En el rànquing per províncies, Lleida destaca entre la resta de les províncies -no només catalanes-, sinó espanyoles al mercat laboral. En el quart trimestre, la taxa d'atur va ser un 5,13% -considerada pels experts com a plena ocupació- només per sobre de Guipúscoa, on l'atur es limita al 4,67%, segons les dades de l'enquesta de població activa (EPA) conegudes aquesta setmana. En el conjunt d'Espanya, l'atur afecta el 10,61% de les persones majors de 16 anys que volen treballar; a Catalunya es redueix al 7,87% i dins del territori, la taxa d'atur el desembre de l'any passat va ser del 7,41% a Barcelona, el 7,72% en Girona, a Tarragona, el 12,67% i, com queda dit, a Lleida el 5,13%. Amb aquesta carta de presentació, es podria dir que, en termes d'ocupació, Lleida és un miracle. Tanmateix, té clarobscurs.
Rafael Allepuz, professor d'Economia del Treball, de la Universitat de Lleida, comença per matisar la dada que té un fort caràcter temporal. "La taxa d'atur en el quart trimestre és la més baixa de l'any a Lleida, però si fem un càlcul de la mitjana anual, l'atur és del 6,9%" encara que reconeix que la diferència no és tan significativa. Allepuz assenyala que s'esperava una bona xifra d'atur, perquè el mes de desembre ha estat molt bo per a l'ocupació a la província. I no només per la campanya de Nadal, sinó per l'activitat turística de la Vall d'Aran, un dels polos econòmics més importants de Lleida. Malgrat la falta de neu, aquest any s'anunciava un ple total, assenyala el professor.
Dinamisme a la Vall d'Aran
Una tendència que s'ha mantingut els últims anys, gràcies al dinamisme de molts pobles de l'alta muntanya que han generat moltes activitats culturals i de tota mena per atreure un turisme més enllà de les pistes d'esquí. "Les cases rurals estaven anunciant per al desembre, on a més de Nadal és el pont de la Constitució, ocupació plena, és a dir, per sobre del 95%". L'estrebada del consum l'any passat en el conjunt de l'economia espanyola i catalana ha tingut molt a veure, apunta el professor d'Economia del Treball, perquè el turisme que acudeix a Lleida és nacional i, l'augment del consum, ha provat bé al Pirineu.
Però la baixa taxa d'atur té un efecte estadístic molt important a Lleida, amb una de les taxes d'activitat (persones disposada a treballar) més baixes. Per tant, hi ha menys aturats, perquè hi ha menys persones que volen treballar. Una idea en la qual incideix Carles Rusiñol, de Diumenge & Rusiñol Associats, tresorer de la Cambra de Lleida i, igualment, professor. Assenyala que és una de les províncies més extenses d'Espanya i amb menys densitat de població.
Un i un altre coincideixen, a més, que l'ocupació es concentra en activitats de poc valor afegit. La capital està abocada al sector serveis, el turisme es concentra al Pirineu i la resta del territori viu de la indústria agropecuària, amb una forta presència de la ramaderia porcina, però també la fruita. Rusiñol destaca la transformació del sector primari de petites explotacions a grans empreses al voltant de les quals, s'ha creat una indústria que produeix aliments de més valor afegit que la fruita, per exemple els sucs.
Però, ambdós experts assenyalen que és una economia, especialment l'agroalimentària, que demana mà d'obra barata, amb poca qualificació, el que explica la presència de molts immigrants. A Guissona, seu de la Corporació Alimentaria de Guissona (Bonàrea Corporació), la meitat de la població és estrangera, una de les ràtios més alt d'Espanya. Un gegant a la província que compta amb el seu propi banc, Caixa Guissona. Russiol ressenya que a Alcarràs (que ha saltat a la fama després de la pel·lícula de Carla Simón, que es va portar l'Os d'Or en la Berlinale) guanya entre 1.000 i 1.500 habitants cada any.
On és la mà d'obra oriünda de Lleida que abans s'ocupava en el camp? Rusiñol declara que s'han ocupat al sector serveis de la ciutat, d'altres treballen a Barcelona i van i venen diàriament; d'altres han anat cap a la Vall d'Aran. Allepuz afegeix que els joves amb formació universitària busquen feina en altres ciutats, com Barcelona i Saragossa, i fins i tot fora d'Espanya. El que explica també una taxa d'atur de les més baixes d'Espanya, uns percentatges que comparteix amb províncies també d'escassa densitat de població com Sòria, Segòvia, Conca, Terol o Lugo.
Ocupació de més valor afegit
A conseqüència del teixit productiu, els salaris no estan entre els més alts. El tresorer de la Cambra apunta la baixa renda per càpita de Lleida en comparació amb la resta de les comarques catalanes. Per això, des d'aquesta institució s'ha fet una forta aposta per dinamitzar la ciutat amb un gran polígon industrial que, de dur-se a terme, serà el segon més gran de Catalunya: Torreblanca-Quatre Pilans.
Però de moment, es tracta d'un projecte que adorm en una caixa en espera que la ciutat i la Generalitat es posin d'acord i s'aprovi el Pla Director d'Urbanisme. Rusiñol assenyala que la tardança ha deixat cadàvers en el procés, ja que una gran multinacional, molt coneguda, va mostrar el seu interès per instal·lar-se a Torreblanca i una altra de bateries. Fins i tot els dos gegants agroalimentaris lleidatans, bonÀrea i Vall Companys haurien mostrat interès. De moment, segueixen interessades empreses mitjanes d'entre 100 i 200 empleats.
Allepuz entén que el projecte no surt avancis per temes polítics, encara que no sap si hi ha prou inversió disposada a instal·lar-se en el pretès polígon industrial. De moment, les empreses lleidatanes continuen deslocalitzant-se, sobretot per problemes "burocràtics", segons un recent informe fet per la Cambra.