Jornada dels Economistes 2024 a Barcelona, DIRECTE

Josep Rull acaba i el degà del Col·legi li agraeix la participació i dona per tancada la Jornada dels Economistes 2024 de Barcelona. Fins a l'any que ve!

"La feina del CEC és decisiva. Els vull agrair que quan el país ha hagut d’afrontar grans debats, grans reptes, sempre hi ha sigut i s’han manifestat de forma valenta. Ho han fet sobre la sobirania de Catalunya", agraeix el President del Parlament.

"En termes de Parlament de Catalunya, m’he compromès a fer dues coses: fer una cartografia de la situació en matèria de normativa vigent i aplicable. Tenim una hipertròfia normativa. I també hem de ser molt més ràpids a l’hora de legislar", explica Rull.

Rull relaciona IA i qualitat democràtica: "Tot allò vinculat a la IA planteja aquest dilema: mal governada pot tenir efectes molt nocius en les democràcies i els drets humans, amb governs que vigilen i controlen i reforçament de règims autocràtics".

Arrenca la clausura de la Jornada dels Economistes. El president del Parlament, Josep Rull, lloa el tema de la jornada: "El primer que voldria es posar en valor el tema que han triat: la intel·ligència artificial, per la força disruptiva que comporta. Cap país ni cap administració quedarà al marge del procés massiu de dades. Ens interpel·la directament".

S'acaba la taula Estratègia en l'era de la IA, l'última de la Jornada dels Economistes. Només queda la clausura, a càrrec de Josep Rull.

"El tema del talent és crític. No trobem gent per treballar, de res. Lo dels oficis s'ha acabat, ha passat a millor vida. Nosaltres formem gent que potser als 15 dies marxa perquè no vol treballar els dissabtes, i la gent vol comprar els dissabtes", lamenta Joan Font, president del Grup Bon Preu. "Això passa a tots els sectors, i té molta mala pinta"

El grup Bon Preu utiliza la IA per al control d'estocs, combatre el malbaratament alimentari i reduir les minves, que li costen 50 milions a l'any. Font adverteix, però, que amb la IA "hi ha perills, perquè no pots passar-te de frenada ni quedar-te endarrere". 

Inka Guixà posa èmfasi en la seguretat pel que fa a la IA, perquè les dades de l'empresa que gestiona no surtin de l'organització: "No prohibeixo a la meva gent que utilitzi ChatGPT, és molt potent, però sí que els dic que activin l'opció de que no utilitzi les dades". També incideix en què "les dades que utilitzi siguin correctes". La CEO de la Farga adverteix, a més, que el canvi de la IA en les empreses pot ser tant important que faci canviar-ne l'organigrama.

Rodríguez Pousa relata que la industria hotelera té uns ratis de cancel·lació del 35% i explica que la IA està ajudant les empreses a preveure quants clients cancel·laran, de manera que poden reservar més habitacions de les que tenen. "És el que porten fent les aerolínies tota la vida, però no tenien IA i provocaven l'overbooking", afegeix.

Inka Guixà, CEO de La Farga, explica el moment més complex viscut des que ocupa el càrrec, relacionat amb la pujada dels preus energètics, crítics per a una metal·lúrgica. En aquell moment, va haver de renegociar amb els proveïdors els preus, perquè si no, l'empresa estava en perill.

Font parla de decisions difícils que ha pres però que han portat a Bon Preu fins a la seva posició actual, com la baralla familiar que va tenir en l'empresa amb el seu germà, la decisió de no comprar Caprabo quan la van posar en venda i quan van prendre el camí de no obrir franquícies mentre ho feien la majoria dels seus competidors.

José Rodríguez Pousa, CEO de Sercotel, explica la importància de les persones en els negocis, i que sàpiguen reciclar-se, especialment ara amb la irrupció de la intel·ligència artificial.

