Junts per Catalunya no acompanyarà el govern espanyol en la seva aventura de fer permanent l'impost a les energètiques, ja que posa en perill una inversió de 1.100 milions d'euros, molt important per al Camp de Tarragona, segons ha pogut saber On Economia. No és aquesta l'única raó de pes per a la formació de Carles Puigdemont i Jordi Turull: també és molt rellevant el fet que no ho portaven en el programa electoral i consideren que l'impost és una trampa, perquè les elèctriques en queden fora.

Junts per Catalunya manté una negociació oberta amb el govern espanyol i el Ministeri d'Economia, a través de la presidenta del seu grup parlamentari al Congrés, Míriam Nogueras. Amb la formulació actual, l'impost és de caràcter extraordinari i finalitza el pròxim 31 de desembre si no s'aproven uns nous pressupostos generals de l'Estat. El partit independentista ja ha fet saber a l'executiu espanyol que ells no donaran suport a aquesta mesura fiscal, de manera que el govern de Pedro Sánchez hauria de buscar-se nous aliats en el Partit Popular o Vox per tirar-los endavant, cosa que sembla del tot impossible.

En conseqüència, el govern espanyol haurà de retirar l'impost a les energètiques del paquet fiscal que està negociant amb Brussel·les si vol que sigui aprovat. Junts posa l'accent en una cosa més: Repsol i Cepsa són les dues empreses més perjudicades, i es tracta justament de les que tenen inversions més altes en Catalunya per als anys vinents. Sobretot, la primera és especialment important al Camp de Tarragona, on està previst un dels seus plans més ambiciosos d'economia circular i transició energètica, que el sector econòmic espera amb impaciència. Jaume Giró, de Junts, va dir fa uns dies que "si no es poden fer les inversions a Tarragona, es faran a França o Portugal"

Per això, els empresaris catalans també estan preocupats per aquestes inversions. Foment del Treball ha demanat al Govern de Salvador Illa que intercedeixi i impedeixi que l'impost a energètiques es converteixi en permanent, perquè suposaria “un atac al cor de l'economia” catalana i una “maniobra confiscatòria”. La patronal que presideix Josep Sánchez Llibre al·ludeix també a la seguretat jurídica i posa com a exemple del que perdria Catalunya la inversió de Repsol a Tarragona.

Els impostos, de temporals a permanents

La setmana passada, el Ministeri d'Economia va donar a conèixer les xifres que està pactant amb la Unió Europea per complir les regles fiscals comunes, que apunten que Espanya farà un esforç fiscal anual de quatre dècimes del PIB, uns 6.000 milions anuals. Entre els impostos a la banca i les energètiques, pretén recaptar uns 2.000 milions d'euros cada exercici.

El govern espanyol va aprovar ambdós impostos a finals del 2022 com una mesura extraordinària i temporal per pal·liar els efectes socials i econòmics de la guerra d'Ucraïna, que va disparar el preu de l'energia i algunes matèries primeres i, amb això, la inflació. L'Executiu de Sánchez va abaixar impostos a l'electricitat i el gas i a aliments bàsics per contrarestar la pujada de preus esmentada i, per sufragar la pèrdua d'ingressos públics que això suposava, va aprovar els gravàmens a banca i energètiques amb l'argument que estaven aconseguint beneficis extraordinaris per les pujades de preus.

Inicialment, tots dos impostos eren per a dos anys, el 2023 i el 2024. Però després de les eleccions del juliol del 23 i les pressions de Sumar, i quan els preus energètics ja havien caigut i no justificaven l'impost —cosa que va assegurar fins i tot la Comissió Europea—, el govern espanyol va aprovar treballar per reformar aquests impostos amb l'objectiu de convertir-los en permanents. Així, Sánchez va cedir a una de les peticions de Yolanda Díaz, que tenia les grans empreses, especialment energètiques i bancs, en el punt de mira. De fet, dissabte passat, fonts del seu partit van insistir que els impostos es faran permanents i fins i tot van assegurar que, en cas contrari, no hi hauria pressupostos.

