S'apropa la data de l'1 de gener de 2025 en què entrarà en vigor el supòsit especial de liquiditat aplicable a plans de pensions i que permetrà als partícips d'un fons retirar la totalitat de les seves aportacions si acumulen 10 anys d'antiguitat. Una norma que soscava els fonaments del negoci de les gestores d'inversió especialitzades en plans de pensions. Per això la major part d'elles, a prop del 80%, són partidàries d'eliminar o limitar aquesta norma que es va aprovar el febrer de 2018, per Reial Decret.
Les gestores consideren que aquesta opció desvirtua la finalitat mateixa dels plans de pensions ja que apunten que els partícips s'acolliran a aquest supòsit quan tinguin necessitats de finançament a curt termini i amb finalitats diferents de la previsió social, el fí mateix dels fons de pensions. Així es desprèn de les dades de la XIII Enquesta sobre Plans de Pensions Individuals, elaborada per l'Observatori Inverco, l'Associació d'Institucions d'Inversió Col·lectiva.
S'adverteix que la norma buscava el foment d'aquest instrument d'inversió privada com a complement a les jubilacions per als estalviadors de menys de 55 anys perquè els plans de pensions no estaven prou incentivats i per tant no eren atractius. Les gestores admeten aquest plantejament perquè consideren que a Espanya aquesta alternativa d'estalvi per a la jubilació no és atractiu per a l'estalviador mitjà, en comparació amb la resta de països de la Unió Europea, però estan descontents amb la fórmula dissenyada.
"La llibertat que tindran els partícips per retirar els seus estalvis assimila les característiques de la inversió del pla de pensions a les d'un fons d'inversió o un dipòsit a termini fix", explica Javier Díaz-Giménez, professor d'Economia de l'IESE i titular de la càtedra Cobas AM sobre estalvi i pensions. L'acadèmic va concretar que incorpora un element d'incertesa en l'estratègia que les gestores apliquen a les inversions perquè, acostumades a poder calcular amb regles fixes els terminis en què els partícips havien de gaudir de la disponibilitat de les seves aportacions, ara hauran d'improvisar. "Això implica que, encara que la regulació exigeix que hi hagi un preavís per part de l'estalviador, la gestora té l'obligació de respondre a la demanda i per tant la pressiona a tenir capacitat de liquiditat sobre un percentatge molt alt de les inversions", assegura Javier Díaz-Giménez.
És un desafiament en tota regla, opina també Pablo Aumente, consultor d'Analistes Financers Internacionals (AFI). Les entitats "a mesura que s'apropi el termini de 10 anys d'antiguitat del fons, hauran d'adequar la política d'inversió del pla de pensions o desfer posicions en mercat per generar liquiditat, de manera que tingui una proporció més important de diners en dipòsits i comptes corrents, per poder atendre totes les potencials sol·licituds de recuperació dels diners". Aquesta necessitat "limita les oportunitats d'invertir en actius menys líquids (com, per exemple, els mercats privats, actius alternatius o vehicles d'inversió immobiliària) que permeten afegir més rendibilitat que la que se sol aconseguir amb les inversions tradicionals", especifica l'expert.
Fins ara, atenent que el pla de pensions és un vehicle d'estalvi a llarg termini que tendeix a assegurar una prestació de cara a la jubilació, l'instrument també incorporava altres contingències en les quals es permetia la recuperació dels fons; en cas d'invalidesa, mort, dependència severa o gran dependència, l'atur de llarga durada i la malaltia greu del titular. S'hi va afegir el rescat d'aportacions amb almenys 10 anys d'antiguitat, a partir de l'1 de gener de 2025, quan es compleixin deu anys des de l'entrada en vigor de la norma. Quant a la fiscalitat, s'aplica la corresponent a la dels plans de pensions, és a dir, el rescat tributa com a renda del treball, amb independència de la contingència que origini el cobrament de la prestació.
Pablo Aumente afegeix un altre aspecte important que també alterarà l'operativa de les gestores d'inversió i l'administració dels plans entre les diverses entitats, quan es realitzi una mobilització de drets consolidats de plans de pensions entre gestores. En concret, els certificats anuals de posició en els plans de pensions hauran de diferenciar els drets que són líquids a partir de 2025 i els altres. "Especialment quan es produeixi una mobilització d'un pla de pensions a un altre, ja que s'ha de produir el trasllat de l'històric dels moviments del primer al segon i veure en quin moment i en quin import existeix l'accés a la possibilitat de liquiditat," manifesta el consultor d'AFI.
Amb aquest escenari, el 45% de les gestores aposta per una millora de la fiscalitat en la prestació i per recuperar més límits de les aportacions, para d'aquesta manera incentivar l'estalvi a través d'aquests productes, segons l'enquesta esmentada i duta a terme per l'Observatori Inverco.
Segons les últimes dades referides al mes de novembre passat, la rendibilitat dels plans de pensions manté un comportament favorable, d'acord amb la notable evolució dels mercats de renda fixa i variable. Únicament es redueix a la baixa, un 6,1%, la rendibilitat mitjana anual. La resta de terminis van registrar rendibilitats positives, de manera que els contractats a 26 anys van registrar una rendibilitat mitjana positiva del 2,6%; els de 25 anys, del 2,3%; els de 20 anys, del 2,5%; els de 15 anys, de l’1,6%; els de 10 anys, del 2,9%; els de 5 anys, de l’1,1%; i els de 3 anys, del 0,5%.
Així, el patrimoni acumulat al tancament del desè mes d'any es va situar en 82.419 milions d'euros, fet que suposa 1.560 milions d'euros més que el mes anterior, quan el volum era de 80.859 milions. El volum estimat d'aportacions al novembre va ser de 138 milions, mentre que en el cas de les prestacions va ser de 205 milions, de manera que el volum de prestacions netes el mes passat arribaria als 67 milions.
Plans de pensions d'ocupació
Quant als plans de pensions d'ocupació, amb els quals es pretén impulsar des de l'àmbit públic els plans col·lectius que les empreses subscriuen per als seus treballadors i afavorir així els plans col·lectius davant els individuals, només el 8% de les entitats consultades per Inverco el valora positivament, mentre que el 68% creu que falten estímuls.
En aquest apartat, segons l'opinió de Pablo Aumente, adverteix que la norma que aporta liquiditat al cap de 10 anys aprofundeix en la diferenciació entre ambdós instruments d'estalvi. Atenent el fet que els plans de pensions d'ocupació tenen una regulació diferent dels plans de pensions individuals -ja que en el Sistema d'Ocupació aquest instrument d'estalvi emergeix d'un pacte entre l'empresa o promotor i els representants dels treballadors- una àmplia majoria dels fons constituïts no recullen el nou supòsit legal en les seves especificacions. La raó és la mateixa: es complica l'administració i la consecució d'objectius de rendibilitat per als partícips.
Sense desgravació fiscal, cauen les aportacions
L'associació Inverco ha recollit la valoració de les gestores de plans de pensions sobre els límits desgravables que s'aplicaran aquest 2022 i que s'ha reduït a 1.500 euros anuals, contra els 2.000 euros de 2021 i els 8.000 euros vigents el 2020. Queda clar que aquest incentiu fiscal ha perdut atractiu per a l'estalviador, per això, el 71% de les gestores consultades estima una caiguda superior al 10% a les aportacions brutes en la seva entitat. Un 14% eleva la previsió del descens fins i tot més del 30%, i fins i tot un 14% eleva aquesta previsió de caigudes per sobre del 30%. En conjunt, el 78% de les entitats creu que el volum d'aportacions netes continuarà reduint-se.