Segueix en directe la Jornada dels Economistes 2024, organitzada pel Col·legi d'Economistes de Catalunya i que té com a mitjans oficials ON ECONOMIA i ON-IA. Amb el títol 'EconomIA: la clau del futur', la jornada aborda la revolució que està provocant la intel·ligència artificial en la societat, l'economia i l'empresa, però també altres qüestions, com la globalització, la geopolítica i el model productiu a Catalunya, els reptes dels despatxos professionals, la gestió del capital humà i les millors estratègies empresarials en l’era digital. Aquí pots trobar el programa complet.
Participaran en la jornada, a més del degà del col·legi, Carles Puig de Travy, el president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, la consellera d'Economia de la Generalitat, Alícia Romero, i molts economistes i empresaris que aportaran la seva perspectiva dels reptes econòmics actuals. Te l'oferim en directe des de l'Hotel Intercontinental de Barcelona.
-
Alícia Romero assumeix el rol del Govern perquè la Intel·ligència Artificial arribi a les pimes
-
El catedràtic Josep Oliver alerta: "L'informe Draghi quedarà en un calaix, no es farà"
Acaba la taula dels reptes dels despatxos i la jornada fa una pausa d'una hora i quart per a un dinar networking.
Jordi Llevat, soci director de Dinamic Auditors, SLP, creu que la intel·ligència artificial no suposarà una reducció significativa de llocs de treball i que els despatxos la poden utilitzar "per millorar processos", com digitalització d'informació i anàlisi de dades.
Miriam Barrera Ubieto, sòcia corresponsable de Garrigues per a l’Àrea de Catalunya, Aragó i Balears, parla dels canvis en les prioritats i exigències dels joves a l'hora de ser contractats. Barrera explica que si abans, quan havien de contractar professionals, feien la selecció, els candidats es venien i ells els triaven, "ara som nosaltres els que hem de vendre el despatx i el candidat ens tria".
Consuelo Castilla López, sòcia, fundadora i presidenta d'AdQualis, adverteix que arran de la pandèmia, "el món ha canviat" perquè han canviat les prioritats vitals i la gent posa en valor el temps lliure, mentre que el treball ha perdut pes. El perill, per a ella, és que "hi ha empreses que ho poden assumir, perquè poden oferir teletreball i flexibilitat, però d'altres, com els despatxos, no", per això els costa captar talent.
Josep Aragonès, conseller independent de Grau Innovation Consulting (GIC), adverteix que "el sector del despatx professional no és un sector gaire sexy". Es basa en un estudi, segons el qual menys del 2% dels empleats dels despatxos té menys de 30 anys. Per atreure més gent jove, incideix en potenciar la flexibilitat i la conciliació.
Arrenca la taula rodona sobre els reptes dels despatxos i la gestió del capital humà. Comença amb el ponent Josep Aragonès Ros, conseller independent de Grau Innovation Consulting (GIC). El modera Carme Jover Díaz, membbre de la junta del Col·legi d'Economistes de Catalunya. Participen en la taula Miriam Barrera Ubieto, sòcia corresponsable de Garrigues a Catalunya, les Balears i Aragó; Consol Castella López, sòcia fundadora i presidenta de AdQualis, Jordi Fabregat Feldsztajn, professor d'Economia, Finances i Comptabilitat d'Esade, i Jordi Llevat Palau, soci director de Dinamic Auditors SLP.
Pol Morillas assegura que "el que necessita Europa és moure's en un altre paràmetre", perquè els europeus "han quedat obsolets i no li val ni l'oriental ni el nordamericà". Aquest és un dels grans reptes de "l'Europa fragmentada".
"Hem de donar suport a la industria digital, però no deixar enrere altres sectors, per no generar una economia a dues velocitats", ha explicat Carme Poveda, que també ha volgut trencar "falsos mites", com que "ens estem desindustrialitzant", i que "no som competitius". El que lamenta és que la competitivitat no s'ha guanyat gràcies a la productivitat, i insta a que s'inverteixi més i de forma més eficient per aconseguir-ho.
Constantí Serrallonga lamenta que "no hi ha un sistema que connecti les diferents parts de la cadena" en innovació, cosa que explica que s'hi inverteixi poc, sensiblement per sota de la mitjana europea. "També tenim coses bones", afegeix, com els 140 hubs d'innovació internacionals que hi ha i la "gran capacitat" d'atracció de projectes que té Catalunya.
