La presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, espera que continuï l'actual procés de descens de la inflació a Europa i determina la política monetària restrictiva de la institució i les expectatives d'inflació com "salvaguardes" davant una possible espiral de preus a l'alça a conseqüència de l'augment de salaris. "La nostra política monetària restrictiva, el consegüent fort descens de la inflació i unes expectatives d'inflació a llarg termini fermament ancorades actuen com una salvaguarda contra una espiral sostinguda de salaris i preus", va dir la presidenta del BCE, aquest dilluns, en el ple de l'Eurocambra, durant un debat sobre l'informe anual sobre l'activitat del BCE el 2022, elaborat pel Parlament Europeu.

Lagarde ha demanat al Consell de Govern del banc que tingui "confiança" en què arribarà, de manera "sostenible" l'objectiu de rebaixar-la fins al 2%. "Continuarem aplicant un enfocament dependent de les dades per determinar el nivell apropiat i la durada de la restricció, tenint en compte les perspectives d'inflació, la dinàmica de la inflació subjacent i la fortalesa de la transmissió de la política monetària", ha apuntat.

Lagarde ja va dir la passada setmana que els registres dels salaris en l'últim trimestre de 2023 van ser "encoratjadors" i va assegurar que l'institut emissor esperarà a tenir dades sobre les negociacions salarials dels tres primers mesos d'aquest any abans de prendre alguna decisió sobre la seva política de tipus. "Hi ha molts sectors i treballadors coberts per negociacions (salarials) que es tancaran al llarg del primer trimestre de 2024 i aquests números, especialment si continuen sent encoratjadors, seran importants", va expressar en una roda de premsa a Gant (Bèlgica).

L'objectiu del 2%, es manté

De cara al futur, ha assenyalat que el BCE espera que la inflació continuï alentint-se, a mesura que desaparegui l'impacte de les anteriors pertorbacions alcistes i les estrictes condicions de finançament contribueixin a reduir la inflació. Després que el Consell de Govern del BCE decidís, després de la seva reunió de gener, mantenir sense canvis les taxes d'interès, Lagarde ha tornat a insistir que si aquestes es mantenen durant un període "prou llarg", contribuiran substancialment a garantir que la inflació torni al seu objectiu del 2% en el moment "oportú".

D'altra banda, ha apuntat a una "deficiència" en l'impuls a les inversions privades per tancar la bretxa de finançament, ja que la Comissió Europea estima que es necessitaran uns 800.000 milions d'euros addicionals per any per finançar les metes ambientals, climàtiques i digitals de la UE.

"Els nostres mercats de capital segueixen fragmentats i, com a resultat, manquen de profunditat i liquiditat, especialment si se'ls compara amb els dels Estats Units", ha advertit Lagarde, que ha precisat el capital de risc de la UE, en relació amb la mida de l'economia, és només una petita fracció de la mida -al voltant d'una cinquena part- del capital de risc dels Estats Units.

Més inversió privada

En aquest sentit, ha convidat a establir mesures per promoure i ampliar les opcions de finançament de les empreses europees per invertir en les tecnologies necessàries per a la doble transició.

La presidenta del BCE va passar també revista a la situació econòmica a l'eurozona, on el PIB es va estancar al final de 2023, després d'haver augmentat un 3,4% el 2022, a causa de la menor demanda d'exportacions per la debilitat del comerç global i l'enduriment de les condicions de finançament. Si bé va advertir que, des de finals de l'any passat, la debilitat del sector manufacturer s'ha estès al de serveis, va assenyalar que "hi ha senyals creixents que (l'alentiment) està tocant fons i alguns indicadors a futur apunten a un repunt més endavant aquest any".