Hackeig de comptes bancaris, filtració de dades delicades o estafes amoroses. Els ciberdelinqüents s'estan especialitzant cada vegada més en tot el món i la intel·ligència artificial (IA) s'ha convertit en una eina imprescindible per a ells. Amb l'objectiu de frenar els casos de frau i les estafes, fa 32 anys va néixer ESET, una empresa que ofereix serveis i solucions de seguretat. Actualment, tenen presència en més de 200 països i han dut a terme més de 100.000.000 instal·lacions. Josep Albors, director d'Investigació i Conscienciació d'ESET Espanya, es dedica a analitzar les amenaces que afecten els espanyols i a comunicar-les, a més de consciència a la població sobre com protegir-se.
En una entrevista a ON ECONOMIA, l'expert puntualitza que no totes les estafes són les mateixes a tots els països, però aclareix que algunes d'elles són "bastant recurrents en l'àmbit mundial", mentre que d'altres són específiques d'alguna regió en concret o de països que comparteixen alguna cosa en comú, com l'idioma.
"Un cas que es produeix molt a Espanya o Llatinoamèrica és el tema dels troians bancaris", indica Albors, que explica que són els fraus en els quals la víctima es descarrega un fitxer pensant-se que és una factura o una multa, "sempre una cosa cridanera", i en fer clic s'executa l'estafa. "És en aquell moment quan els ciberdelinqüents esperen que accedeixis al compte bancari per robar-te la informació".
Amb només descarregar-te el document poden hackejar-te? "Sí, perquè ells estan monitorant tots els bancs a cada regió o país. A Espanya els ciberdelinqüents estan presents en tots els bancs. Tots. Fins i tot la caixa d'estalvi més petita la tenen monitorada", assegura. De fet, afirma que suplanten els webs i les múltiples pàgines de forma "molt precisa" perquè les víctimes posin les seves credencials sense sospitar. I respecte als usuaris? "Els SMS i les trucades, més enllà dels webs suplantats, són el pa de cada dia. Abans t'inserien un troià al teu mòbil, ara el que fan és directament redirigir-te a la pàgina web de phishing perquè introdueixis les teves credencials", apunta.
Ús de la IA per estafar
Des de la pandèmia i la guerra a Ucraïna, a ESET Espanya han vist un increment d'atacs de "força bruta" contra accessos a xarxes corporatives. "Això havia baixat bastant, però ha tornat a despuntar", comenta el directiu, que afegeix que, a més, els delinqüents aprofiten la IA per suplantar la veu perquè CEO de companyies o persones amb capacitat de fer transferències de diners caiguin a les seves trampes.
En aquest sentit, assenyala que ells porten utilitzant la intel·ligència artificial des de fa anys per detectar i prevenir els casos de frau. "Hi ha una manera bona i una altra de dolenta de veure la IA. La bona és que facilita la feina a les persones que ens dediquem a això, la dolenta és que estem veient cada vegada fraus més sofisticats per part dels delinqüents".
"L'ús de les contrasenyes ha quedat totalment obsolet"
Respecte a l'ús de contrasenyes, Josep Albors confirma que "el seu ús està més que obsolet perquè la gent té 50 comptes i al final acaba repetint-les". Una bona contrasenya, per a l'expert, hauria de ser "robusta" amb més de 12 caràcters (incloent-hi majúscules, minúscules, números i altres) i hauria de canviar-se recurrentment. "No és pràctic, la gent no les recorda". Si bé defensa que existeixen gestors de contrasenyes, assegura que el més segur és afegir una capa de seguretat, una doble autenticació.
Sobre els casos d'estafa a persones grans, afirma que ser desconfiat i tenir nas i intuïció "ajuda bastant", però que casos de phishing, fraus i enganys "són molt més habituals del que ens pensem". De fet, confirma que els delinqüents aprofiten la solitud o la vulnerabilitat dels ciutadans i que estan amb el radar posat per saber "quan abaixen la guàrdia". Finalment, recorda que el focus el tenen posat especialment en la franja d'entre 25 i 45 anys perquè aquestes persones "solen confiar més en tot i són més propenses a les compres en línia".
La companyia col·labora amb múltiples administracions públiques, especialment amb la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. A més, estan en contacte constant amb els Mossos d'Esquadra i l'Ertzaina i treballen també amb l'Europol, la Interpol i la CIA, entre d'altres cossos de seguretat.