La decisió de fer l'impost permanent va provocar el rebuig unànime tant del sector energètic com del bancari, però va establir algunes excepcions que, a la pràctica, eximien les elèctriques de l'impost i carregaven pràcticament tot el seu pes sobre Repsol i Cepsa malgrat els seus plans de descarbonització i les inversions previstes en projectes de transició energètica.

Els projectes en perill

Repsol és la companyia que més ha pagat pel gravamen a les empreses del sector aquests dos anys que porta en vigor, 800 milions d'euros en total, mentre que també és una de les que té més inversions previstes a Espanya, que perillen si es fa permanent l'impost. Per això, la companyia que presideix Antoni Brufau ha estat molt bel·ligerant amb l'impost, que considera arbitrari, anticonstitucional i discriminatori.

I no només l'ha criticat, sinó que n'ha condicionat algunes inversions a Espanya i Catalunya. El conseller delegat de Repsol, Josu Jon Imaz, ja va anunciar fa un any que posaven en revisió tots els projectes previstos: “La falta d'estabilitat al marc regulatori i fiscal podria condicionar les inversions futures en els nostres actius industrials a Espanya. És a dir, abans de prendre qualsevol decisió d'inversió a Espanya, analitzarem si les condicions són estables i atractives per garantir els retorns d'aquestes inversions”.

A Catalunya, el que està en perill són dues inversions que sumen 1.100 milions d'euros i que són vitals per a la supervivència a llarg termini del complex petroquímic de Tarragona, un dels principals pols industrials del país i on Repsol és l'actor principal. Es tracta d'una ecoplanta, que costaria 800 milions, i d'un electrolitzador d'hidrogen verd, amb 300 milions.

L'ecoplanta, que s'ubicaria al municipi d'El Morell, tindria la missió de convertir residus en metanol. En concret, la que projecta Repsol processaria cada any al voltant de 400.000 tones de residus sòlids no reciclables de municipis de la zona per produir unes 220.000 tones de metanol. Aquest projecte va rebre 106 milions dels fons per a la innovació de la Comissió Europea, però malgrat això, està en estudi ja que l'impost posa en risc la seva viabilitat.

El segon projecte és un electrolitzador de 150MW que ha de ser el més gran de la Península Ibèrica. La seva funció és produir hidrogen renovable amb un mínim consum d'aigua i tindrà, si s'acaba construint, un col·lector d'hidrogen que el transportarà a la petroquímica de Tarragona i a l'ecoplanta d'El Morell, per fomentar l'ús d'aquesta font d'energia a la zona. L'electrolitzador s'emmarca a la Vall de l'Hidrogen de Catalunya i el Corredor de l'Hidrogen de l'Ebre.

L'aposta per Portugal

Repsol ha explicat també que, si no poden realitzar les inversions en Espanya, ho faran en altres mercats. Imaz, en la mateixa conferència amb analistes de fa un any, va parlar concretament de Portugal com un país al qual podrien portar futurs projectes industrials: “Necessitem tenir un marc regulatori clar, predictible i estable. D'altra manera, tenim altres alternatives. Tenim llocs industrials. A Portugal podríem tenir activitat internacional en el nostre negoci industrial”.

Aquest mateix dilluns, la companyia va anunciar una inversió precisament a Portugal, si bé és més petita: de 15 milions d'euros, per a un projecte d'hidrogen renovable, un electrolitzador de 4MW amb capacitat per generar unes 600 tones anuals d'hidrogen verd. Fonts de Repsol van explicar que estan decidits a invertir a Portugal, dins de la seva estratègia per la descarbonització, ja que l'ampliació del Complex Industrial de Sines compta amb el suport del govern lusità, com una iniciativa de Potencial Interès Nacional.