El comitè d'experts per a la reforma fiscal va confeccionar fa un any una guia per avançar cap a un sistema tributari més senzill, ecològic i progressiu, però la necessitat d'aturar la inflació ha derivat en una sèrie de mesures generals i "pedaços" que allunyen i fins i tot contradiuen les seves recomanacions.

Els professors i membres del comitè d'experts Violeta Ruiz Almendral i Xavier Labandeira coincideixen, en declaracions a EFE, que el Govern ha fet poc seguiment del seu informe, encara que algunes de les seves propostes haguessin estat de gran utilitat en un context de preus elevats com el viscut l'últim any.

L'escalada dels preus "no recomanava l'aplicació immediata de les propostes en l'àmbit energeticoambiental", admet Labandeira en referència la recomanació d'elevar la fiscalitat dels carburants, però puntualitza que hi havia idees "especialment vàlides per fomentar l'estalvi i l'eficiència energètica" que no s'han seguit.

En lloc d'avançar cap aquest estalvi per garantir la seguretat energètica, "la resposta va ser la contrària, amb la subvenció generalitzada al consum de carburants d'automoció", afegeix, que no incentiva la millora ambiental i suposa un enorme cost.

"El Govern no ha seguit els elements centrals del llibre blanc", recalca Ruiz Almendral, i posa com a exemple les baixades de l'IVA per a l'electricitat o els aliments, quan els tipus reduïts són precisament un dels "forats" del sistema que l'informe instava a corregir -advocava per suprimir els tipus reduïts de l'IVA a canvi d'un general més baix-.

El tipus únic de l'IVA formava part d'un conjunt de propostes dirigides a simplificar el sistema a través de l'eliminació de bonificacions i exempcions en diversos impostos que es complementaria amb transferències per a col·lectius vulnerables per compensar aquesta càrrega tributària més important.

"Podrien haver-se adoptat les estratègies compensatòries defensades al llibre blanc: no vinculades als consums d'energia i delimitades als grups vulnerables", apunta Labandeira, en línia amb l'ajuda de 200 euros, però "més estable en el temps", coincideix Ruiz Almendral.

Tanmateix, l'investigador de Funcas Desiderio Romero defensa que malgrat la urgència de simplificar tributs com l'IRPF o societats, un entorn d'incertesa com l'actual "no és el moment més adequat" per a una reforma integral.

Complexitat o "apedaço"

Més enllà de mesures concretes, el "canvi de filosofia" que defensava el llibre blanc no ha calat en la política fiscal, ja que la creació de tres impostos temporals i extraordinaris -per a la banca, les energètiques i les grans fortunes- suposa un nou "apedaço", segons Ruiz Almendral, una fórmula "acceptada socialment" d'augmentar la recaptació que evita afrontar els problemes reals.

En el cas de l'impost de solidaritat per a les grans fortunes, la fórmula adoptada és "criticable tècnicament" per a la professora, que recorda que l'impost de patrimoni és estatal i el Govern podria haver establert un mínim comú per a totes les regions com proposava el llibre blanc en lloc de crear un "impost paral·lel".

Les mesures adoptades l'últim any "estan introduint més complexitat" en el sistema, coincideix Romaní, que afegeix que "l'esperit de la reforma no s'està aplicant" perquè "un impost temporal no és el més adequat".

Reforma fiscal, en l'aire

La reforma fiscal era un dels grans objectius econòmics del Govern i per a la seva elaboració va encarregar un informe a un comitè d'experts que es va presentar en forma de llibre blanc el 3 de març de 2022, tot just una setmana després de la invasió russa d'Ucraïna i amb els preus energètics disparats.

El context va condicionar així el futur del document -que a les seves gairebé 800 pàgines exposava un exhaustiu diagnòstic dels problemes del sistema tributari espanyol al costat de més d'un centenar de propostes de millora- i de la pròpia reforma fiscal.

La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ja va descartar en la mateixa presentació qualsevol pujada d'impostos a curt termini, refredant així les expectatives entorn de la reforma fiscal compromesa amb Brussel·les, que després d'un convuls el 2022 ha quedat reduïda a unes quantes mesures.

Montero defensa que la política fiscal del Govern està alineada amb el compromès amb Brussel·les, ja que avança en progressivitat (amb més tributació per a rendes del capital i una baixada de l'IRPF per a rendes baixes) i petits avanços en tributació ambiental, com els nous impostos per a residus i plàstics d'un sol ús.

Els experts reconeixen les aportacions, però es mostren pessimistes de cara al futur: "Una reforma és impossible" en any electoral, rasa Romero, qui recorda que tradicionalment els informes d'experts queden com a "exercici de reflexió" perquè "els governs no fan reformes integrals, sinó parcheamiento".

"Mai no és el moment de pujar impostos", ironitza Ruiz Almendral, a causa de la generalització de "la idea sense base científica que pujar els impostos redueix el creixement", encara que confia que l'anàlisi del sistema que realitza l'informe pugui servir per al futur.

Labandeira, per la seva part, insta a reprendre les propostes energeticoambientals per avançar en la transició ecològica, per exemple amb incentius en l'impost de matriculació, una reforma apuntada pel Govern en un recent informe remès a Brussel·les, encara que Hisenda descarta que estigui prevista la seva implementació.

La reforma de la tributació ambiental, un dels àmbits en què Espanya està més desacoblada de la Unió Europea, ha quedat en l'aire -amb mesures que anaven des d'equiparar la fiscalitat del dièsel a una taxa per a bitllets d'avió-, igual com la imposició d'un mínim comú per a l'impost de successions o el tipus únic de l'IVA.

Però el llibre blanc no només abordava els grans impostos, sinó que també instava a resoldre petits desajustos del sistema, per exemple eximint de tributació activitats d'economia col·laborativa que a la pràctica ningú no declara, com el transport compartit o l'intercanvi d'habitatges, i que també continuen en espera.