L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) ha elevat la seva previsió de creixement del PIB per al conjunt de 2023 fins al 2,3% davant l'1,9% que va estimar a la primavera. La millora de les previsions es produeix en incorporar la revisió a l'alça que l'INE va dur a terme sobre el creixement del PIB en el segon semestre de 2022 i el primer trimestre d'aquest any, ja que els factors "exògens" no varien les seves previsions anteriors. Tanmateix, l'AIReF estima que el creixement real en el segon trimestre hauria estat una mica inferior al del trimestre anterior, encara que superior al del conjunt de l'àrea de l'euro, i alerta que el creixement s'alentirà en la segona meitat de l'any per l'impacte de les pujades de tipus d'interès cap a l'economia real.

En aquest sentit, l'AIReF preveu que l'impacte sobre el consum i la inversió dels tipus d'interès al 4% a l'eurozona es materialitzarà plenament en la segona meitat d'aquest any i el 2024. S'hi uneix, a més, el risc que la persistència de l'alta inflació en la zona euro obligui noves pujades dels tipus d'interès per part del BCE.

La institució que dirigeix Cristina Herrero ha publicat aquest dijous l'Informe sobre l'execució pressupostària, deute públic i regla de despesa 2023, en el qual actualitza les seves previsions macroeconòmiques i fiscals després d'incorporar les últimes dades disponibles i les noves mesures adoptades per combatre els efectes de la guerra d'Ucraïna, com la rebaixa de l'IVA dels aliments i l'energia o els ajuts al transport.

En aquest informe, a més de revisar a l'alça la seva estimació de creixement, l'AIReF manté la previsió de dèficit públic en el 4,1% del PIB, dues dècimes per sobre del fixat com a taxa de referència pel Govern. En aquest sentit, subratlla que la pròrroga de les mesures per afrontar la pujada dels preus energètics i els efectes de la guerra a Ucraïna suposen un increment del dèficit de dues dècimes de PIB, que es compensa per la revisió del quadre macroeconòmic i la recaptació.

L'AIReF estima que la reducció del dèficit el 2023 seria de set dècimes del PIB des del 4,8% de 2022. Les mesures adoptades per pal·liar els efectes de la guerra i la crisi energètica suposen un 1,1% del PIB el 2023, tres dècimes menys que el 2022. Altres factors que expliquen aquesta reducció del dèficit són els nous ingressos en els Pressupostos 2023 -al qual s'han incorporat els ingressos de l'impost a la banca i les energètiques-, la menor despesa en mesures contra la covid o la revalorització de les pensions.

Els ingressos previstos el 2023 –sense incloure el Pla de Recuperació Transformació i Resiliència (PRTR)– equivaldran al 42,7% del PIB, gairebé una dècima més que el nivell previst a l'anterior informe. Això suposa un creixement del 7,5% respecte al tancament de 2022.

Respecte a l'informe anterior, la previsió de dèficit de l'Administració Central empitjora menys d'una dècima i es manté en el 3,4% en assumir el cost de la pròrroga de mesures. El conjunt de les Comunitats Autònomes empitjoren gairebé una dècima fins al -0,4% i les Corporacions Locals mantenen la previsió en el 0,2%.

Millora la inflació prevista al 3,7%

En l'àmbit dels preus, l'AIReF constata una contenció notable de la inflació per la moderació dels preus del gas i del petroli als mercats internacionals. No obstant això, subratlla que la inflació subjacent manté taxes elevades i la seva previsió de l'IPC el 2023 es redueix al del 3,7%, una mica inferior al projectat a la primavera.

500 milions menys per la baixada de l'IVA

La pròrroga de la reducció dels tipus d'IVA suposa una reducció de la recaptació d'alguna cosa més de 500 milions, assumint que la inflació subjacent se situarà per sota del 5,5% el setembre d'acord amb l'escenari macroeconòmic de l'AIReF. En sentit contrari, la revisió de l'escenari macroeconòmic i les últimes dades conegudes de recaptació suposen un increment de les previsions de recaptació de gairebé dues dècimes en cotitzacions socials, l'Impost sobre Societats i IRPF. Però aquest increment es veu compensat gairebé totalment en termes de pes sobre el PIB per l'augment de l'estimació de PIB nominal per a 2023.

Les despeses sense PRTR se situaran aquest any en el 46,8% del PIB, gairebé una dècima per sobre del nivell previst a l'informe anterior. D'una banda, la pròrroga de les mesures, inclosa la bonificació dels preus del transport públic i dels carburants a professionals, suposen una dècima del PIB.

El deute baixarà el 110,1%

Després de l'augment provocat per la pandèmia, la ràtio d'endeutament d'Espanya mostra una trajectòria descendent. Vuit trimestres consecutius de reducció han suposat ja la correcció d'aproximadament la meitat de l'increment provocat per la pandèmia. Per a aquest any, l'AIReF preveu una disminució en la ràtio d'endeutament sobre PIB de 3,1 punts sobre 2022 fins al 110,1%. La reducció es produeix pel creixement del PIB nominal i està en línia amb les últimes projeccions de l'FMI i la Comissió Europea.

D'altra banda, l'AIReF recorda que, davant de la convocatòria d'eleccions generals el pròxim 23 de juliol, les comunitats autònomes hauran d'iniciar l'elaboració dels seus pressupostos sense que s'hagin aprovat els objectius d'estabilitat pressupostària, encara que la taxa de referència de la regla de despesa nacional se situaria en l'entorn del 3% per a 2024.

En aquest sentit, l'AIReF recomana a les CCAA i CCLL de règim comú que evitin increments de despeses o reduccions d'ingressos de caràcter estructural finançades amb càrrec a l'increment d'ingressos temporal que es produirà el 2024 per la liquidació dels sistemes de finançament relatiu a 2022 i que tinguin en compte l'aplicació de la regla de despesa el 2024, encara que suposi assolir temporalment una situació de superàvit.