Joan Font, fundador del Grup Bon Preu, explica que la IA predictiva fa anys que la tenen aplicada, perquè "afina extraordinariament, no podríem veure sense ella". Respecte a la generativa, creu que "passarà exàctament el mateix", pel que creu que l'important és apostar-hi i "encertar-la".

Comença l'última taula rodona del dia, sobre 'Estratègies en l'era de la intel·ligència artificial', amb Joan Font, fundador i president del Grup Bon Preu, Inka Guixà Fisas, CEO de La Farga, i José Rodríguez Pousa, CEO de Sercotel. La taula la modera Oriol Amat Salas, exdegà i membre de la Junta de Govern del Col·legi d'Economistes de Catalunya.

S'acaba la mesa dedicada a la innovació i la IA i el Col·legi d'Economistes de Catalunya lliura els Premis de Reconeixement als millors currículums universitaris.

Manel Sanromà, ferm defensor de la IA, rep els aplaudiments del públic en assegurar: "Prefereixo ser jutjat per ChatGPT que per alguns jutges. De debò, espero en un futur poder triar si vull que em jutgi ChatGPT".

Àngels Fitó explica que les universitats no poden ignorar la irrupció de la IA: "El pitjor que podrien fer les universitats, davant de ChatGPT, és preocupar-nos només de les avaluacions. Hem d'estar atents a com evoluciona el mercat de treball". La rectora de la UOC creu que un grau d'ADE que no integri l'estudi de la IA "neix obsolet".

Ramon Trias, empresari i fundador d’AIS (Aplicacions d’Intel·ligència Artificial) explica la seva experiència en IA, amb l'empresa que va fundar el 1987: "Ha estat una muntanya russa". Trias recorda que alguns dels avenços que havien de canviar el món, després no ho van fer, i demana fugir del catastrofisme i també del triomfalisme amb la IA.

Manel Sanromà, professor de la Universitat Rovira i Virgili i president de CIVICAi, ha comparat el naixement de ChatGPT, a nivell d'importància històrica, amb la revolució francesa: "El que va passar aquell dia, el 30 de novembre del 2022, és que el geni va sortir de la llàntia, i no hi tornarà a entrar: una empresa va posar en mans de tothom una eina d'IA generativa i el món va canviar".

Àngels Fitó, vicedegana del Col·legi d’Economistes de Catalunya i rectora de la Universitat Oberta de Catalunya, creu que "la IA ha de servir per millorar l'experiència de l'estudiant" i ajudar les universitats a ser més àgils. "Necessitem dades, i tenim moltes dades del nostre estudiantat", assegura, i afegeix que "si tenim dades, tecnologia i processos, optimitzem".

Núria Agell explica que "si volem ser una empresa i una societat solvent, hem de ser conscients que hi ha d'haver un nivell de privacitat" que s'ha de complir en l'ús de la intel·ligència artificial, i alerta de la legislació que ve amb la IA generativa. 

Es reprèn la Jornada dels Economistes del Col·legi d'Economistes, amb la taula rodona 'Digitalització i intel·ligència artificial', amb la ponència de Núria Agell Jané, professora catedràtica d'Esade. També hi haurà un debat, amb Àngels Fitó Bertran, vicedegana del Col·legi d’Economistes de Catalunya i rectora de la Universitat Oberta de Catalunya, Manel Sanromà Lucia, professor de la Universitat Rovira i Virgili i president de CIVIC Ai, i Ramon Trias Capella, empresari, fundador d’AIS i membre del Consell Assessor de l’Observatori d’Ètica en Intel·ligència Artificial de Catalunya (OEIAC). Moderarà el debat Dolors Mateu Martínez, presidenta de la Comissió de Transformació Digital del Col·legi d'Economistes de Catalunya i gerent de l'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO).

Acaba la taula dels reptes dels despatxos i la jornada fa una pausa d'una hora i quart per a un dinar networking.

Jordi Llevat, soci director de Dinamic Auditors, SLP, creu que la intel·ligència artificial no suposarà una reducció significativa de llocs de treball i que els despatxos la poden utilitzar "per millorar processos", com digitalització d'informació i anàlisi de dades.

