La pujada del preu dels aliments s'ha convertit en un problema per a moltes llars, encara que s'hagi contingut el gener amb la rebaixa de l'IVA. Els polítics s'han embolicat en una polèmica sobre quines noves mesures adoptar tenint en compte que l'alimentació ha crescut un 15,4% en un any. Però, què opinen els experts coneixedors de com funcionen els preus de l'alimentació? En resum, són partidaris d'ajudar a aquelles famílies que el necessitin i per contenir l'IPC de l'alimentació proposen de potenciar la competència i mesures que redueixin els costos de la cadena de l'alimentació, en especial els energètics. I rebutgen de forma categòrica topar els preus, ja que suposaria el tancament de moltes empreses i, per tant, noves pujades en reduir-se la competència.

Abans de res, insisteixen que l'augment dels preus es deu a factors internacionals que han disparat els costos, tant l'energètic com el de certes matèries primeres com l'oli de gira-sol i el blat per la guerra d'Ucraïna, un malament que pateixen tots els països. I rebutgen que les pujades es deguin a un intent de les distribuïdores d'obtenir guanys en riu revolt.

Atacs contra la distribució

Tomás García Azcárate, enginyer agrònom i economista agrari, explica que el problema dels alts preus es pot abordar des de l'oferta (venedors) o la demanda (consumidors) i remarca que les mesures del Govern s'estan plantejant, sobretot, del costat de l'oferta. En aquest sentit, assenyala l'"última ocurrència" (d'Unidas Podemos) d'abaixar els preus de 20 productes, quan el problema s'ha generat per un increment dels costos. I critica els atacs contra la distribució a la que s'acusa de folrar-se, la qual cosa "no és cert", diu, perquè hi ha una gran competència i el mercat està lluny de ser un oligopoli

Davant les mesures d'oferta, García Azcarate és partidari d'actuar sobre la demanda. "Si ja existeix una ajuda de 200 euros (per a les famílies amb ingressos de menys de 27.000 euros i un patrimoni inferior als 75.000 euros), per què inventarem altres mesures". Així, no comprèn com Unides Podemos hagi proposat que se subvencioni amb un 14% la compra de 20 aliments bàsics per a la totalitat de la població amb un sistema similar al dels 20 cèntims dels carburants. "No és una mesura discriminatòria que ajudi només aquells més necessitats". I, a més, s'acostaria als 5.000 milions d'euros. Respecte a la reducció de l'IVA, considera que si el cost del producte continua pujant, la rebaixa fiscal no servirà per detenir l'escalada de preus.

Pedro Jesús Cuestas-Díaz, professor de la Universitat de Múrcia, explica que una empresa determina els preus a partir de tres elements: costos de producció; la competència i el límit que poden suportar els consumidors. En l'actual situació, considera que el més urgent és actuar sobre els costos pel que considera molt positives les mesures que han abaratit el gas i l'energia que beneficia productors, distribució i logística. Perquè, explica, quan pugen els costos una empresa té la doble opció de repercutir-los en la seva totalitat en el preu o assumir part a costa de perdre marge i reduir beneficis, una cosa difícil en l'actualitat ja que, segons l'opinió del professor, la pandèmia ha minvat el pulmó de moltes empreses.

Una segona acció és mantenir la competència, especialment la més feble, doncs la millor manera de controlar els preus, fins i tot baixar-los, és garantir el màxim de distribuïdors. En aquest sentit adverteix del risc de desaparició d'un comerç de proximitat, amb menor múscul financer, que podria ser substituït per grans cadenes amb poc arrelament local.

Necessitat primària

I sobre els clients, assenyala que l'alimentació és una necessitat primària que no poden reduir, però buscaran les ofertes i les cadenes més barates, encara que la pujada dels costos ha afectat totes les distribuïdores, per la qual cosa les diferències s'han escurçat. Per tant, Costes-Diaz considera que han d'entrar polítiques socials amb ajuts als més necessitats. Encara que rebutja, igualment, les mesures generalitzades a tota la població com els 20 cèntims dels combustibles o la nova proposades d'UP de reduir un 14,4% el preu de 20 aliments.

Antonio Carlos Cuenca Ballester, expert de comercialització i investigació de mercats de la Universitat de València, insisteix que la capacitat de les empreses d'apujar preus no és infinita, ja que han de mantenir una posició en relació amb la competència. Pel que defensa que les empresa estan traslladant als preus una part de l'augment dels costos.

Sobre les mesures del Govern, considera que la rebaixa de l'IVA arriba tard, doncs moltes empreses tenen ja els seus marges molt reduïts i algunes repercutiran una part de la rebaixa de l'IVA per poder respirar financerament. I considera que en certa forma, Occident està pagant una política de deslocalització de moltes produccions, incloses les agràries, cap a altres països a la recerca de reduir els seus costos Respecte a les mesures de suport a la demanda, Conca Ballester alerta del perill que suposa caure en una política de subsidis i considera més eficient prendre mesures per millorar la productivitat de les empreses a fi de donar una oferta amb preus més baixos.

Augmentar el consum

Guillermo Prats, de la consultora Improven que té molts clients del sector de l'alimentació, incideix en l'alt percentatge que suposa per a la distribució la compra dels productes que pot ronda entre un 40 i un 60% del total dels seus costos, pel que l'encariment de les seves matèries primeres ha disminuït notablement els seus marges. En aquest sentit, assenyala que aquest 2022 moltes empresa del sector han reduït els seus beneficis o fins i tot han entrat en pèrdues, el que les obligarà a actuar a diversos fronts aconseguir baixar preus i evitar una caiguda de vendes i recuperar els marges.

En primer lloc, hauran d'estar més pendents dels preus de les matèries primeres doncs aquest 2023 tendiran a baixar i podran obtenir oportunitats de bons preus. En segon lloc, reduir la gamma dels seus productes centrant-se en uns quants per augmentar les seves compres i aconseguir reduccions de preus i, fins i tot, oferir productes de més valor afegit, com els ecològics, que justifiquin més preus. I finalment, millorar els seus processos d'eficiència i productivitat.

Sobre les mesures públiques d'oferta, en concret topar els preus, creu que dependrà de qui pagui el cost de la mesura, el distribuïdor o el productor, una cosa complicada d'articular. Així, considera més eficients les mesures de demanda, donant suport directament als consumidors, la qual cosa redundaria a més en un consum més gran.