Josep Oliver carrega contra la lentitud d'Europa per dur a terme projectes. "L'informe Draghi és perfecte, l'anàlisi és impecable. Però 800.000 milions d'inversió anual no es farà, siguem realistes".
Constantí Serrallonga, director general de Fira de Barcelona, parla de l'excés de burocràcia a Europa i dels reptes del continent. "M'agradaria ser optimista, però no puc ser-ho més", diu, per les dificultats de la UE per tirar endavant projectes.
Carme Poveda, directora d'Anàlisi Econòmica de la Cambra de Comerç i presidenta de la Comissió d'Economia Industrial del Col·legi d'Economistes de Catalunya, es mostra preocupada pel proteccionisme de Trump: "El proteccionisme té un preu. Baixen els fluxos comercials internacionals i pugen els preus. Això ens porta a un escenari global de tipus d'interès més alts", adverteix. Dubta, però, de fins a quin punt Trump apujarà tant els aranzels o si bé serà una arma negociadora.
El catedràtic de la UAB Josep Oliver assegura que la victòria de Donald Trump afavorirà l'economia estatunidenca i el seu creixement econòmic "experimentarà un salt", tot i que alguns sectors en sortiran guanyant més d'altres. També creu, però, que farà pujar la inflació, sobretot si atura la immigració.
Morillas explica que hi ha "una creixent competició entre les potències internacionals" i les prioritats "es basen en qué hay de lo mío i no en els reptes". Per al director del CIDOB, cal confrontar, de forma urgent, els "desafiaments comuns globals", com Ia crisi climàtica.
Pol Morillas, director del CIDOB, alerta del perill d'escalada nuclear a Ucraina, lligada a la victòria de Donald Trump als EUA: "Tenim la sensació que Trump, simultàniament, pot suposar la fi de les guerres actuals i l'inici d'una escalada nuclear. Però estem en un risc permanent".
Comença la taula rodona dedicada a la geopolítica, amb Pol Morillas Bassedas, director del Barcelona Centre for International Affairs (CIDOB), Josep Oliver, catedràtic Emèrit d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona i col·legiat de Mèrit del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Carme Poveda Martínez, directora d'Anàlisi Econòmica de la Cambra de Comerç i presidenta de la Comissió d'Economia Industrial del Col·legi d'Economistes de Catalunya, i Constantí Serrallonga Tintoré, director general de Fira de Barcelona, moderada per Sofía Rodríguez Rico, membre de la Junta de Govern del Col·legi d'Economistes de Catalunya i economista en cap i sotsdirectora general del Banc Sabadell.
En una conversa amb Xavier Alegret, director d'ON ECONOMIA, Xavier Ferràs defensa que la Intel·ligència Artificial requereix "un nou model d'empresa". Posa com a exemple totes les dades que pot gestionar un McDonald's si identifica el rostre del client, sap quina cuina està més descongestionada, etc, però assenyala que això necessitarà "una reconfiguració sencera". "No tothom és utilitzant la Intel·ligència Artificial i no s'ha de córrer", diu Ferràs.
Xavier Ferràs Hernández, professor titular d'innovació i degà associat de programes EMBA d'Espanya, destaca l'aposta de les grans tecnològiques per l'energia nuclear, que utilitzaran per alimentar les necessitats de la Intel·ligència Artificial. "Estudien instal·lar microreactors", assenyala, i apunta al gran èxit de Nvidia el dia després de presentar resultats.
El vocal del Col·legi d'Economistes, Jaime Menéndez, presenta al ponent de la primera taula, Xavier Ferràs Hernández, professor titular d'innovació i degà associat dels programes EMBA d'Esade, i destaca la seva carrera i el paper que ha tingut el judo. Ferràs, cinturó negre d'aquesta art marcial, destaca que els "quatre canvis" que viu el món "no s'han donat mai en la història de la humanitat". Es tracta del canvi demogràfic, tecnològic, climàtic i geopolític.
La consellera d'Economia i Finances, Alícia Romero, destaca la importància que la Intel·ligència Artificial "no generi una economia de dos nivells, una societat de dues velocitats." Per aconseguir-ho, "les institucions han de tenir un paper important", reconeix. Entre els reptes que destaca, la formació i l'arribada de la tecnologia a les micropimes. I entre els usos rellevants de la IA; que ajudi a descarbonitzar l'economia. "Si no descarbonitzem l'economia, no serem competitius", defensa.