Aquest text pertany a la newsletter 'Economia amb pausa', que publiquem cada dimarts a la pàgina de LinkedIn d'ON ECONOMIA i que arriba als subscriptors de la mateixa. Si vols rebre-la, apunta't aquí.

Hola a tots des de la redacció d'ON ECONOMIA. És la primera setmana de juliol i ja fa olor de vacances –per a alguns, no només fa olor sinó gust–, però l'actualitat no perd força, al contrari. Aquesta és la setmana de la baixada de l'IVA de l'oli d'oliva, aquest dilluns era l'últim dia per presentar la declaració de la renda i aquest dimarts hem conegut l'atur i afiliació de juny. Però la traca final en la informació empresarial i financera la tindrem divendres –amb permís de les sorpreses que ens ofereixi la setmana–, amb la junta d'accionistes del BBVA per aprovar l'ampliació de capital per a l'opa hostil al Sabadell. És el primer tràmit que ha de superar el banc que presideix Carlos Torres, ja que coneixerà el grau d'acceptació dels seus accionistes a l'opa. D'entrada, com va explicar Cristina Hidalgo, els sindicats se li han posat a la contra i estan recopilant milions d'accions per sotmetre l'entitat a un vot de càstig ja que consideren que la possible fusió amenaça de perjudicar l'ocupació. Els 'proxis' donen suport a l'ampliació, pero adverteixen sobre la concentració de l'opa. Mentrestant, Josep Oliu i el Sabadell treballen intensament contra l'opa, començant per l'àmbit comercial i seguint pels inversors i l'opinió pública.

La meva selecció personal:

1. La vicepresidenta Yolanda Díaz, la CEOE i els sindicats UGT i CCOO s'han reunit de nou aquest dilluns per pactar la reducció de la jornada. La trobada va acabar sense acord, encara que es buscarà en els propers dies, i atacs de Treball a la CEOE, que acusa de no voler ni fer propostes. La patronal no s'esforça a amagar la seva posició contrària a la mesura. Cepyme, la seva associada de petites i mitjanes empreses, va divulgar aquest dilluns un estudi segons el qual la mesura tindrà un cost d'11.800 milions en les pimes, com va explicar Joel Calero. A més, en realitat la gent ja treballa cada vegada menys hores; aquesta és, de fet, la cara B dels rècords d'ocupació, com va narrar Juan Ferrari.

2. Isidre Fainé i Ángel Simón continuen en forma i Criteria, el braç inversor de la Fundació La Caixa, no aixeca el peu de l'accelerador. La setmana passada va anunciar que arriba al 9,9% de Telefónica, col·locant-se gairebé al nivell de l'estatal SEPI i del que vol adquirir la saudita STC. Per a això, va invertir més de 1.100 milions d'euros, i va confirmar la seva aposta estratègica per la teleco que presideix José María Álvarez-Pallete. Una altra aposta, la d'ACS, no és tan estratègica, però ja comença a donar retorn, amb uns 40 milions de dividend que Criteria cobrarà a mitjans de mes.

3. On el hòlding de La Caixa no posarà diners, de moment, serà a Europastry, que va anunciar divendres passat que cancel·la la seva sortida a borsa en veure la inestabilitat que pateix el mercat de valors després de les eleccions europees, com va informar Germán Aranda. El fabricant català de masses congelades té un negoci molt important a França i les presidencials convocades per Macron, que va perdre estrepitosament, no van crear el clima propici per fer el salt al parquet. Qui prospera adequadament, i aviat tindrà plaça en l'IBEX, és la perfumera catalana Puig. El 9 de juliol, el comitè de savis que decideix la composició del selectiu espanyol prendrà la decisió, que, com avança Luis Aparicio, serà positiva.

4. Un empresari que va ser notícia per motius negatius va ser l'hoteler Joan Gaspart, que va aparèixer per primera vegada en la llista de morosos amb Hisenda, que el ministeri publica cada any a finals de juliol. L'expresident del Futbol Club Barcelona deu 1,3 milions d'euros. També va entrar l'empresa Roig Grupo Corporativo, propietat de Francisco Roig, amb un deute molt més alt, de 9,4 milions d'euros. L'empresari que deu més diners a la hisenda pública és Álvaro Etxarte, amb 32 milions d'euros.

5. Ramon Agenjo, en canvi, està d'enhorabona. El directiu de Damm i Cacaolat va ser presentat la setmana passada com a nou president de Barcelona Global, com va avançar Josep Maria Casas fa unes setmanes a les pàgines d'ON ECONOMIA. Aquest diumenge, a més, va fer un retrat de la nissaga de la qual descendeix: ni més ni menys que els Damm, família d'origen alemany que va fundar la coneguda companyia cervesera fa 148 anys a Barcelona. Agenjo, doncs, encara que ho porti ja en els cognoms, és un Damm.

6. Aquest diumenge entrevistàvem Xavier Capellades, en la que és la seva primera entrevista des del seu nomenament com a nou conseller delegat de Parlem Telecom. En la conversa, explica les seves prioritats al capdavant de la teleco catalana, els plans d'expansió, el següent pas dels quals serà Galícia, i la política de Palem per créixer sense entrar en la guerra comercial: l'idioma, un bon servei i proximitat. És per això que volen ser la teleco regional de referència.

7. L'Ingrés Mínim Vital (IMV), que hauria de servir perquè els més vulnerables tinguin una ajuda, s'ha convertit en un malson per a 55.000 famílies, a les quals la Seguretat Social reclama, dos anys després, fins a 18.000 euros per cobraments indeguts a causa d'un error de l'administració. Germán Aranda posa el focus en algunes d'aquestes persones, que relaten com de malament ho estan passant per tornar-lo, ja que continuen sent vulnerables diguin el que diguin les administracions.

Això és tot. Si t'agrada la nostra newsletter, anima altres persones a què s'apuntin compartint aquest enllaç. Gràcies pel teu suport i una abraçada!