Miriam Barrera Ubieto, sòcia corresponsable de Garrigues per a l’Àrea de Catalunya, Aragó i Balears, parla dels canvis en les prioritats i exigències dels joves a l'hora de ser contractats. Barrera explica que si abans, quan havien de contractar professionals, feien la selecció, els candidats es venien i ells els triaven, "ara som nosaltres els que hem de vendre el despatx i el candidat ens tria".

Consuelo Castilla López, sòcia, fundadora i presidenta d'AdQualis, adverteix que arran de la pandèmia, "el món ha canviat" perquè han canviat les prioritats vitals i la gent posa en valor el temps lliure, mentre que el treball ha perdut pes. El perill, per a ella, és que "hi ha empreses que ho poden assumir, perquè poden oferir teletreball i flexibilitat, però d'altres, com els despatxos, no", per això els costa captar talent.

Josep Aragonès, conseller independent de Grau Innovation Consulting (GIC), adverteix que "el sector del despatx professional no és un sector gaire sexy". Es basa en un estudi, segons el qual menys del 2% dels empleats dels despatxos té menys de 30 anys. Per atreure més gent jove, incideix en potenciar la flexibilitat i la conciliació.

Arrenca la taula rodona sobre els reptes dels despatxos i la gestió del capital humà. Comença amb el ponent Josep Aragonès Ros, conseller independent de Grau Innovation Consulting (GIC). El modera Carme Jover Díaz, membbre de la junta del Col·legi d'Economistes de Catalunya. Participen en la taula Miriam Barrera Ubieto, sòcia corresponsable de Garrigues a Catalunya, les Balears i Aragó; Consol Castella López, sòcia fundadora i presidenta de AdQualis, Jordi Fabregat Feldsztajn, professor d'Economia, Finances i Comptabilitat d'Esade, i Jordi Llevat Palau, soci director de Dinamic Auditors SLP.

Pol Morillas assegura que "el que necessita Europa és moure's en un altre paràmetre", perquè els europeus "han quedat obsolets i no li val ni l'oriental ni el nordamericà". Aquest és un dels grans reptes de "l'Europa fragmentada".

"Hem de donar suport a la industria digital, però no deixar enrere altres sectors, per no generar una economia a dues velocitats", ha explicat Carme Poveda, que també ha volgut trencar "falsos mites", com que "ens estem desindustrialitzant", i que "no som competitius". El que lamenta és que la competitivitat no s'ha guanyat gràcies a la productivitat, i insta a que s'inverteixi més i de forma més eficient per aconseguir-ho.

Constantí Serrallonga lamenta que "no hi ha un sistema que connecti les diferents parts de la cadena" en innovació, cosa que explica que s'hi inverteixi poc, sensiblement per sota de la mitjana europea. "També tenim coses bones", afegeix, com els 140 hubs d'innovació internacionals que hi ha i la "gran capacitat" d'atracció de projectes que té Catalunya.

Josep Oliver carrega contra la lentitud d'Europa per dur a terme projectes. "L'informe Draghi és perfecte, l'anàlisi és impecable. Però 800.000 milions d'inversió anual no es farà, siguem realistes".

Constantí Serrallonga, director general de Fira de Barcelona, parla de l'excés de burocràcia a Europa i dels reptes del continent. "M'agradaria ser optimista, però no puc ser-ho més", diu, per les dificultats de la UE per tirar endavant projectes.

Carme Poveda, directora d'Anàlisi Econòmica de la Cambra de Comerç i presidenta de la Comissió d'Economia Industrial del Col·legi d'Economistes de Catalunya, es mostra preocupada pel proteccionisme de Trump: "El proteccionisme té un preu. Baixen els fluxos comercials internacionals i pugen els preus. Això ens porta a un escenari global de tipus d'interès més alts", adverteix. Dubta, però, de fins a quin punt Trump apujarà tant els aranzels o si bé serà una arma negociadora. 

