El Banc Central Europeu (BCE) va decidir el dijous passat abaixar els tipus d'interès per primera vegada des del 2019, però això no significa que les taxes segueixin una senda lineal descendent i el Consell de Govern pot deixar passar diverses reunions abans de tornar a retallar el preu dels diners en la zona euro, segons ha advertit la presidenta de la institució, Christine Lagarde.

"Hem adoptat la decisió adequada, però això no vol dir que els tipus d'interès segueixin una senda lineal descendent. Hi podrà haver períodes en què tornem a mantenir els tipus", recalca la francesa en una entrevista amb els diaris Expansión, Handelsblatt, Il Sole 24 Ore y Les Echos, recollida per Europa Press.

En aquest sentit, la presidenta del BCE insisteix que el BCE "necessitarà més dades", incloent-hi dades sobre l'evolució dels salaris, a més de com els beneficis unitaris estan augmentant i absorbint part dels costos laborals, i sobre productivitat, ja que són factors importants que afecten la inflació dels serveis, "que és el nostre punt feble".

De tal manera, Lagarde reconeix que "és possible" que el Consell de Govern del BCE estengui a més d'una reunió els períodes d'estabilitat dels tipus d'interès, amb especial atenció a l'evolució dels costos laborals. "Si mirem el nostre indicador dels salaris, veiem cap a on es dirigeix, però hi podria haver sots al camí", adverteix.

Divendres passat, un dia després que el Consell de Govern del BCE abaixés els tipus d'interès en 25 punts bàsics, la primera retallada des del 2019 en el cas de la facilitat de dipòsit i des del 2016 en el del tipus de refinançament i de la facilitat de dipòsit, es coneixia que la compensació per empleat a l'eurozona, una de les referències sobre l'evolució salarial preferida pel BCE, va augmentar en el primer trimestre un 5,1%, cosa que representa una acceleració respecte del 4,9% del quart trimestre del 2023.

La pujada de la compensació per empleat en la zona euro, tot i que queda per sota de l'alça del 5,3% del tercer trimestre del 2023 o dels primers tres mesos de l'any passat, superava així les expectatives del consens del mercat, que apuntaven a un increment del voltant del 4,6%. De fet, la presidenta del BCE, Christine Lagarde, va indicar durant la seva roda de premsa de dijous passat que amb les dades disponibles llavors de 15 països, l'expectativa era d'una pujada anual del 4,7%.

Per l'altra banda, la dada sobre salaris negociats en la zona euro, publicada a finals de maig, va assolir el 4,69% interanual en el primer trimestre del 2024, una acceleració també respecte de l'alça del 4,45% en l'últim trimestre de l'any passat. Malgrat l'acceleració de les últimes referències salarials, Lagarde va defensar la setmana passada que el rastrejador de salaris del BCE apunta cap a una "disminució del creixement salarial".

D'altra banda, de cara a futures decisions de política monetària del Consell de Govern, la presidenta del BCE adverteix que "donar indicacions ara, condicionant un període temporal, no és útil", atès l'elevat grau d'incertesa existent. "Ens lligaríem les mans en un moment en què el vent i les ones sacsegen el vaixell, i no podríem arriar les veles", postil·la.