El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va sentenciar aquest dijous que no pot descartar-se mala fe en les hipoteques referenciades a l'IRPH pel mer fet que aquest sigui un índex oficial i que les clàusules en qüestió poden ser abusives si es va incomplir el requisit de transparència.

La cort amb seu a Luxemburg considera que, a l'hora de decidir sobre el caràcter abusiu de les clàusules, s'ha de comparar a més el mètode de càlcul del tipus d'interès, així com el tipus efectiu resultant amb els tipus d'interès aplicats al mercat en la data en la qual es va signar el contracte de préstec a altres crèdits d'import i durada equivalents.

Aquesta decisió deixa oberta la porta a milers de clients que al seu dia van formalitzar una hipoteca referència a l'índex IRPH i que, fonts del sector situen en un milió d'hipoteques i en desenes de milers de milions. Una vegada més, el TJUE s'ha posat del costat dels consumidors i dista de les consideracions de la Justícia espanyola. En la declaració d'aquest dijous, el TJUE respon a un jutjat basc que li havia remès 22 qüestions prejudicials sobre la validesa de l'índex abans de decidir sobre el cas d'un consumidor que, després de subscriure el 2006 una hipoteca a 35 anys referenciada a l'IRPH Caixes amb la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Gipuzkoa i Sant Sebastià (avui Kutxabank), el 2022 va recórrer aquesta clàusula per considerar-la abusiva, segons informa Efe.

En concret, la clàusula no esmentava la part final de la definició oficial de l'IRPH Caixes -elaborat el Banc d'Espanya des de 1994-, que precisa que els tipus d'interès mitjans ponderats pels quals es fixa l'índex eren les taxes anuals equivalents (TAE) remeses al Banc d'Espanya per les Caixes d'Estalvis per a operacions similars.

El jutjat va demanar al TJUE de determinar si l'omissió de part de la definició de l'IRPH pot constituir una pràctica enganyosa i, en cas que la clàusula no sigui transparent, que examinés si és abusiva o nul·la.

El jutjat qüestionava així mateix la jurisprudència del Tribunal Suprem espanyol, que considera que es compleix el requisit de transparència simplement perquè l'índex es publica al Butlletí Oficial de l'Estat, i rebutjava que pugui excloure's mala fe per part del banc pel mer fet que sigui un índex oficial.

En la seva sentència, el TJUE comparteix aquesta apreciació del jutjat i considera que no pot presumir-se bona fe pel mer fet que s'apliqui un índex oficial establert per una autoritat administrativa i utilitzat per les administracions públiques.

I precisa que l'avaluació de si les clàusules són abusives s'ha de fer cas a cas i tenint en compte, en particular, si es va comercialitzar amb transparència i la comparació dels tipus d'interès resultants de la clàusula amb què s'aplicaven en aquell moment en general al mercat.

El possible desequilibri en detriment del consumidor no depèn del mateix índex de referència, sinó del tipus d'interès que resulta efectivament de la clàusula, assenyala la institució europea.

Alça en els anys de la crisi immobiliària

L'IRPH va començar a ser controvertit entre 2013 i 2016, quan es va estabilitzar entorn del 2% mentre que l'euríbor -el més utilitzat- cedia fins i tot a terreny negatiu, la qual cosa va portar molts consumidors a recórrer-ho per abusiu. En sentències prèvies, el TJUE va aclarir que els jutges nacionals han d'examinar en cada cas si es va comercialitzar amb transparència o hi va haver abús, però no va declarar nul ni il·legal l'índex en si mateix.

En l'emesa avui torna a assenyalar que, segons la directiva europea, la publicació d'un índex al butlletí oficial d'un Estat fa que es compleixi el requisit de transparència sempre que la informació resulti prou accessible per a un consumidor mitjà gràcies a les indicacions proporcionades pel professional.

La publicació oficial de l'índex només dispensa al prestador de donar al prestatari determinades informacions quan la informació pública disponible i la facilitada pel professional permetin a un consumidor mitjà comprendre el mètode de càlcul del tipus d'interès i valorar les conseqüències econòmiques de la clàusula, recorda la cort.

I assenyala que en aquest cas concret, la clàusula no esmenta ni el Butlletí Oficial de l'Estat ni l'advertència que va fer el Banc d'Espanya per aplicar un diferencial negatiu per ajustar la TAE al mercat, que eren d'utilitat per al consumidor i poden comprometre l'accessibilitat a la informació.

El TJUE aclareix a més que, en cas que una d'aquestes clàusules sigui declarada nul·la i abusiva i el contracte hipotecari no pugui subsistir sense ella, el jutge nacional pot substituir-la per una que tingui un abast equivalent al de la clàusula substituïda, però no pot modificar-la afegint-li un element que permeti remeiar l'equilibri que genera en detriment del consumidor.

Tanmateix, la directiva europea s'oposa que s'apliqui una disposició que permeti al banc recuperar la totalitat del préstec més els interessos, apunta.