Jan Amat, CEO de Recomotor, subratlla la “contradicció” de l’administració pública, que, per una banda, pot concedir ajudes a les start-ups, però, per l’altra, frena el seu desenvolupament amb una burocràcia excessiva. Posa com exemple Recomotor, especialistes en la recuperació de peces d’automòbil, creada el març de 2021, però que va trigar tres mesos a poder operar per un error administratiu del Registre Mercantil. “Això no ens va permetre tenir les escriptures i, per tant, anar al banc i tenir targetes de crèdit, per exemple. Com en la pel·lícula Interstellar, per nosaltres, tres mesos equivalen a tres anys, una barbaritat”.
Però aquí no es van acabar els seus problemes. “També hem patit altres burocràcies, com per exemple amb la llicència del magatzem, que hem trigat aproximadament un any. Són coses necessites per iniciar l'activitat i, com a start-up, estem acostumats al ‘pam, pam, ja ho tens’, però amb la burocràcia administrativa et trobes amb molts problemes que et fan anar més lent”.
Però no tot és negatiu en l’administració pública perquè també ajuda les start-ups a través d’organismes com Acció o l'Institut Català de Finances (ICF), dependents de la Generalitat, o com Enisa o CDTI, del govern central, segons recorda Jan Amat. Però això no evita la “contradicció” de concedir ajudes i, al mateix temps, posar “topalls” burocràtics.
Jan Amat va fer aquests comentaris en el debat ‘L'emprenedoria catalana: del vertigen a l’èxit’, l’última edició de FOCUS ON, els diàlegs d’ON ECONOMIA sobre el present i el futur de l’empresa catalana, centrat aquesta vegada en les start-ups. També van participar-hi Laurent Arens, director de BStartup10; Francesc Font, CEO d’Incapto, i Sergi Borja, CEO de Honei.
Sobre els inicis com a emprenedor, Jan Amat recorda que molts diuen que, “si miren enrere i pensen en si tornarien a fer el mateix, no ho farien perquè és un sacrifici tan elevat que, realment, et porta a sacrificar família, amics i la vida personal per enfocar-te en la vida professional, que en aquest cas és començar una start-up”. De fet, ell forma part d’una família d’emprenedors: “el meu pare va començar una empresa molt jove, més que jo amb Recomotor, i la meva mare també va muntar un bar-restaurant que ha seguit la meva germana. I tinc una altra germana que ha fet un estudi d’interiors. Per tant, ho hem viscut molt a casa”.
Però l’emprenedor es fa “aprenent dels errors” i rectificant el rumb quan calgui. “Quan comences a presentar la teva idea als amics o als inversors en un PowerPoint, moltes vegades no té res a veure amb el que acaba sent al cap de dos anys perquè has anat pivotant el model de negoci”. En el cas de Recomotor, si bé la idea inicial ja era la de recuperar peces de cotxe, “ha anat pivotant cap a un model que ara és manipular les peces, certificar-les, diagnosi, comprar desballestaments... que no té res a veure amb el projecte inicial”.
Sobre l’evolució de l’empresa i els moments crítics, un va ser el finançament, però ja van “creuar aquest desert” i després en van venir d’altres com els canvis de model de negoci: “Vam començar en B2C, després B2B i ara fem de tot. Vam començar venent peces a Wallapop per testejar el model, després vam fer un marketplace, després un chatbot per vendre peces per WhatsApp i, directament, des de desballestaments externs cap al taller mecànic. I ara hem acabat fent un build-up de desballestaments. Això et fa gastar diners, et fa accelerar la necessitat de caixa i també els problemes”.
Sobre la retenció de talent, Jan Amat recorda que estan a Balaguer, prop de Lleida, un territori conegut per la fruita, però que també és un focus en automoció amb empreses com Rodi. “Si has d'operar constantment amb peces, és més fàcil des de Lleida que des del centre de Barcelona. Nosaltres sempre hem intentat potenciar el talent d'aquí, però és veritat que moltes vegades no arribem a competir a nivell Champions, amb algunes regions d’Europa, amb el ‘Ronaldinho de la Silicon Valley’ [...] sobretot en venture capital. Allà parlen de billions i aquí, com a molt, parlem d'algun milió”.
En comparació amb els Estats Units i respecte la intel·ligència artificial, aquí les start-ups continuen en crisi mentre allà ja s’han recuperat, “estan invertint moltíssim en intel·ligència artificial, estan en una altra lliga. I nosaltres aquí estem parlant més de sostenibilitat, de ser rendibles –que òbviament ho hem de ser–, però a Silicon Valley se segueix parlant de runway, d’inversors que estan fent cua per invertir en projectes d'intel·ligència artificial”. “Des de Catalunya, de moment, és complicat fer un projecte que puguis competir de tu a tu en intel·ligència artificial, per exemple, amb OpenAI”.
“Hem de potenciar la intel·ligència artificial per anar cap a l'automatització dels processos simples, estàndards, que no aportin [als treballadors]. Això ho veurem en fàbriques, per exemple, en automoció, on ja estem veient cotxes que s'estan produint de forma gairebé autònoma. La Xina és pionera en tot això. Les intel·ligències artificials que venen d'Àsia estan en un altre nivell. Comentàvem que no podíem competir amb els fons dels Estats Units i del Nord d'Europa, però a la Xina no només tenen capital risc, sinó sobretot un Estat que injecta moltíssims diners i té unes intel·ligències que encara no han sortit a la llum". I augura que, en robòtica, sortiran novetats que podran aplicar en la seva empresa sense que això hagi de suposar una pèrdua de llocs de treball: “Les persones que abans muntaven caixes de cartró, com que la productivitat augmenta amb la tecnologia, es dedicaran a fer coses de més qualitat. Jo crec que anem cap allà”.
Pots veure el debat sencer a continuació: