El Parlament ha aprovat aquest dijous, per una majoria àmplia, una proposta parlamentària de Junts per fixar un salari mínim català, que hauria de situar-se al voltant dels 1.400 euros mensuals (a 14 pagues). Aquest seria el sou que, a més, hauria de servir de referència per a la concertació laboral entre els agents socials i econòmics; de manera que cap conveni col·lectiu estigui per sota del 60% del salari mitjà català, en un màxim de quatre anys. La demanda de Junts està en línia amb les reivindicacions dels sindicats UGT i CCOO a Catalunya per garantir el poder adquisitiu dels treballadors. 

La iniciativa parlamentària ha estat defensada pel diputat Joan Canadell, que ha instat el titular d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, a acordar aquest salari mínim de referència, mentre el grup parlamentari de Junts al Congrés continua negociant el traspàs de la competència amb el govern espanyol. Actualment, el Salari Mínim Interprofessional (SMI), un indicador que fixa el govern espanyol, se situa en 1.134 euros al mes, i la ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha expressat la intenció de fixar la pujada per al 2025 en un 2,8%, és a dir, uns 32 euros mensuals. Segons la titular espanyola, la pujada del Salari Mínim Interprofessional (SMI) de cara al 2025 ha de garantir que els treballadors més mal pagats no perdin poder adquisitiu.

El diputat de Junts, Joan Canadell, en la seva defensa, ha dit que a Catalunya cal "un salari mínim de 1.400 euros. No es pot viure amb menys a Catalunya. Per tant, posem-nos d'acord i fem-ho”, ha exposat. 

Val a dir que l'establiment d'un Salari Mínim de Referència (SMR) català no és una qüestió nova i la primera vegada que es debat al Parlament de Catalunya. De fet, el 2019 es va fer un informe sobre la necessitat que Catalunya tingués potestat sobre un indicador d'aquestes característiques per garantir un salari digne i limitar les disparitats salarials. En aquell estudi ja es valorava que "el plantejament d’un salari mínim de referència superior a l’SMI que s’aplica al conjunt d’Espanya ve motivat pel fet que Catalunya té un nivell de preus i salaris que difereixen considerablement de la mitjana estatal. Això fa que l’SMI espanyol representi un percentatge força baix del salari mitjà català (un 39%), allunyat del 60% recomanat, i que l’SMI sigui insuficient per a garantir una vida digna a Catalunya".

Alhora, s'esmentava que "el deteriorament de les condicions laborals, juntament amb un augment del cost de la vida, ha comportat que tenir una ocupació no garanteixi avui en dia la inclusió social a Catalunya".

Plena ocupació

Dins el marc de les accions en pro de l'ocupació i el benestar, el diputat Canadell també ha fet una crida a implantar mesures per assolir la plena ocupació i a apostar per la col·laboració públic-social per resoldre el problema de la manca de personal qualificat. En aquesta línia, el Parlament també ha donat llum verda a la proposta de Junts per acordar amb el consens dels grups parlamentaris i els actors formatius, econòmics i socials de Catalunya, un Pacte Nacional per a la Plena Ocupació.

En paral·lel, s’ha instat el Govern a reformar el Servei d'Ocupació de Catalunya “i que faci allò pel qual es va crear, que és reduir la bretxa entre l'oferta i la demanda al mercat de treball. No pot ser que tinguem gairebé un 9% d'atur, un 23% d'atur juvenil”, ha recalcat Canadell.