La presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, ha assegurat en un acte organitzat pel Council on Foreign Relations que l'eurozona exhibeix "clars signes de recuperació" després d'un període prolongat en què ha estat coquetejant amb l'estancament. "No hem tingut recessió, però ha estat (una recuperació) molt, molt lenta i exigua", ha afirmat.

Lagarde ha explicat que les seves previsions contemplen una acceleració del creixement entorn de l'1,5% per a 2025 i 2026, davant el 0,5% d'aquest any. No obstant això, ha contextualitzat aquesta dinàmica dins d'unes perspectives macroeconòmiques recents que han estat "mediocres" per a Europa davant les dels Estats Units. "El 2022 va ser un any molt bo per a Europa i no ho va ser per als Estats Units. [...] 2023 va ser molt bo per als Estats Units i molt mediocre per a Europa", ha afirmat.

Així mateix, la presidenta del BCE ha constatat que l'actual diferencial entre la mida de les economies europea i nord-americana en favor d'aquesta última respon a diversos factors, entre els quals es troben la crisi energètica, que va colpejar amb més força a Europa, però també per la ressaca derivada de la crisi financera de 2008 i del deute sobirà o la naturalesa incompleta de la unió monetària. A això caldria afegir el decalatge entre la productivitat nord-americana, que ha avançat un 6% des de 2019, i l'europea, que només ho ha fet en un 0,6%. Això explica que el creixement acumulat del PIB a Europa des de la pandèmia hagi estat d'un 3%, la meitat que el dels EUA.

El factor de la Xina

La presidenta del BCE ha reconegut la rellevància de la Xina en el concert econòmic mundial, des del paper de les matèries primeres o l'estabilitat financera fins als fluxos comercials. Referent a això, Lagarde s'ha fet eco de les menors expectatives de creixement del gegant asiàtic, que es veuen aguditzades pel ràpid envelliment de la seva piràmide demogràfica i la caiguda de la població en edat de treballar.

Com a conseqüència, l'advocada francesa ha apuntat que la Xina podria "transformar la seva maquinària industrial" i augmentar les seves exportacions cap als països no-alineats, responsables del 50% del comerç global, per desprendre's de la seva "sobre capacitat" en termes manufacturers donada l'hostilitat i creixent recel de Washington i Brussel·les, respectivament. Tot i això, Lagarde no s'ha pronunciat sobre si Europa imposarà mesures proteccionistes sobre les exportacions xineses, però sí que ha mostrat el seu suport al "diàleg transatlàntic" amb els Estats Units, com en el cas de les matèries rares o els microxips, i ha titllat el camí d'una "guerra de subsidis" com a indesitjable.

Política monetària i canvi climàtic

Pel que fa a política monetària, Lagarde ha descartat revisar l'objectiu d'estabilitat de preus definit en el 2%, ja que "no es poden canviar les regles després de començar a jugar [...] i encara estem al mig del joc". A més, encara que ha reconegut que el BCE no s'encarrega dels tipus de canvi de divisa, sí que es vigilaran "molt de prop", ja que aquests moviments sí que poden repercutir en el cost de la vida a través d'una sort d'"inflació importada".

Lagarde també ha indicat que els dèficits fiscals durant la pandèmia van ajudar a sostenir la demanda agregada i evitar el col·lapse de l'economia just en un moment en el qual la política fiscal i monetària anaven plegats, mentre que ara poden aflorar discrepàncies entre l'enduriment monetari del BCE i unes polítiques fiscals laxes que 'reescalfin' l'economia.

Del seu costat, l'exministra d'Economia gal·la ha defensat que el BCE analitzi l'impacte del canvi climàtic sobre les condicions financeres i macroeconòmiques, però que no l'incorporarà al mandat de l'institut emissor perquè entén que l'objectiu principal és l'estabilitat de preus que permeti la correcta anàlisi dels riscos existents.

La líder del BCE ha encapçalat una regulació que controli l'ús de la intel·ligència artificial (IA) pel seu potencial transformador de la societat. "De moment, no soc reticent al risc, però sí que soc conscient que pot crear probablement tants beneficis com riscos. I val més ser conscients d'ells", ha expressat.