Encara que Javier Cervera (València, 1978) s'autodenomini com "un activista moderat" dins del sector privat, no és una persona que s'escandalitzi quan sent a parlar del decreixement com a opció per frenar l'emergència climàtica. El responsable de transició energètica en la naviliera Baleària, també president de l'Aliança Net Zero Mar i de l'Associació d'Enginyers d'Energia, atén ON ECONOMIA per videotrucada i prefereix parlar d'eficiència energètica, però no defuig la reducció de consum en alguns sectors com una via per frenar l'emergència. Reconeix la dificultat que el sector marítim assoleixi la meta d'emetre un 80% menys de CO2 de cara a 2050, però espera que la tecnologia regali alguna solució que acceleri el procés "dins d'uns 10 o 20 anys". Amb vast coneixement sobre transició energètica i la seva viabilitat a tots els sectors, reconeix que encara és per arribar el combustible ideal per als vaixells.
La seva dedicació a la transició energètica, és vocacional o ha anat arribant a ella?
És vocacional. Em vaig formar en Enginyeria de Telecomunicacions i vaig començar treballant en una startup de telemedicina, però el 2005 entro Fenosa, en el departament comercial però molt interessat en l'eficiència energètica. Em vaig certificar com a enginyer energètic, vaig entrar a Naturgy i allà em vaig ocupar de la venda de Gas Natural Liquat al sector marítim l'últim any. Quan vaig deixar l'empresa el 2019 ja era des de 2013 president de l'Associació d'Enginyers Energètics i decideixo dedicar la meva carrera només a transició energètica. De seguida vaig començar amb projectes de biometà a Genia Global, compaginant-lo amb el meu treball a Balearia, que al final es va quedar com el meu treball principal.
Els vaixells estan utilitzant Gas Natural Liquat per contaminar-ne menys, però des de Transport and Environment alerten que no només continua contaminant, sino que a més emet unes partícules perilloses per a la salut. És realment un combustible sostenible?
És un combustible fòssil, és pel que ha apostat Europa, però temporalment. Ara ens val, però el 2050 no ens valdrà perquè Europa demana un 80% menys d'emissions aleshores. Sobre les fugues de metà, que denuncien des de Transport and Environment, ja s'està solucionant. Ens proporciona una reducció d'entre el 15 i el 20% d'emissions, o sigui que ens val per a 2030 però no para 2050. Quan aconseguim barrejar aquest combustible amb biometà o biodièsel, segurament podem reduir més les emissions i arribar a aquestes expectatives més elevades.
El gas natural liquat ens serveix per a 2030, però no para la descarbonització que se'ns exigeix de cara a 2050
Malgrat la reducció d'emissions d'aquest combustible, el sector marítim n'emet més que l'any passat.
Sí, de cara a l'any que ve estem en fase de creixement des que sortim de la pandèmia. Estem pendents de si ve o no ve una crisi, han caigut els nolis marítims, però no prou. No sé si tindrem una crisi, però sí una petita caiguda de consum i de cara a 2030 se'ns demana una reducció efectiva del 5% en emissions.
Però això, a efectes de canvi climàtic, és molt lent.
És molt lent.
M'està dient que l'única manera, a curt termini, de reduir emissions és una crisi?
Bé, no és que la desitgi, però segurament sí, una crisi econòmica sigui l'única forma immediata per reduir emissions a curt termini.
Tal com és el canvi climàtic, amb aquest ritme de descarbonització, potser seria necessari un altre confinament com el de la pandèmia.
Sí, és possible que toqui fer petits confinaments, petites pandèmies, en alguns sectors, com deixar el cotxe a l'entrada de la ciutat...
Potser a alguns sectors no els vindria malament petits confinaments
Sí, però i al sector marítim, que és el seu?
Crec que es podria gastar i millorar l'eficiència en el transport global de les mercaderies, en el de luxe que són els creuers, encara que de vegades contaminen menys a volar a dos o tres ciutats amb avió, i després continuem fent esforços com el ferri elèctric, el Cap de Barbaria de Balearia, que des de fa tres mesos navega entre Formentera i Eivissa.
Si el Gas Natural Liquat no valdrà i es parla d'hidrogen, de metanol, de biogàs, de biometà...Quin serà el combustible del futur al sector marítim per a qui no entén la tecnologia de cada un d'ells?
