Catalunya i la Comunitat Valenciana són les dues comunitats més endeutades d'Espanya i, per tant, les que més patiran en els comptes l'actual espiral de pujada dels tipus d'interès. La catalana deu 85.000 milions d'euros, més que cap altra en termes absoluts, mentre que la segona, amb 54.000 milions d'euros, és la més endeutada de totes en termes relatius, ja que la xifra representa el 44,4% del PIB valencià. A més, ambdues afronten aquest any un volum de venciments de deute per sobre del que han suportat en els últims anys pels quals hauran de pagar un interès desconegut fins ara.

Entre les dues hauran de fer front a més de 18.000 milions d'euros entre refinançaments i nou deute per finançar el dèficit de l'exercici. Les quantitats, 12.000 milions en el cas de Catalunya i 6.700 milions d'euros en el cas de la Comunitat Valenciana, copen el gruix de les necessitats de finançament a cobrir pel conjunt de comunitats autònomes, que aquest any ascendeix a 40.000 milions d'euros. Com és habitual des del 2012, any en què es van posar en marxa els mecanismes extraordinaris de finançament per a les comunitats autònomes, Catalunya i la Comunitat Valenciana han hagut de continuar demanant fons del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) per afrontar els seus respectius venciments. De fet, la immensa majoria seran per refinançar fons rebuts del FLA d'exercicis anteriors i només una petita part per finançar el dèficit autoritzat. En l'actualitat, la majoria del deute català i valencià està en mans de l'Estat, un 82,5% i un 83,6%, respectivament, i el percentatge anirà en augment perquè per a ambdues és impossible acudir a finançar-se als mercats de deute.

Fins aquí, cap novetat. La diferència respecte als anys en què ha estat en vigor aquest fons és el cost que tindrà per a les comunitats autònomes acollides en forma de pagament d'interessos, que es dispararan. Durant tots els anys que porten en funcionament aquests mecanismes extraordinaris per finançar les comunitats autònomes que tenen tancat l'accés dels mercats, els tipus d'interès s'han mantingut en nivells històricament baixos. Fins que el Banc Central Europeu (BCE) va emprendre l'espiral de pujades que ja els ha situat en el 3,5% actual, el tipus d'interès oficial de l'eurozona portava set anys al zero per cent. Això ha permès a la Comunitat Valenciana, Catalunya i les altres comunitats autònomes que s'hi han acollit en algun moment finançar-se pràcticament a cost zero, ja que la càrrega d'interessos era nul·la o mínima. Des del 2012, Catalunya ha rebut més de 132.000 milions i la Comunitat Valenciana més de 97.000 milions de finançament de l'Estat, la immensa majoria del FLA. Fins ara la càrrega financera ha estat mínima, però l'escenari ha canviat radicalment en els últims mesos i això impactarà de manera significativa en els pressupostos autonòmics.

Un problema que pot durar anys

"Si la situació es manté només un any, no és dramàtic, però el problema vindria si es mantenen aquests nivells" en els tipus d'interès, assegura Salvador Jiménez, expert d'Analistes Financers Internacionals (Afi). En declaracions a ON ECONOMIA, Jiménez destaca l'elevat volum de fons que Catalunya i la Comunitat Valenciana han de tornar el 2023, que pagaran més cars, i recorda que el tipus d'interès a aplicar per al nou deute serà l'actual del Tresor. Segons es va dissenyar en el seu moment, el termini del nou endeutament es fixa en 12 anys amb 4 de carència, però la diferència és que passaran de pagar-lo al zero per cent a haver de fer-ho a prop d'un 4%.

L'impacte en els comptes públics de Catalunya i la Comunitat Valenciana pel deute d'aquest any es notarà en els pressupostos del 2024. Segons expliquen fonts de la Hisenda valenciana, en el primer trimestre d'aquest any el tipus d'interès ja s'ha disparat al 3,36%. Són tipus d'interès que es determinen a l'inici de cada trimestre per després fer una mitjana ponderada de tot l'any. Els efectes sobre el pressupost autonòmic més importants es veuran a partir del proper any, ja que els interessos del FLA es paguen per anualitats vençudes, expliquen les mateixes fonts a ON ECONOMIA.

La tendència es va iniciar l'any passat, però s'ha accentuat aquests mesos amb l'abrupta pujada de tipus d'interès del BCE. El 2022 ja es van produir pujades de tipus en el FLA que van resultar ser a l'1,499% de mitjana, però amb reflex en el pressupost d'aquest any.

