El govern espanyol, els sindicats i els empresaris negocien la reducció de l'horari laboral amb l'objectiu final de rebaixar de 40 hores setmanals a 37,5 la jornada legal. Tanmateix, els empresaris no volen limitar-se a parlar de jornada, sinó del temps de treball en un context més ampli, la qual cosa suposa sotmetre a debat altres factors com les hores extraordinàries, l'absentisme, els descansos i permisos o la flexibilitat en l'organització dels temps de treball. En definitiva, parlar no només de quantes hores s'ha de treballar segons conveni, sinó quantes hores es treballen realment, la qual cosa es denomina la jornada efectiva.
En l'estadística anual de l'enquesta de població activa (EPA), publicada aquest dimarts, el treball efectiu el 2023 va ser de 35,2 hores a la setmana, que en el cas dels assalariats del sector públic baixa a 34,8 hores. L'estadística posa de manifest una reducció continuada des d'abans de la covid, sumant alguna cosa més de mitja hora, 36 minuts, en un lustre. La jornada efectiva es calcula descomptant de la pactada les vacances, les baixes per malaltia, els permisos com el de naixement -totes remunerades-, però també algunes sense remunerar, com les hores perdudes per vaga.
El pes d'aquestes causes varia de forma considerable d'un trimestre a l'altre. Així, en el tercer, amb les vacances d'estiu, i en el quart, amb els dies festius i vacances de Nadal, les pèrdues de jornada per vacances i dies festius suposen 8 de cada deu hores no treballades i les baixes per malaltia el 15%. Tanmateix, en el primer trimestre, amb les grips i els refredats, les malalties se n'emporten més de la meitat de les hores que no s'han treballat.
No és sobre la taula
Fonts coneixedores de la negociació declaren a aquest diari que la CEOE no ha demanat a la taula que es valori la jornada efectiva i també que el govern espanyol no ha presentat un esborrany que articuli els debats sobre la reducció de la jornada laboral. Tanmateix, el Ministeri de Treball, els sindicats, i també la CEOE, sí que utilitzen com a argument en el debat la reducció del temps de treball que s'ha anat produint als convenis col·lectius. De fet, pràcticament el 80% dels treballadors emparats per un conveni serien molt a prop de la jornada pactada de 38,5 hores setmanals, que hauria d'entrar en vigor com tard a finals d'aquest any.
Però l'argument de la jornada efectiva genera més polèmica, entre altres coses, per la disparitat de fonts amb resultats molt diferents. En el cas de l'EPA, Fernando Luján, vicesecretari general de política sindical d'UGT, posa èmfasi en la poca desagregació, sense diferenciar entre jornada completa i la parcial. L'estadística de l'INE es limita a donar tres dades: les hores que habitualment es treballa a la setmana (que no són les hores pactades), que en últim trimestre de l'any van ser 36,7; les hores efectives (descomptant les que no s'han treballat), que es van reduir a 34,3 hores i, finalment, fa un càlcul de quantes hores s'han treballat de mitjana en una setmana, incloent-hi els assalariats que van treballar durant la setmana de l'enquesta i els que no. Això redueix les hores a 30,6 de setmanals.
L'EPA, poc fiable
Jesús Cruz Villalón, catedràtic de Dret del Treball de la Universitat de Sevilla, coincideix en la poca fiabilitat de l'EPA per l'escassa desagregació que ofereix, sense diferenciar tipus de jornada ni de contracte (fixos, fixos-discontinus, temporals). Per aquesta raó, el jurista considera que l'EPA no és una font fiable per analitzar l'evolució de la jornada des de la covid. I apunta altres fonts, com el registre de convenis, l'Enquesta Trimestral de Costos Laborals (també de l'INE) i la Seguretat Social. "D'aquestes altres estadístiques es dedueix que som per sobre de la jornada precovid" i, incideix que l'EPA "comptabilitza les hores extraordinàries realitzades, que han caigut des que el 2019 es va introduir el registre obligatori de jornada ordinària."
En el cas dels convenis col·lectius, la jornada establerta entre empresaris i sindicats pràcticament no ha variat entre 2019 i 2023; al contrari, ha pujat 5,5 hores després de la covid, fins a 1.754 hores anuals. Per tant, com assenyala Villalón, la reducció de la jornada efectiva que registra l'EPA no es deuria a una reducció de la jornada pactada.
Augmenten les hores perdudes
Molt més desagregat és la dada d'hores efectives de l'Enquesta Trimestral de Costos Laborals, amb dades de la jornada pactada, l'efectiva, les hores perdudes setmanalment -desagregat per causes- i, fins i tot, les hores extra. I tot això, per a assalariats públics i privats, diferenciant entre jornada parcial i completa. Amb aquesta estadística, com assenyala el catedràtic de Dret laboral, les hores efectives pràcticament no han variat des de 2019, ni per al temps complet, ni per al parcial. Tanmateix, sí que s'aprecia un lleuger augment en les hores perdudes en aquests cinc anys. Aquesta enquesta de l'INE fixa les hores efectives el 2023 en 27,9 hores setmanals i 7,5 les perdudes.
Amb les dades de la Seguretat Social també es detecta un increment de la jornada anual des de la covid del 0,6%, amb 1.748 hores anuals. No obstant això, aquesta font també conclou l'augment del nombre d'hores no treballades en aquest lustre. Si el 2019 es van deixar de treballar el 4,7% de les hores que van cotitzar la mitjana dels espanyols, el 2023 s'ha elevat al 6%.