Aquest dimarts, a primera hora, el president del Govern, Pedro Sánchez, coneixerà si la reducció de l'impost de l'IVA a 15 productes és suficient per contenir el preu dels aliments o si, al contrari, haurà de plantejar noves mesurades, com la imposició d'una cistella bàsica de la compra a les grans cadenes d'alimentació com sol·licita Unidas Podemos des de fa mesos, encara que la desaconsellen els experts. El primer mes que la mesura ha estat en vigor -el gener passat- el preu del conjunt dels aliments va descendir tres dècimes, des del 15,7% de pujada interanual registrada el desembre al 15,4% de gener.

Una reducció que ha estat considerada insuficient no només des de les files morades. La vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha insistit aquest dilluns que Espanya imiti "el model francès" per rebaixar els preus de l'alimentació, després que al país veí s'hagi assolit un acord perquè els supermercats ofereixin una cistella de la compra amb aliments bàsics a preus taxats. Una mesura que concita molts adeptes.

I la cosa no pinta gaire bé, ja que fa un parell de setmanes l'INE va comunicar en el seu avanç de l'IPC que, al febrer, l'índex general havia crescut un 1% en termes mensuals respecte a gener i un 6,1% la taxa interanual, dues dècimes per sobre del mes anterior. I, encara que sense donar detalls, va atribuir aquesta forta pujada a l'electricitat i als aliments. Aquest dimarts toca saber quina part es va deure a la llum (el preu mitjà, no el repercutit a tots els clients, va pujar al febrer un 60%, segons Xarxa Elèctrica Espanyola) i, molt especialment, la magnitud de l'increment del preu dels aliments, especialment dels 15 que gaudeixen d'una rebaixa de l'IVA.

Reducció de l'IVA de 15 productes 

El Govern va decidir deixar a zero a partir de l'1 de gener el tipus de l'IVA superreduït (4%) del pa, les farines, la llet, els formatges, els ous, les fruites, els llegums i les patates (que inclouen 12 subclasses de productes, segons la nomenclatura de l'INE) i una reducció de cinc punts percentuals per als olis d'oliva i de llavors (bàsicament gira-sol), així com les pastes, tots ells gravats amb l'IVA reduït, del 10%, que es rebaixa al 5%. Al gener, dels 15 aliments subvencionats van reduir preu, respecte al mes de desembre, 12 amb el gira-sol al capdavant en apuntar-se, segons les dades de l'INE, un descens del 6,1% en un sol mes.

Tanmateix, en termes interanuals, és a dir, en els últims dotze mesos, dels 15 aliments, tots -a excepció de les fruites fresques- registren augments de dos dígits. A més, dels 10 productes més inflacionistes l'any (aliments i no aliments) 4 estan en el grup dels subvencionats i 6 si es comptabilitzen les 15 pujades més grans. Com a anècdota, els tres productes els preus dels quals més han apujat l'últim any són aliments -sucre (52%), mantega (38,2%) i salses i condiments (33,9%)-, encara que s'han quedat fora dels ajuts de l'IVA. A continuació apareix el primer producte subvencionat, la llet sencera, el preu del qual puja l'any un 33,4%.

Què hauria passat sense la reducció de l'IVA

Des del Govern, i alguns economistes, insisteixen en què hauria passat si no s'hagués reduït l'impost a aquests productes. I així ho corrobora l'Institut Nacional d'Estadística (INE) que ofereix la doble informació de quin ha estat l'increment dels preus al gener aplicant el descompte i com s'hauria quedat si no s'hagués rebaixat l'IVA. Com mostra, el conjunt dels aliments pujaria l'any un 16,5% sense la rebaixa de l'impost, quan l'INE ha xifrat l'increment en el 15,4%, un 1,1 punt percentual (pp) menys, per efecte de la mesura de l'IVA.

Desagregat, en el cas dels aliments elaborats, que han pujat un 16,5% des de començament d'any amb la rebaixa, sense la mesura haurien tancat gener en el 17,3% d'increment i els frescos, que pugen el 10,7%, haurien augmentat el 12,5% si el Govern no estigués subvencionat alguns aliments. En el cas dels 15 aliments amb ajuts, l'impacte més important l'ha rebut l'oli de gira-sol que rebaixa sis punts percentuals (pp) afegits gràcies a la reducció de l'impost, l'oli d'oliva que redueix un extra de 5,9 pp i els llegums i hortalisses congelades, 5,5 pp. El que menys, els llegums i hortalisses en conserva, que puja l'any un 15,5%, un 16,5% si no s'hagués reduït l'IVA.

Ximo Puig s'avança a Pedro Sánchez

Un dels grans barons socialistes, el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ja s'ha avançat al Govern central en anunciar un bo de 30 euros al mes 5% a compte del super (1,5 euros) amb la cadena valenciana Mercadona, al costat de Consum i Carrefour. El xec, no obstant això, estarà lligat a la renda i beneficiarà les classes mitjanes-baixes que no reben prestació, per la qual cosa caldrà llegir la lletra petita, ja que podrien quedar fora les famílies que ja reben "un altre tipus de prestació". Com, per exemple, el xec de 200 euros a l'any que ha aprovat el Govern central per a les famílies amb ingressos inferiors a 27.000 euros i 47.000 de patrimoni excloent l'habitatge.

Algunes cadenes comercials també han llançat la seva pròpies ofertes. Eroski va anunciar aquest dilluns que posarà a la venda, a partir d'aquest dijous i fins a final d'any, una cistella de la compra amb més de 1.000 productes bàsics, entre ells aliments frescos, a preus "molt competitius". Al setembre, Carrefour va anunciar 30 aliments bàsics per 30 euros.