En general, les persones joves estan més exposades als vaivens del cicle econòmic i la qualitat mitjana de les seves ocupacions és pitjor, per la qual cosa arribar a final de mes és una tasca árdua. Mostra d'això la donen la xifres de l'últim estudi de Presente i futur de la joventut espanyola. Una perspectiva socioeconòmica, elaborat per la Fundació BBVA i l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (Ivie). A l'informe es detalla que la renda mitjana de les llars en les quals el sustentador principal és una persona d'entre 16 i 29 anys se situa en l'entorn dels 16.000 euros bruts anuals, un 15% menys que la mitjana de les llars (on es perceben 25.200 euros bruts anuals) i baixa fins als 11.000 euros -un 40 % menys- si aquest jove no té formació superior. La joventut emancipada viu majoritàriament de lloguer i ha de dedicar un elevat percentatge del seu pressupost a l'allotjament, gairebé la meitat dels ingressos de la llar, assenyala l'informe.
La relació entre formació i ocupació té molt a veure en les retribucions salarials que poden obtenir els joves, a Espanya. Els salaris dels joves d'entre 16 i 29 anys, són un 35% inferiors a la mitjana i el progrés dels seus ingressos al llarg de la vida laboral està sent més lent, ja que els adults joves encara no han assolit una base de cotització similar a la mitjana als 34 anys. El 25,4% de joves treballa amb contractes a temps parcial, 12 punts per sobre de la mitjana del conjunt de la població, i la taxa de temporalitat de la joventut ocupada també dobla la mitjana.
El col·lectiu de joves entre 16 i 29 anys representa actualment el 14,8% de la població, 9 punts percentuals menys que el 1995, davant el pes d'altres franges d'edat com els majors de 65 anys que ha crescut fins al 20,2%. L'informe concreta que "part dels avantatges salarials dels joves més qualificats es deriven de la seva preparació per ocupar llocs de treball que requereixen coneixements avançats en competències que els grans no van poder adquirir. Gràcies a això, en l'ocupació jove de 25 a 29 anys pesen més els llocs més qualificats (38,7%) que en el conjunt dels ocupats (35,6%)". El document, dirigit pel director d'investigació de l'Ivie Francisco Pérez, posa èmfasi que les condicions de vida de la joventut emancipada "varien significativament segons la seva formació i origen socioeconòmic". Prova d'això és que els joves que posseeixen Formació Professional de grau superior aconsegueixen salaris mitjans un 11,3% majors que els joves amb només educació obligatòria, mentre que els universitaris aconsegueixen llocs de treball un 33,8% més ben remunerats.