Ara, segurament encara no existeix. El metanol pot superar o igualar el gas natural liquat en comandes l'any que ve, però el metanol pot ser gris, i contaminar més que el gas natural, o verd, i contaminar menys. Encara cal investigar i evolucionar molt perquè l'hidrogen verd pugui ser-ho. SI ara mateix poguéssim fer el dièsel sintètic amb hidrogen verd, ja podríem descarbonitzar, o si aparegués un reactor nuclear de fusió neta que ens sirviera...Con el biometà, el problema és que amb tot el que tenim en les plantes espanyoles no podríem alimentar més d'1,3 vaixells de Balearia. Però crec que, segurament, en els pròxims 10 o 20 anys, potser no en els pròxims 5 o 10, es farà algun descobriment diferencial que ens permeti complir els objectius de zero emissions per a 2050.
Què li sembla l'aposta de Maerks de fer el seu propi combustible i apostar pel metanol verd des d'Espanya?
És la naviliera més gran del món i la que més combustible gasta, és una aposta raonable però cal ser prudent, perquè és un combustible, el reformat de metanol amb hidrogen, que encara no existeix a quantitats comercials necessàries. De 700 vaixells, aposten per 25 amb aquest combustible, però també poden anar amb gasoil o amb metanol gris. Ja veurem si tots aquests vaixells aniran amb metanol verd.
Alguns dels seus postulats apunten cap al decreixement, es pot defensar aquesta postura des del sector privat? Es considera un activista?
Em considero un activista moderat i no defenso el decreixement, encara que sí que crec que cal millorar l'eficiència energètica a molts sectors, que de vegades no es millora per pura vagància. És millor que un activista moderat sigui dins de la descarbonització. Si fos un activista radical, seria un idealista, no estaria gestionant coses i diria que no comprem més gas, que no hi hagi avions ni vaixells. Però figures com la meva jo crec que ajuden a tenir atent a l'empresari davant de les necessitats i també les noves normes. Ja el 2005, quan treballa en Unió Fenosa, vam fer un anunci que deia que "el quilovat més barat és el que no es consumeix i també el més net", o sigui, estàvem fent un anunci demanant que es gastés menys.
Llavors creu que millorant el reciclatge dels materials, sobretot els necessaris per a la transició energètica (metalls, minerals...), serà suficient per salvar al planeta? Sense decreixement?
Segurament, serà una barreja de les dues coses. Semblava que el liti s'havia d'esgotar i al final un percentatge molt alt serà reciclable, pot ser que el 90 o el 95%. Serà prou això per a vaixells, cotxes, aviació, emmagatzemament de bateries...? De sobte apareixen altres materials com el sodi, l'iridi i anem acudint a aquests recursos que anem traient del medi ambient. Però què implica treure'ls? La prospecció de les mines degrada el medi ambient? Jo no el veig sentit que tots tinguem cotxes i segurament anem a cotxes compartits, per exemple. Així que caldrà optar per una eficiència més elevada a tots els sectors, renunciar a comoditats, i trobar una tecnologia que optimitzi la circularitat.
Els activistes radicals, sempre i quan no facin dany a la propietat i a la integritat, són necessaris
Vostè comparteix a les seves xarxes els seus trajectes amb cotxe elèctric per defensar que és útil i eficient. Per què no s'imposa? És una qüestió de preu?
No crec que sigui una qüestió de preu perquè continuo veient gent que compra cotxes SUV, que són més cars que un cotxe elèctric, per portar els seus fills a l'escola. Quan comparteixo els meus trajectes en LinkedIn hi ha qui em pregunta: "Sí, però quanta estona has parat en tres hores?". I sí, és veritat, he parat mitja hora a descansar, que aprofito per menjar. Seriosament em critiques això? És una eficiència necessària perquè no se'ns fastiguegi el planeta. També ajudaria que la gent vegi que hi ha punts de recàrrega visibles, hi continua havent molta por de quedar-se tirat, encara que si et planifiques bé és complicat que et passi.
Vostè s'ha definit abans com a activista moderat, quina opinió té dels activistes radicals, que tant rebuig mostren i alhora en desperten moltes envers l'empresariat?
Crec que, sempre que el que facin no suposi un dany a la propietat i a la integritat, són necessaris. Algunes de les seves actuacions ens fan reflexionar. Un mitjà de comunicació, en un debat de 100 minuts a presidenciables, no pot no dedicar ni una pregunta al canvi climàtic, per exemple. I està bé que després apareguin lones o missatges contundents per criticar això.