Jordi Pons Novell (Sant Guim de Freixenet, la Segarra – 1968), catedràtic d’Economia aplicada de la Universitat de Barcelona, s’incorporarà al consell d’administració del Banc d’Espanya gràcies a un acord entre el PSOE i ERC. Aquest acord s’emmarca en els pactes subscrits entre aquestes dues formacions que van conduir a la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat. D’aquesta manera, el Banc d’Espanya tindrà un conseller proper a ERC, que alguns mitjans madrilenys s’han afanyat a qualificar d’independentista.
Pons ha escrit llibres i articles sobre l’espoli fiscal de Catalunya, en col·laboració amb altres autors, però mai s’ha pronunciat políticament tot i que ha estat protagonista, involuntari, d’una polèmica política. Per la seva condició de membre de la Sindicatura de Comptes, li va correspondre a l’any 2020 ser el ponent de l’informe sobre la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) en l’etapa en que va ser dirigida per Laura Borràs, la qual, posteriorment, va ser consellera de Cultura i presidenta del Parlament. En aquest informe s'indica que la ILC va fraccionar contractes per evitar la convocatòria de concursos públics, de manera que va apuntalar les acusacions contra Borràs.
El successor de Borràs en la direcció de la Institució de les Lletres Catalanes, Oriol Ponsatí-Murlà, va atribuir reiteradament a Pons l’elaboració d’un informe per motivacions polítiques. En declaracions a RAC1, va afegir en plena polèmica que "no puc arribar a cap altra conclusió que aquest informe s’ha fet amb l’objectiu de perjudicar políticament Laura Borràs".
En una intervenció en comissió al Parlament, el juliol de 2020, Pons va denunciar els atacs polítics rebuts pel fet de ser ponent de l’informe i va lamentar que ni l’aleshores president del Govern, Quim Torra, ni la consellera de Cultura, Maria Àngels Vilallonga, sortissin en defensa de les institucions i, concretament, de la Sindicatura de Comptes. Dirigint-se a Torra i Vilallonga, Pons els va recriminar que “si no es defensen les institucions, el país no té cap tipus de futur”.
Per una banda, des de certs sectors independentistes, a Pons encara se li retreu “l’informe Borràs”, mentre que, des de l’espanyolisme, un cop s’ha fet públic la seva propera entrada al consell del Banc d’Espanya, s’ha subratllat la seva denuncia de l’espoli fiscal de Catalunya.
Llibre sobre l'espoli fiscal
Jordi Pons va publicar el llibre L’espoli fiscal, una asfixia premeditada (Edicions Tres i Quatre, 2005) juntament amb Ramon Tremosa, que posteriorment seria parlamentari i conseller d’Empresa (2020-2021) amb el president Quim Torra. Com indica el títol, en aquest llibre s'aprofundeix en el dèficit fiscal dels territoris de parla catalana.
Ha publicat diverses obres i centenars d’articles, sovint en col·laboració amb altres autors, entre els quals hi ha els economistes Tremosa, Elisenda Paluzie –que va ser presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (2008-2021)– o Modest Guinjoan. Precisament, en declaracions a ON ECONOMIA, Guijoan defineix Pons com “un crack dels números” i un “pencaire”. A banda d’escriure tres llibres junts, Guijoan i Pons també van fer feines de consultoria plegats ja fa molts anys.
Precisament a proposta d’ERC, Pons ha format part de la Sindicatura de Comptes durant 15 anys (2007-2022). Com a síndic, ha estat el responsable de l’àrea encarregada de fiscalitzar els departaments de Presidència, Cultura, Ensenyament i Universitats de l’administració catalana. Per aquest motiu, li va correspondre ser el ponent de l’Informe sobre la Institució de les Lletres Catalanes.
En aquests anys ha passat de ser un “teòric” de l’Economia a un “pràctic”, amb un gran coneixement de “l’economia real i, sobretot, de la de l’administració pública”, segons assenyala un professional amb el qual ha col·laborat.
Sempre ha estat vinculat a la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Barcelona, on es va doctorat i a on exerceix de professor i investigador, així com de catedràtic d’Economia aplicada des de 2010.
És probable que la seva entrada al consell d’administració del Banc d’Espanya coincideixi amb la de José Luis Escrivá, el fins ara ministre per a la Transició Digital i anteriorment de la Seguretat Social, que en serà el nou governador. Aquests nomenaments s’aprovaran en les properes setmanes, probablement en el Consell de Ministres previst pel 17 de setembre.
L’entrada de Pons correspon a l’anomenada “quota catalana”. El Govern de la Generalitat sempre ha designat un representant al consell del Banc d’Espanya des de la recuperació de la Democràcia, en reconeixement al poder econòmic d’aquest territori, tot i que aquesta designació no consta en cap normativa. Es tracta d’una tradició que s’ha mantingut independentment dels governs de torn.
Pons rellevarà com a representant de la quota catalana a Núria Mas, el mandat de la qual va caducar el març de 2023 i encara no s’havia renovat. Mas dirigeix el departament d’Economia de l’IESE Business School i és membre de l’actual junta del Cercle d’Economia. Amb anterioritat, en representació d’aquesta quota també han estat consellers de la institució de la plaça Cibeles de Madrid Joan Sardà Dexeus, Josep Lluís Sureda, Alfredo Pastor, Eugeni Domingo, Joaquim Muns i Guillem López Casasnovas.