En el primer trimestre van quedar sense cobrir 149.649 ofertes d'ocupació, segons l'Enquesta Trimestral de Costos Laborals (ETCL) publicada aquest divendres per l'INE. Suposa la xifra més alta des que hi ha registres i consolida una tendència que s'està disparant a l'alça, ja que de mitjana trimestral l'any corregut (del segon trimestre de 2022 al primer de 2023) s'han quedat 144.773 vacants cada trimestre, davant els 120.293 dels quatre trimestres anteriors. Això suposa un increment del 20,35%. Encara que la tendència es ha aguditzat des que l'economia va començar a recuperar-se rere el sot de la covid, la inflexió s'ha produït en el primer trimestre de 2022, quan les vacants en van pujar fins a 133.988, gairebé 25.000 en un trimestre, ja que en l'anterior -el quart de 2021-, els llocs sense cobrir van ser 109.085.

Si es comparen les 149.645 vacants del primer trimestre d'aquest any amb el quart trimestre de 2021 -109.085-, es conclou que en any i mig els llocs d'ocupació sense cobrir s'han disparat un 37,2%. El que posa de manifest que el mercat laboral s'està tensant. Tanmateix, al voltant de les vacants sense cobrir s'ha generat una certa polèmica. Nombroses patronals -construcció, logística, agricultura, tecnologia, hostaleria, comerç, manufactures- estan quantificant per desenes de milers la necessitat de professionals que no poden cobrir i l'han col·locat en el centre dels problemes del sector. De l'altre costat, el Ministeri de Treball, que relativitza aquestes xifres, ja que més enllà del fort creixement que llança l'ETCL, insisteix que sobre 20 milions d'afiliats i sobre els milions d'ofertes que es fan cada any, la xifra de 140.645 és ínfima.

De fet, Eurostat, que fa la comparació de vacants entre els països de la UE, col·loca sempre Espanya al furgó de cua. Aquest dijous donava a conèixer les dades del primer trimestre, i una vegada més, Espanya estava entre els que menys vacants registren. En concret, suposen el 0,9% dels ocupats totals, percentatge que comparteix amb Romania, Bulgària i Polònia. La mitjana de la zona euro és d'un 3%, tres vegades més que Espanya, i els problemes més grans es registren a Bèlgica, Holanda i Àustria amb un 4,7% de vacants en relació amb el número d'ocupats, cinc vegades més que a Espanya. A més, en els últims cinc trimestres, Espanya ha mantingut la ràtio en el 0,9%, ja que encara que han augmentat les ofertes desertes, també ha crescut amb força el número d'ocupats. Bé és cert que la mitjana de la Unió Europea ha registrat una lleugera millora, ja que en aquests cinc mesos ha descendit una dècima.

Segons la definició d'Eurostat, un lloc vacant és una ocupació remunerada (de nova creació, desocupat o a punt de quedar vacant) per al que l'empresari està prenent mesures actives a fi de trobar un candidat adequat fora de l'empresa i està disposat a prendre més mesures, i que l'empresari té intenció de cobrir immediatament o en un futur pròxim. Segons aquesta definició, una vacant ha d'estar oberta a candidats externs a l'empresa. Per la seva part, un lloc ocupat és una ocupació assalariada dins d'una organització a què s'ha assignat un empleat.

Ocupacions públiques sense cobrir

Una polèmica que s'aguditza, a més, per la forta concentració de vacants al sector públic degut, no a la falta de candidats, sinó a la lentitud dels organismes públics per cobrir les seves necessitats laborals davant dels números processos de transparència exigits, sigui per a llocs interins o per a lloc fixos a través d'ofertes públiques d'ocupació. Així, en termes anuals el nombre de vacants ha crescut en 15.657 (149.645 en el primer trimestre de 2023 davant 133.988 del primer trimestre de 2022) i d'elles, la pràctica totalitat, 12.690 es concentren en l'administració pública i defensa, ja que es pot recordar que s'han produït fortes protestes en diferents àmbits de l'administració davant de la falta de personal.

Per tant, descomptant la part pública, el creixement en el nombre de llocs de treball que s'han quedat deserts en relació amb un any enrere es limita a 2.967 ofertes que, en molts casos, s'han cobert al cap de poques setmanes de realitzar-se l'enquesta de l'INE realitzada entre 20.000 empreses. Es tracta de vacants friccionals, és a dir, que es deuen al temps fet servir en el procés de la incorporació del nou treballador. Del creixement de les vacants respecte a les quals hi havia fa dotze mesos, el sector més rellevant ha estat el d'informació i comunicacions (2.153 vacants més), ja que en el primer trimestre d'aquest any hi havia 11.178 efront 9.025 del primer trimestre de l'any passat.

El següent és el de transport i emmagatzemament, en el qual les vacants creixen el 1.492; educació amb 1.405, activitats professionals i científiques 1.280, hostaleria amb 1.268, activitats artístiques i recreatives 885, construcció 721 i manufactures 312. Al contrari, les vacants s'han reduït en 3.792 places en les activitats administratives, 1.380 en activitats sanitàries i 1.139 en altres serveis.