En el cas de Catalunya, el pagament d'interessos del deute s'emportarà aquest any 782 milions d'euros, segons el projecte de pressupostos del 2023. Respecte al pressupostat pel mateix concepte per a l'any 2022, la diferència és de 144 milions d'euros, un 22,6% més. L'any passat Catalunya va demanar 12.700 milions d'euros del FLA els interessos del qual, segons el funcionament d'aquest mecanisme, pagarà en els pressupostos d'aquest any.

En el cas de la Comunitat Valenciana, el servei del deute s'eleva aquest any per sobre dels 422,5 milions d'euros, davant els 280 milions de l'any 2022, un 50% més en només un any. Els fons sol·licitats al FLA l'any passat van superar en el seu cas els 7.800 milions.

La gran factura arribarà el 2024

Amb tot, el gran cop per a la Comunitat Valenciana i Catalunya arribarà el 2024 en forma de diversos centenars de milions d'euros en interessos addicionals pels fons que els presta l'Estat. El recurs al FLA de la Comunitat Valenciana per a aquest any superarà els 6.500 milions entre venciments, dèficit autoritzat i 91 milions per finançar les liquidacions negatives anuals que les comunitats autònomes encara estan tornant de 2009. En el cas de Catalunya, la quantitat s'eleva a 11.822 milions.

Es tracta d'estimacions previstes en les memòries que acompanyen als seus respectius pressupostos, però aquestes quantitats seran fins i tot més grans en haver d'afegir l'excés de dèficit de l'any 2022 que excedeixi del ja finançat amb càrrec al FLA de l'any passat. Aquesta quantitat es coneixerà una vegada es publiqui la xifra de dèficit del passat exercici, que es publicarà a finals d'aquest mes.

Amb tot un càlcul aproximat tenint en compte els 12.000 milions de venciments que Catalunya encara aquest any amb un tipus d'interès del voltant al 3%, elevaria a al voltant de 360 milions d'euros el cost per a les arques autonòmiques catalanes del nou deute aquest any. Per al cas de la Comunitat Valenciana, els venciments del qual s'eleven a 6.700 milions d'euros, la factura a pagar aquest any seria de 200 milions d'euros.

Reestructuració o treu

Encara que la posada en marxa dels mecanismes extraordinaris de liquiditat que es van posar en marxa després de la crisi financera de 2008 va evitar el col·lapse financer de diverses comunitats autònomes que es van quedar sense vies per refinançar el seu deute, el repunt dels tipus d'interès augmenta el risc de sostenibilitat del deute per a les regions més endeutades.

Mentre algunes regions sí que han pogut aprofitar els anys de baixos tipus per emetre deute als mercats a terminis més llargs, amb la consegüent reducció del risc de refinançament, la Comunitat Valenciana i Catalunya no han tingut més alternativa que continuar augmentant el risc acumulat amb l'Estat amb els terminis i condicions que imposa el FLA, de manera que la vida mitjana de les seves carteres és avui comparativament inferior a la de regions com Madrid, Navarra o País Basc, que sí que han pogut sortir als mercats.

Per aquest motiu, cada vegada són més els experts que criden l'atenció sobre la necessitat d'abordar la sostenibilitat del deute de les comunitats autònomes, repartit de forma molt heterogènia. L'escenari passaria per retirar gradualment els mecanismes extraordinaris que es van posar en marxa el 2012 i facilitar la seva tornada als mercats, però això hauria d'anar precedit del sanejament financer de les comunitats més endeutades amb una reestructuració agressiva que alleugés al mínim la càrrega financera o, fins i tot, amb una condonació parcial del deute per part de l'Estat.

Precisament aquest dilluns, la Comissió Delegada del Govern per a Assumptes Econòmics del Govern va acordar assignar a les comunitats autònomes un total de 2.424,2 milions d'euros per al segon trimestre d'aquest any a càrrec del Fons de Finançament a Comunitats Autònomes. D'ells, 2.220,2 milions corresponen al FLA, al que aquest any s'han adherit Aragó, Balears, Cantàbria, Castella-La Mancha, Catalunya, Extremadura, Múrcia, La Rioja i Comunitat Valenciana. Fins al moment, el Fons de Finançament ha assignat 13.053,7 milions d'euros a la Comunitats Autònomes, amb Catalunya com la que registra una quantia més gran: 5.436,42 milions d'euros.