La presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, va explicar aquest dijous en roda de premsa que el Consell de Govern va decidir pujar els tipus d'interès en un quart de punt per "una sòlida majoria". La presidenta del BCE també va dir que no tots els membres del Consell, compost pel comitè executiu del BCE i pels governadors dels bancs centrals dels països de la zona euro, van tenir la mateixa opinió i que alguns haguessin preferit esperar i mantenir el preu dels diners en aquesta reunió.
Així mateix, Lagarde va afegir que no van discutir fins on apujaran el preu dels diners com a màxim en aquest cicle alcista. El BCE només diu que "les decisions futures del Consell de Govern asseguraran que els tipus d'interès oficials del BCE es fixin en nivells prou restrictius durant el temps que sigui necessari". Lagarde pronostica que l'economia dels països de l'euro segueixi feble els mesos vinents per la caiguda de la demanda de les exportacions i perquè ara el sector serveis també es debilita. La presidenta del BCE no va donar, doncs, moltes pistes sobre la decisió dels mesos vinents.
En la nota emesa pel mateix BCE després de la pujada del quart de punt d'aquest dijous, semblava obrir una porta al final dels increments de tipus: "el Consell de Govern considera que els tipus d'interès oficials del BCE han assolit nivells que, mantinguts durant un període prou llarg, contribuiran de forma substancial al prompte retorn de la inflació a l'objectiu". No obstant això, recordava que "les decisions futures del Consell de Govern asseguraran que els tipus d'interès es fixin en nivells prou restrictius durant el temps que sigui necessari".
Menys ocupació creada
Prèviament, el BCE va pujar els seus tipus d'interès en un quart de punt, fins al 4,5% -un 0,25%-, perquè preveu una inflació més elevada aquest any (del 5,6%) i el pròxim (3,2%) a causa de l'encariment de l'energia i malgrat que també pronostica un creixement més feble de l'economia de la zona euro. Lagarde va considerar que el mercat laboral ha resistit, malgrat el debilitament de l'economia, però ja comença a crear menys ocupació. Els tècnics del BCE han reduït "significativament" les seves previsions i calculen que el PIB de la zona euro pugi aquest any un 0,7%, un 1% el pròxim i un 1,5% el 2025.
"L'economia romandrà probablement feble els mesos vinents. Es va estancar àmpliament en la primera meitat de l'any i els indicadors recents suggereixen que també ha estat feble en el tercer trimestre. La demanda més baixa de les exportacions de la zona de l'euro i l'impacte d'unes condicions financeres més severes redueixen el creixement per una inversió residencial i empresarial més baixa", segons Lagarde. Però "el sector serveis, que havia estat fins ara resistent, es debilita ara també".
Calviño advoca per no pujar-ne més
Minuts abans de la compareixença de Christine Lagarde a la seu del BCE a Frankfurt, la vicepresidenta primera del Govern en funcions, Nadia Calviño, ha demanat d'analitzar "amb detall" les explicacions del Banc Central Europeu (BCE) sobre la nova pujada de tipus d'interès, una decisió que Calviño espera "posi fi al ràpid increment de l'últim any i es passi a una fase de més estabilitat". En aquesta línia, ha insistit que "atendrà amb gran atenció les explicacions que comparteixi el BCE" i que confia que "se'n desprengui que aquesta pujada posa fi al ràpid increment dels tipus d'interès que s'ha viscut l'últim any".