La bona marxa de l'ocupació i la pujada dels salaris ha disparat la recaptació per IRPF fins a un màxim històric de 55.247 milions d'euros en el primer semestre, un 10,6 % més que en el mateix període de 2023 i un 55,1 % més que el 2019, abans de la pandèmia.
L'Agència Tributària ha publicat aquesta setmana les dades de recaptació dels primers sis mesos de l'any, un període en què els ingressos tributaris van assolir un rècord de 122.589 milions, un 10,4 % més que un any abans.
Darrere d'aquest creixement, explica l'Agència, està l'evolució dels impostos directes -fonamentalment IRPF i impost de societats-, responsables de set dels deu punts d'increment.
En el cas de l'IRPF, l'augment de la recaptació en la primera meitat de l'any respon tant a l'augment de les rendes del treball -derivades, al mateix temps, de l'augment de l'ocupació i dels salaris- com de les retencions pel rendiment del capital mobiliari, és a dir, dels interessos cobrats per dipòsits o els dividends d'accions.
El creixement es produeix, a més, malgrat que persisteixen diversos elements negatius, entre ells, que les dades de juny recullen bona part de les devolucions de la campanya de la renda de 2023, però no dels ingressos, ja que la primera quota es reflectirà a l'informe de juliol.
A més, la recaptació d'aquest impost s'ha vist reduïda en 1.625 milions per mesures normatives, entre les quals destaquen la reducció per a rendes baixes (860 milions) i les devolucions a mutualistes (708 milions).
Més enllà de les dades concretes d'aquest any, quan es miren les dades en perspectiva s'observa un creixement constant de la recaptació per IRPF: en el primer semestre de 2019, abans de la pandèmia, era de 35.625 milions, lleugerament per sota del llavors màxim històric per a aquell període (36.345 milions, registrat el 2008).
A partir de llavors i després d'un petit retrocés el 2020 (34.449 milions) la recaptació del primer semestre no ha parat de créixer, a mesura que ho feia l'ocupació i, després, els salaris: 39.009 milions el 2021, 44.948 milions el 2022, 49.931 milions el 2023 i 55.247 milions el 2024.
Aquesta evolució és paral·lela a l'experimentada per l'ocupació -el juny d'aquest any hi havia 21,4 milions d'ocupats, gairebé dos milions més que el juny de 2019 (19,5 milions)- i la renda bruta declarada per les llars -que va passar de 677.622 milions el 2019 a 842.972 milions el 2023 segons els informes anuals de recaptació de l'Agència Tributària.
Pel que respecta a l'impost de societats, en la primera meitat de l'any va recaptar 4.449 milions, un 59,6 % més, en part pels majors beneficis més i en part per impacte del límit a la compensació de les bases imposables negatives dins dels grups.
La baixada de l'IVA dels aliments estalvia 442 milions
Els ingressos per IVA en el primer semestre van ascendir a 45.921 milions, un 8,2 % més, sobretot per la recuperació gradual dels tipus en els impostos que afecten l'energia, que havien estat bonificats en els moments de més inflació.
Tanmateix, encara persisteixen algunes bonificacions, com la que afecta l'IVA dels aliments bàsics, que ha restat 442 milions a la recaptació en la primera meitat de l'any. Aquesta dada no recull l'impacte de la supressió de l'IVA per a l'oli d'oliva, que va entrar en vigor l'1 de juliol.
Dins dels impostos especials, l'impost d'hidrocarburs va recaptar 1.869 milions, un 1,7 % més; el del tabac, 1.325 milions, un 9,6 % més, i el dels envasos de plàstic no reutilitzables, 289 milions, un 3,3 % més.