Les dones van guanyar de mitjana 4.721 euros menys que els homes el 2021, la qual cosa suposa una diferència del 20,9%, ja que mentre ells van tenir uns ingressos de 27.322 euros, elles en van obtenir pel seu treball 22.601, segons un informe de CCOO donat a conèixer aquest dimarts. Tanmateix, el pitjor de l'anàlisi és que aquesta bretxa salarial ha empitjorat en gairebé un punt respecte a l'any anterior, ja que el 2020 es va aconseguir tocar un mínim del 19,3%, un repunt que el sindicat atribueix a la recuperació de la pandèmia. Tot i així, el resultat és positiu segons l'opinió d'Unai Sordo, secretari general, i Carolina Vidal, secretària confederal de Dones, Igualtat i Condicions de Treball, del sindicat ja que les diferències s'han escurçat en sis punts des de 2018 gràcies a les fortes pujades del salari mínim interprofessional (SMI) que va passar de 736 euros aquell any a 965 el 2021. Demà el Consell de Ministres aprovarà col·locar-lo en 1.080 euros.

Sordo ha criticat la posició dels que ha denominat "negacionistes de la bretxa salarial", aquells que defensen que davant d'un mateix lloc de treball no hi ha tals diferències. "Fins allà podíem arribar", ha al·legat el líder de CCOO, que ha matisat que això seria una discriminació directa, una cosa que és sancionable en els tribunals. Les diferències salarials sorgeixen d'una "discriminació indirecta" que es deriva de certs problemes estructurals del mercat laboral motivats, al seu torn, pel rol que s'atorga a les dones en la societat, en especial el seu paper de "cuidadores de la família".

Segons l'opinió de Carolina Vidal, aquest rol de cuidadores és el principal hàndicap per trencar la bretxa salarial. Com a mostra, de cada 100 dones que estan inactives, 25 no treballen perquè tenen 3 o més fills i, moltes de les quals sí que tenen una feina, recorren a treballs a temps parcial que suposa una minva considerable dels ingressos. Primer perquè l'hora se sol pagar menys que en la jornada completa i segon perquè en moltes ocasions el temps parcial suposa jornades de 3 hores diàries o fins i tot menys, segons la sindicalista. A més, segons es queixen dones de sectors gaire feminitzats com el comerç no són jornades estables, ja que se solen canviar molt els torns el que dificulta les seves tasques de cuidadores.

Jornada a temps parcial

El que porta a una paradoxa. Els homes que entren amb jornades a temps parcial a certs sectors molt feminitzats com el comerç o la sanitat, solen anar sumant més hores de treball o fins i tot saltant a la jornada completa, amb el consegüent augment salarial. En el cas de la sanitat, encara que el 78% dels llocs els exerceixen les dones, els homes guanyen de mitjana un 37% més. De fet, el 75% de l'ocupació a temps parcial l'exerceixen dones, encara que no per gust, doncs una de cada dues declara voler tenir una feina a jornada completa.

Des de CCOO no tenen dubtes que el rol social de cuidadores és un dels principals problemes: 1,5 milions de dones que no treballen ho fan perquè s'estan cuidant de familiars. Per aquesta raó, el sindicat reclama un Pacte d'Estat de la cura perquè es cobreixi des del servei públic amb professionals formats, la qual cosa alliberaria les dones per poder optar a millors jornades i, per tant, a més salaris.

"Si es premia la disponibilitat per treballar fora de la jornada, s'està premiant els homes"

Però la "cura" i el temps parcial només expliquen part de la bretxa salarial. Des de l'informe s'atribueix part a la política de retribucions dels complements variables que expliquen un 40% de la bretxa salarial, ja que, segons l'opinió del sindicat, aquest tipus de plus sobre el salari basi es dediquen principalment a aspectes laborals "masculinitzats" com la nocturnitat, o la penosidad amb un marcatge de biaix. "Si es premia la disponibilitat per treballar fora de la jornada, s'està premiant els homes", assenyala Sordo. El secretari general de CCOO es pregunta per què no es premia la precisió en el treball on les dones són més fortes. Fins i tot, reconeixent que es pot posar en problemes interns, es pregunta igualment a què es deu que es premiï l'antiguitat, on els home guanyen en tenir carreres més llargues.

Contractes públiques

Un altre sector que explica la bretxa salarial és la contractació massiva de dones en sectors amb menors remuneracions. A més del comerç o la sanitat, com ja s'han apuntat, des de Comissions Obreres s'apunten a les contractes públiques (serveis de neteja, menjadors, residències) les pujades salarials de les quals estan "capades" per la llei de contractes públics i la llei d'indexació que impedeixen de revisar els plecs i, per tant, els salaris.