El catedràtic de la UAB Josep Oliver assegura que la victòria de Donald Trump afavorirà l'economia estatunidenca i el seu creixement econòmic "experimentarà un salt", tot i que alguns sectors en sortiran guanyant més d'altres. També creu, però, que farà pujar la inflació, sobretot si atura la immigració.

Morillas explica que hi ha "una creixent competició entre les potències internacionals" i les prioritats "es basen en qué hay de lo mío i no en els reptes". Per al director del CIDOB, cal confrontar, de forma urgent, els "desafiaments comuns globals", com Ia crisi climàtica.

Pol Morillas, director del CIDOB, alerta del perill d'escalada nuclear a Ucraina, lligada a la victòria de Donald Trump als EUA: "Tenim la sensació que Trump, simultàniament, pot suposar la fi de les guerres actuals i l'inici d'una escalada nuclear. Però estem en un risc permanent".

Comença la taula rodona dedicada a la geopolítica, amb Pol Morillas Bassedas, director del Barcelona Centre for International Affairs (CIDOB), Josep Oliver, catedràtic Emèrit d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona i col·legiat de Mèrit del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Carme Poveda Martínez, directora d'Anàlisi Econòmica de la Cambra de Comerç i presidenta de la Comissió d'Economia Industrial del Col·legi d'Economistes de Catalunya, i Constantí Serrallonga Tintoré, director general de Fira de Barcelona, moderada per Sofía Rodríguez Rico, membre de la Junta de Govern del Col·legi d'Economistes de Catalunya i economista en cap i sotsdirectora general del Banc Sabadell.

En una conversa amb Xavier Alegret, director d'ON ECONOMIA, Xavier Ferràs defensa que la Intel·ligència Artificial requereix "un nou model d'empresa". Posa com a exemple totes les dades que pot gestionar un McDonald's si identifica el rostre del client, sap quina cuina està més descongestionada, etc, però assenyala que això necessitarà "una reconfiguració sencera". "No tothom és utilitzant la Intel·ligència Artificial i no s'ha de córrer", diu Ferràs.

Xavier Ferràs Hernández, professor titular d'innovació i degà associat de programes EMBA d'Espanya, destaca l'aposta de les grans tecnològiques per l'energia nuclear, que utilitzaran per alimentar les necessitats de la Intel·ligència Artificial. "Estudien instal·lar microreactors", assenyala, i apunta al gran èxit de Nvidia el dia després de presentar resultats.

El vocal del Col·legi d'Economistes, Jaume Menéndez, presenta al ponent de la primera taula, Xavier Ferràs Hernández, professor titular d'innovació i degà associat dels programes EMBA d'Esade, i destaca la seva carrera i el paper que ha tingut el judo. Ferràs, cinturó negre d'aquesta art marcial, destaca que els "quatre canvis" que viu el món "no s'han donat mai en la història de la humanitat". Es tracta del canvi demogràfic, tecnològic, climàtic i geopolític.

La consellera d'Economia i Finances, Alícia Romero, destaca la importància que la Intel·ligència Artificial "no generi una economia de dos nivells, una societat de dues velocitats." Per aconseguir-ho, "les institucions han de tenir un paper important", reconeix. Entre els reptes que destaca, la formació i l'arribada de la tecnologia a les micropimes. I entre els usos rellevants de la IA; que ajudi a descarbonitzar l'economia. "Si no descarbonitzem l'economia, no serem competitius", defensa.

El tinent alcalde de Barcelona i regidor d'Economia i Hisenda de l'Ajuntament, Jordi Valls, destaca les diferents maneres d'abordar les transformacions entre els Estats Units, la Xina i Europa. "Als Estats Units, mana el mercat", defensa, mentre que "a la Xina, l'estat centralitza tot", per una Europa que "té les millors regulacions". Això ha de marcar avenços tecnològics com la Intel·ligència Artificial, que ha d'ajudar també a "mesurar capital humà, natural o social de la societat" més enllà de paràmetres econòmics. "La IA ens ha d'ajudar a afrontar els problemes de la dècada", diu Valls, que veu el talent, la transferència tecnològica i el capital com tres reptes clau per mantenir el creixement i el benestar. El deute públic i la defensa són reptes de les institucions públiques.

