Durant els dos últims anys, les comunitats autònomes han disposat d'un abundant finançament extraordinari per part de l'Estat per cobrir les despeses derivades de la pandèmia que, una vegada passada la crisi sanitària, s'ha traduït en un increment de la despesa estructural. Encara que això va permetre a les CCAA mantenir a ratlla el dèficit autonòmic amb el 0,18% en 2020 i el 0,05% el 2021, aquest ha despuntat amb força el 2022 fins a l'1,14% perquè han hagut de tornar a l'Estat els lliuraments a compte de 2020 a conseqüència d'haver-les calculat a l'alça i perquè els lliuraments de 2022 han quedat curts en no recollir l'impacte de la inflació derivat de la Guerra d'Ucraïna.
Amb tot, segons destaca la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea) al seu últim informe sobre les finances autonòmiques, el més rellevant de la seva anàlisi no és aquest increment del dèficit autonòmic, sinó la dinàmica d'augment de la despesa de les CCAA. La decisió del Govern d'absorbir en primera instància la caiguda dels ingressos tributaris del primer any de pandèmia per protegir les comunitats autònomes s'ha traduït en una sobrefinançament que les CCAA han aprofitat per consolidar despeses estructurals.
L'informe, realitzat Ángel de la Fuente, director executiu de Fedea, considera que el més "preocupant" de l'anàlisi és el comportament el 2021 i 2022 de les despeses i ingressos depurats de les CCAA. Això és, sense tenir en compte la despesa extra associada a la pandèmia o els ingressos extraordinaris rebuts per cobrir-lo. La despesa subjacent de les CCAA –excloses les despeses extraordinàries atribuïbles directament a la pandèmia–, va créixer en 1,5 punts de PIB entre 2019 i 2020, però de moment, només s'ha reduït en 0,25 punts des de llavors malgrat la recuperació del PIB, el que demostra que la despesa autonòmica estructural s'ha consolidat per sobre del previ a la pandèmia. Mentrestant, els ingressos subjacents han augmentat gradualment, amb un guany net de gairebé 1,5 punts de PIB entre 2019 i 2022 a conseqüència d'una creixent pressió fiscal.
Menys coresponsabilitat fiscal de les CCAA
Segons Ángel de la Fuente, el preu a pagar pel finançament extra de l'Estat les CCAA és un dèficit més gran de l'Estat i un gradual debilitament de la responsabilitat fiscal de les comunitats autònomes, que estan sent sobreprotegides tant en aquesta crisi com en l'anterior. Encara que el 2022 el dèficit autonòmic despunta amb força, Fedea insisteix que es deu a factors atípics com el biaix a la baixa en el càlcul dels lliuraments a compte de 2022 o les devolucions dels lliuraments a compte de 2020. Corregint aquests atípics, el saldo pressupostari autonòmic –la diferència entre ingressos i despeses– ha millorat apreciablement el 2022.
L'anàlisi detallada d'aquest 1,14% de dèficit agregat del conjunt de CCAA reflecteix importants disparitats entre territoris. Així, mentre només Navarra i les Balears han tancat els 2022 amb saldos positius, Múrcia i la Comunitat Valenciana han presentat dèficits del voltant a 3 punts del PIB, seguides a molta distància per Castella la Mancha i Catalunya, el dèficit pressupostari de la qual va ser de l'1,12%.
La despesa per habitant, en màxims
L'informe de Fedea s'atura també en l'evolució de la despesa autonòmica per habitant a preus constants de 2015 durant les dues últimes dècades per ser un indicador raonable del nivell de prestació de serveis dels governs regionals. El 2021, els ingressos reals per habitant de les CCAA van assolir el seu segon màxim històric consecutiu, amb un increment de 1.115 euros de 2015 respecte al valor registrat el 2003, el que suposa un increment del 39,3%. També assoleix un màxim històric la despesa real per habitant, que supera en 1.013 euros de 2015 (un 34,4%) el seu nivell de 2003 i en 119 euros (un 4%) el seu anterior rècord de 2009. El 2022, finalment, els ingressos reals per càpita es redueixen en un 10,3% i la despesa en un 3,4%.
Quant a l'evolució del deute de cada comunitat autònoma entre 2003 i 2022, encara que totes han augmentat el seu deute molt substancialment durant l'anterior crisi, hi ha diferències molt importants entre elles que han anat augmentant amb el temps en termes absoluts, però no relatius. Les autonomies menys endeutades en relació amb el seu PIB són Madrid, les Canàries i les comunitats forals, mentre que les que suporten una càrrega de deute més gran són Múrcia, Castella-la Manxa, Catalunya i, sobretot, la Comunitat Valenciana, que s'apropa, a un "preocupant" 50% del PIB. Des de 2003, el pes del deute s'ha multiplicat per 11,4 a Castella-la Manxa i per poc més de 2 a Madrid i Galícia.