Christine Lagarde, presidenta del Banc Central Europeu (BCE) ha reconegut aquest divendres que el mercat podria enfrontar-se a noves tensions, sobretot relacionats amb els preus de l'energia i dels aliments. Sembla que, des de l'esclat de la crisi financera i amb l'última pujada de tipus d'interès de 50 punts bàsics, hi ha hagut un canvi de discurs en els membres del BCE. L'última variació monetària es va donar en un context complex, al mig de la crisi de Credit Suisse i del terratrèmol financer que havia generat tant el cas del banc suís, com les fallides de les entitats bancàries dels Estats Units. Malgrat que el context econòmic es va agreujar exponencialment, el BCE va decidir elevar els tipus un 0,50%, tal com ho van anunciar en la reunió del febrer passat.

Malgrat això, la cautela és el condiment que abans no estava i ara vessa en el discurs de Lagarde i de la resta dels oradors del BCE. Malgrat que, en els tres primers mesos de l'any, els representants de la institució monetària van assegurar que serien necessàries més pujades de tipus, ara, aquesta afirmació no queda tan clara. Atesos els nivells actuals de l'IPC a Europa (6,9%) sembla clar que l'enduriment monetari continua sent necessari. Malgrat això, el temor i la incertesa que nien als mercats no són aliats per continuar elevant els tipus d'interès al mateix ritme que l'anaven fent. Els Estats Units són un bon exemple d'això. La Fed, davant de la conjuntura del mercat, va decidir rebaixar les pujades de tipus, prioritzant la cautela i descongestionant la situació econòmica.

Lagarde reconeix que les perspectives econòmiques continuen sent "fràgils"

Aquest divendres, la presidenta de l'organisme amb seu a Frankfurt ha reconegut que hi ha possibilitats que reapareguin les pressions als mercats mundials, sobretot en energia i als aliments. A més d'això, la màxima mandatària del BCE ha afirmat que les perspectives de creixement econòmic, malgrat ser millors que fa uns mesos, continuen sent "fràgils". Tot això en un marc en el qual la incertesa i el temor d'una recaiguda dels mercats continuen copant l'ambient. Malgrat que els riscos "s'inclinen a la baixa", com apunta Lagarde, aquests continuen estant allà.

"Les tensions elevades als mercats financers podrien endurir les condicions creditícies generals amb més força de l'esperat i debilitar la confiança", ha expressat la presidenta del Banc Central Europeu aquest divendres. Lagarde incideix en les tensions que podrien donar-se al mercat energètic en un moment en què existeixen pressions alcistes sobre el preu del petroli després que l'OPEP+ decidís reduir sorprenentment la seva producció diària. Això també posa en un compromís la política monetària del BCE, ja que si continuen elevant els tipus d'interès a un ritme elevat, hi podria haver un debilitament adquisitiu notable entre els consumidors. En el pla energètic, la demanda de petroli serà superior el 2023 davant 2022, mentre que el valor de la matèria primera costa més i les condicions econòmiques són pitjors.

D'altra banda, i malgrat que la crisi financera originada a mitjans del març passat s'ha anat mitigant, els inversors no les tenen totes amb si. Creuen que hi pot haver un nou debilitament, una mica palpable en la dinàmica que presenten les borses internacionals l'últim mes. En el cas de continuar endurint els tipus d'interès, la pressió sobre la butxaca dels inversors seria superior, la qual cosa podria alentir les dinàmiques borsàries. Per no parlar de les condicions creditícies, les quals ja estan registrant cotes elevades i, per a molts consumidors, són inassumibles.

El BCE manté el seu compromís de fer retornar l'estabilitat dels preus

Malgrat tot això, Lagarde ha assegurat que el BCE està seguint de prop les tensions actuals del mercat, alhora que ha garantit que la institució està preparada per respondre segons sigui necessari per preservar l'estabilitat de preus i l'estabilitat financera de l'eurozona. Tal com va informar ON ECONOMIA el passat 29 de març, l'economista en cap del BCE, Philip Lane, no es mulla en el calat de la següent variació monetària com sí que va fer al febrer, ja que entén que les circumstàncies econòmiques són canviants. Un missatge similar a l'entonat per Lagarde a mitjans de març, quan va expressar que "ni estem compromesos a apujar més els tipus, ni hem acabat els increments", estirant cautela i recolzant-se en "les dades" per determinar la pròxima pujada de tipus d'interès.

De moment, les taxes d'interès de l'eurozona s'ubiquen en el 3,50%, el nivell més elevat des d'octubre de 2008. El BCE, amb Lagarde al capdavant, ha dut a terme fins a sis pujades de tipus d'interès consecutives en menys d'un any, registrant una de les corbes d'enduriment monetari més ràpides de tota la història. Ara cal veure si, amb les circumstàncies actuals i amb la possibilitat que hi hagi noves tensions als mercats, el BCE opta per endurir la política monetària al mateix ritme o, al contrari, dona un respir al mercat.