Per Sant Jordi, moltes de les novetats editorials es presenten en dos formats: en butxaca i sense. És la fórmula tradicional que s'ha utilitzat, especialment en aquells llibres d'èxit, que requereixen de diverses edicions i permeten apropar-se a tots els públics.
Tradicionalment, el de butxaca ha servit per retallar costos ja que l'enquadernament és molt més senzill, defuig de la clàssica "tapa dura" i aposta per una estètica més senzilla en la seva impressió. A més, també tenen una quota de lectors que busquen en l'hàbit de la lectura un format més àgil i còmode de portar i llegir. Ara bé, en la llista d'avantatges que pot tenir, ara cal sumar com una derivada destacada el preu.
La crisi de subministraments
No obstant, la tendència a augmentar els llibres de butxaca quan esclata una crisi, com la que s'arrossega amb la inflació derivada de la guerra a Ucraïna, no ve motivada únicament pel preu, sinó en els recursos dels quals disposen les editorials i les impremtes per presentar un format o altre. En aquest cas, els llibres estan aguantant els estralls de la crisi i no és un dels sectors que més ha augmentat els seus preus. A l'altra cara de la moneda, el problema més gros que arrossega ve marcat per una crisi anterior, la de la pandèmia. A tall d'exemple: llibres infantils que, normalment, requereixen de més recursos en la seva edició com pot ser un sistema tècnic per escoltar música, cartró per a les pàgines o fins i tot xips electrònics han patit les conseqüències de la crisi de subministraments ja que, en gran part, molts recursos procedeixen de la Xina. Això ha motivat reduir la seva producció o, directament, canviar o reestructurar els formats més similars al que tots coneixem com a llibre de butxaca.
A partir d'aquí, no cal obviar que la inflació ha provocat una pujada generalitzada dels preus i els llibres impresos no en són una excepció. Això sí, de moment són a la columna dels béns que menys s'han encarit l'últim any, tot i que el paper és una matèria primera escassa i preuada que ha pujat entre un 15% i un 30% de mitjana. Però la crisi editorial no es deu només al paper. Tot està més car: transport, impressió, energia i manufactura, sumat als deutes que alguns arrosseguen, novament, pel citat coronavirus. Les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) reflecteixen que pugen menys que la mitjana. Si la inflació s'ha elevat, en general i de mitjana, ha arribat a tocar màxims del 10,7% anual al juliol, els preus de productes i serveis relacionats amb la vida escolar s'han incrementat un 6,3%. En aquest àmbit hi ha el dels llibres. Si anem a la concreció, les dades de l'INE mostren que els llibres de ficció i de no ficció han pujat un 1,4% i un 0,7%, resultats encara més ínfims.
Malgrat tot, la crisi que ha motivat l'escassetat de recursos i la inflació és el còctel perfecte per afavorir el mercat dels llibres de butxaca. I les grans plataformes editorials i llibreries ja aposten per donar contingut propi que els lectors poden trobar en aquest únic format, amb preus que poden arribar a rebaixar en un 50% el preu original i, normalment, se situen per sobre o per sota dels 10 euros. L'aposta és més palpable que mai i trobem altres exemples recents. L'editorial Anagrama ha apostat des del passat 2022 per formatejar tot el seu catàleg en català a llibres de butxaca. I frases com "Grans lectures a preus trencadors", "Les novetats editorials d'aquesta primavera en format butxaca" o "Els llibres més econòmics de butxaca": aquests són alguns dels títols o cartells que podem llegir per atraure el sector i frenar, com tots els sectors ho fan, la crisi econòmica.