Aquest text pertany a la newsletter 'Economia amb Pausa', que Serafí del Arco publica cada dimarts a la pàgina de LinkedIn d'ON ECONOMIA en espanyol i que arriba als subscriptors d'aquesta. Si vols rebre-la, apunta't aquí.

Bon dia des de la redacció d'ON ECONOMIA, el diari econòmic per a tothom. Com es presenta el Nadal? Solen ser dates en què ens envaeix un sentiment de generositat amb els més desfavorits que ja podria romandre durant la resta de l'any. Molts jubilats i pensionistes formen part d'aquest col·lectiu. Cada cert temps -cada vegada més sovint- els poders econòmics i mediàtics de diversos àmbits van martellejant sobre l'enorme despesa en pensions que fa Espanya que porta a la fallida el sistema públic. Aquesta setmana no ha estat una excepció, l'excusa ha estat la coincidència de l'anunci del govern espanyol sobre la revalorització de les pensions per a l'any que ve amb l'informe biennal sobre les pensions de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). M'agradaria recordar tres qüestions sobre aquest assumpte: la primera és que el 75% dels pensionistes tenen ingressos inferiors al salari mitjà, que va ser de 26.500 euros. La pensió mitjana va ser de 17.300 euros, segons l'Agència Tributària. La segona és que Espanya serà un dels països on la despesa en pensions en relació amb el PIB caurà a llarg termini, malgrat l'última reforma i de la jubilació dels baby-boomers. I la tercera és que la indexació de les pensions a l'IPC, font de grans crítiques, és cosa comuna entre els països de l'OCDE. Set de cada deu països ho fan. Tinguem la festa en pau.

La meva selecció setmanal:

  1. Tothom dona per finalitzat el cicle alcista de tipus d'interès. Les preguntes ara són quan i quant baixarà l'euríbor i les repercussions en les hipoteques. Segons Luis Aparicio Pérez, una data de consens és l'equador de 2024, per allà maig o juny. El normal és que el BCE vagi aplicant descensos esglaonats per comprovar com reacciona la inflació. Així, un descens de mig punt en els tipus que es traslladi en igual quantia a l'euríbor portaria la quota mensual a baixar per a una hipoteca tipus a Espanya (de 180.000 euros i a un termini de 25 anys) de 1.005,61 euros fins als 955,08 euros al mes.
     
  2. Aquesta setmana s'ha de validar (o no) en el Parlament de Catalunya el reial decret que va aprovar la Generalitat el novembre per regular els habitatges d'ús turístic, sector sobre el qual el govern català carrega les tintes en acusar-lo de ser una de les causes de la disminució del nombre d'habitatges. El sector argumenta, amb dades, que Catalunya té quatre pisos buits per cada apartament turístic i demana el Govern que aparqui la llei que pot fer-los desaparèixer en cinc anys i que, en canvi, doni autonomia als ajuntaments. Maria Teresa Coca Fàbregas té totes les dades i explica totes la claus en aquesta informació.
     
  3. Una solució per ampliar el parc d'habitatges podria ser reconvertir les oficines i els comerços del centre que són obsolets en pisos. Qui ho suggereix és Anna Gener, la CEO a Barcelona de la consultora immobiliària Savills España, en aquesta entrevista que li ha fet Xavier Alegret. Diu coses molt interessants sobre tots els àmbits del totxo.
     
  4. Tant o més urgent que l'habitatge és la sequera, especialment a Catalunya i a Andalusia. Amb els pantans gairebé buits, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), dependent del govern català, ha enviat cartes a milers d'empreses per comminar-les a reduir el consum de "forma immediata" un 15%, que s'elevarà al 25% quan s'entri en la d'emergència, previsiblement al gener. Alguns empresaris que han rebut les missives adverteixen que no poden reduir més el consum d'aigua sense baixar la producció. Des de les patronals i els sindicats ja s'està plantejant a l'administració l'establiment d'ajuts i plans perquè els treballadors es puguin acollir a ERTO si les restriccions d'aigua comporten caigudes de la producció.
     
  5. Un altre dels grans temes de país pendents és la innovació. Les empreses de gran consum, per exemple, no poden ser capdavanteres perquè la major part dels llançaments acaben fracassant (8 de cada 10 nous productes), que fa que cada vegada arrisquin menys en els llançaments. Joel Calero Sánchez explica més detalls en aquesta informació que ha elaborat a partir d'un llibre de César Valencoso, directiu de la consultora Kantar.
     
  6. Fa uns mesos parlàvem de la sisifèmia, que és l'"esgotament del treballador inesgotable", segons els doctors Araceli Lopez Guillen i José Manuel Vicente Pardo. Molts poden preguntar-se què diferencia aquest trastorn amb el burnout o síndrome del treballador cremat, concepte que també ha guanyat força en els últims anys. Germán Aranda Millán explica les 7 claus per distingir ambdós trastorns laborals de salut mental. I són més diferents del que pugui semblar.

Ni un trastorn ni un altre. A veure si aconsegueixes desconnectar i descansar aquests dies, i celebrar el Nadal sense excessos i amb consciència. Et convido que vagis parant de tant en tant, estiris el cos i respiris amb atenció. Jo també ho intentaré, per la qual cosa enviaré la següent newsletter l'any que ve.

Si tens qualsevol proposta, idea o suggeriment, o vols consultar-nos alguna cosa, escriu-me a pausa@oneconomia.com.

Gràcies per informar-te en ON ECONOMIA i bon Nadal!

Serafí del Arco

 

PD: Llegeix totes les notícies econòmiques en ON ECONOMIA. Si no vols perdre't res, segueix-nos en LinkedIn, Twitter i baixa't la nostra app per a Android i iOS.