La vicepresidenta de la Diputació de Barcelona i alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, assenyala a les empreses com a motor del canvi i el creixement econòmic i assenyala que la seva "experiència" i "bona forma" d'aplicar la Intel·ligència Artificial serveix a les institucions.

El president del Consell General d'Economistes, Valentí Pich Rosell, destaca la importància de la Intel·ligència Artificial, "que té que dirgir empreses i despatxos" i servir per "ser més productius". Però "no pot ser que la IA serveixi només perquè els treballadors vagin més relaxats". "El repte és ser més eficients i oferir més serveis", afegeix. A més, assenyala la importància de mantenir l'eficiència quan s'apliquen marcs i regulacions de sostenibilitat a les empreses.

"Els economistes som traductors de la realitat", exposa Puig de Travy. "El canvi, la incertesa, la volatilitat i la transformació" marquen els temps actuals, destaca, i apunta també a la tecnologia i la geopolítica com a marcs que "canvien el nostre dia a dia". "L'economia creix a taxes baixíssimes i algunes potències com Alemanya estan patint estructuralment", diu, i recorda els informes Letta i Draghi en defensa de mesures per potenciar la productivitat i la competitivitat.

El degà del Col·legi d'Economistes, Carlos Puig de Travy, obre la jornada amb una salutació a les institucions, empreses i entitats presents. Després d'un record per a les víctimes de la DANA a València, recorda que les jornades de Barcelona acolliran avui 700 persones i, sumant les jornades de Tarragona i Girona, arribaran els 1.000 assistents.

Comença la Jornada dels Economistes 2024, que comptarà amb la participació de la consellera d'Economia i Finances de la Generalitat.

A punt de començar la Jornada dels Economistes 2024 a Barcelona. Arriben les autoritats, que capitalitzaran el primer acte, la inauguració: Alícia Romero, consellera d'Economia i Finances de la Generalitat, Jordi Valls, tinent d'alcalde d'Economia, Hisenda, Promoció Econòmica i Turisme de l'Ajuntament de Barcelona, Marta Farrés, vicepresidenta primera de la Diputació de Barcelona, Valentí Pich, president del Consell General d'Economistes d'Espanya, i Carles Puig de Travy, degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya.

Durant tota la jornada, passaran per l'escenari de la sala d'actes de l'Hotel Intercontinental de Barcelona l'economista Guillem López-Casasnovas, Constantí Serrallonga, director general de Fira de Barcelona, Àngels Fitó, rectora de la UOC i vicedegana del CEC, Joan Font, president del grup Bon Preu, i Inka Guixà, CEO de La Farga, entre d’altres personalitats econòmiques i empresarials.

La jornada comptarà, a primera hora, amb la participació de la consellera d'Economia, Alícia Romero, i del tinent d'alcalde d'Economia, Hisenda, Promoció Econòmica i Turisme de l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Valls, a més del degà del CEC, Carles Puig de Travy. Després, el professor d’innovació d’Esade Xavier Ferràs farà la conferència inaugural, sobre economia i globalització en l’era de la IA i, tot seguit, conversarà amb Xavier Alegret, director d’ON ECONOMIA, sobre l’impacte de la intel·ligència artificial en l’empresa.

Bon dia! D'aquí a mitja hora comença la Jornada dels Economistes 2024, organitzada pel Col·legi d'Economistes de Catalunya i de la que ON ECONOMIA i ON-IA som mitjans oficials. Amb el títol 'EconomIA: la clau del futur', la intel·ligència artificial serà un dels temes estrella de la jornada, però es parlarà de tots els reptes de l'economia catalana, des de les 9 del matí fins a les 6 de la tarda.