Les llars espanyoles segueixen amb taxes d'estalvi elevades i una important contenció de les despeses, segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). L'última estadística del segon trimestre de 2024, publicada aquest dilluns, fixa la taxa d'estalvi de les llars espanyoles en el 21,2% de la seva renda disponible bruta, és a dir, destinen la guardiola familiar u de cada cinc euros que ingressen. Aquesta taxa és superior al 19,6% d'igual període de 2023.

Així, en el segon trimestre, les llars en van gastar menys del que van ingressar. Si bé la renda disponible de les unitats familiars va augmentar un 8,7% interanual, fins als 278.195 milions d'euros, la seva despesa en consum va totalitzar 219.807 milions d'euros, un 6,7% més. A conseqüència de tot això, les llars van estalviar en el segon trimestre 59.031 milions d'euros, xifra un 17,6% superior a la del mateix trimestre de 2023. Si s'eliminen els efectes estacionals i de calendari, la taxa d'estalvi de les llars va assolir en el segon trimestre el 13,1% de la seva renda disponible, taxa un punt inferior a la del trimestre anterior.

En poder finançar amb el seu estalvi la inversió que van realitzar en el segon trimestre de l'any, les llars van mostrar una capacitat de finançament de 41.212 milions d'euros, davant els 34.265 milions estimats per al mateix trimestre de 2023, cosa que suposa un repunt del 20,3% en valors relatius.

Les dades facilitades per l'INE també mostren que, entre abril i juny d'aquest any, l'economia espanyola va mostrar una capacitat de finançament davant la resta del món de 16.664 milions d'euros, xifra que equival al 4,2% del PIB i que supera els 11.245 milions d'euros d'un any abans. Aquest resultat és conseqüència de la capacitat de finançament registrat per les llars i les institucions financeres, en contrast amb la necessitat de finançament mostrat per les societats no financeres i les administracions públiques.

Dèficit en les administracions públiques

En concret, les administracions públiques van registrar un dèficit de 27.800 milions d'euros en el segon trimestre, xifra inferior en 4.444 milions d'euros a la del mateix període de 2023, quan la seva necessitat de finançament va assolir els 32.244 milions d'euros. En dades desestacionalitzades, la necessitat de finançament de les administracions públiques va assolir el 3,2% del PIB, una dècima més que en el primer trimestre.

Per la seva part, les institucions financeres van registrar una capacitat de finançament d'11.603 milions d'euros entre abril i juny, davant els 7.720 milions d'un any abans (+50,3%), mentre que les societats no financeres van mostrar un saldo negatiu de 8.351 milions d'euros, davant el saldo positiu de 1.504 milions d'euros del segon trimestre de 2023.

Si s'eliminen els efectes estacionals i de calendari, la capacitat de finançament de l'economia espanyola es va situar en el 4,2% del PIB en el segon trimestre, la qual cosa suposa dues dècimes més que en el trimestre anterior.

L'INE estima que la renda nacional bruta de l'economia es va situar en el segon trimestre en 395.813 milions d'euros, un 6,4% superior a la del mateix període de 2023, mentre que la renda nacional disponible bruta va ascendir a 392.021 milions d'euros, també un 6,4% més que l'any anterior.