El Ministeri d'Inclusió i Seguretat Social, que dirigeix José Luis Escrivá, està fent comptes de quant en suposarà ampliar l'actual model de jubilació parcial a altres sectors a més de l'automòbil. I té un termini limitat, ja que s'ha compromès en la reforma de les pensions a negociar el nou model amb els agents socials i presentar-lo al Pacte de Toledo abans del 30 de juny. Els sindicats demanen d'ampliar l'actual model a la resta de sectors i la Seguretat Social ha de buscar fórmules per "equilibrar" el cost que suposaria. A més, la jubilació parcial és una manera d'avançar la jubilació, uns quatre anys en l'actualitat, una cosa contrària a l'objectiu d'Escrivá d'incentivar el retaxo a la sortida de l'activitat.

La jubilació parcial, a la que estan acollits unes 20.000 persones segons el catedràtic de dret Jesús Cruz, permet que treballadors arribats a certa edat puguin compaginar una pensió (parcial) amb un treball, també parcial. Actualment, explica Cruz, la llei permet dues modalitats: amb contracte i sense contracte de relleu. La primera implica que l'empresa ha de contractar una nova persona, mitjançant un contracte de relleu, a temps parcial o, fins i tot, a temps competeixo. O sense que l'empresa contracti ningú, bastant de més marginal, que exigeix que el treballador hagi complert l'edat legal de jubilació (66 anys i 4 mesos), però podrà continuar treballant amb jornada reduïda. És una entrada suau a la jubilació que no genera costos a la Seguretat Social, al contrari.

Tanmateix, l'interès dels agents socials és potenciar la modalitat amb contracte de relleu que, a més de permetre una transició suau a la jubilació, fomenta la contractació i facilita el rejoveniment de les plantilles, una cosa que interessa a les patronals. Però és car per al sistema públic de pensions. El sector manufacturer, especialment el de l'automòbil, és l'únic que es pot acollir a aquesta fórmula que permet a un treballador de 62 anys i 4 mesos (amb 33 anys cotitzats) jubilar-se parcialment i continuar amb una reducció de jornada entre el 25% i el 75%. La Seguretat Social haurà, doncs, d'adobar aquesta pensió que serà proporcional mentre deixi de treballar i a més deixarà de rebre part de les cotitzacions (sumant la del nou treballador rellevista i la part proporcional del rellevat, no compensen la cotització completa del rellevat). I, quan al jubilat parcial li arribi l'edat ordinària de jubilació, cobrarà la pensió sense cap minva. Molts diners per a Escrivá.

Jesús Cruz, que assenyala que altres sectors com a transport o construcció ho estan demanant, explica que el model actual de l'automòbil és molt generós amb les empreses, ja que no els obliga a contractar al rellevista, ja que el contracte de relleu decau una vegada es jubili totalment el rellevat. A més, no li exigeix un contracte indefinit, tret que el rellevat redueixi la seva jornada un 80%. Els sindicats volen acabar amb aquesta fórmula i plantegen diverses mesures per compensar el sobrecost que tindria estendre la jubilació parcial a tots els sectors.

La primera mesura que posaran a sobre de la taula tant CCOO com UGT és tornar al model pactat el 2011 quan governava José Luis Rodríguez Zapatero. El contracte de relleu haurà de cotitzar com si fos a temps complet, la qual cosa permetria reduir la bretxa a tan sols el 30%, explica Carlos Bravo, responsable de pensions de CCOO. A més, demanarà que el contractat sigui indefinit i a temps complet i que es garanteixi la seva permanència en l'empresa una vegada es jubili totalment el rellevat. Les empreses incomplidors podrien ser obligades a tornar els ajuts rebuts, assenyala Bravo.

Una tercera mesura és considerar la contractació de relleu com un instrument de creació d'ocupació de qualitat i, per tant, finançat amb diners procedents de les polítiques actives d'Ús dels pressupostos generals. El que s'han vingut cridant "despeses impròpies" de la Seguretat Social. Però això, apunta Bravo, ja no depèn de la voluntat d'Escrivá, sinó del Ministeri d'Hisenda que haurà d'alliberar els fons.

Fernando Luján, vicesecretari general de Política Sindical de UGT, considera que l'ideal és l'extensió a tots els sectors, encara que podria limitar-se a aquells de més penosidad, com succeeix amb l'automòbil. I insisteix, igualment, que el sobrecost ha de compensar-se en part amb el contracte de relleu del nou treballador, que haurà de ser indefinit. A més, Luján planteja la necessitat de veure l'estalvi des de diversos angles, no exclusivament el de les arques de la Seguretat Social. Per exemple, si el nou treballador surt de l'atur, es produeix un estalvi. En qualsevol cas, Luján recorda que existeix un problema afegit: el model de l'automòbil caduca el 31 de desembre, la qual cosa exigeix que es doni resposta a aquest sector que demanda la continuïtat del contracte de relleu per rejovenir les plantilles.

De la seva mateixa opinió és Diego Carril, assessor jurídic d'Anfac, la patronal de l'automòbil. El seu objectiu és que amb la negociació es doni caràcter estructural al model que utilitza l'automòbil i que, de moment, té una durada d'un any. O, almenys, que prorrogui per quatre anys com es va fer el 2018. Carril explica que en aquests moments hi ha un miler de treballadors amb contractes de relleu a les fàbriques espanyoles. No obstant això, l'assessor d'Anfac és conscient que obrir el model a altres sectors, suposarà un cost afegit per a la Seguretat Social encara que recorda que a l'automòbil se li exigeix que el 70% de la plantilla sigui indefinida el que garanteix uns ingressos més grans a la Seguretat Social.