El nombre d'ofertes d'ocupació que es queden sense cobrir s'ha disparat a prop del 30% l'últim any (quart trimestre de 2022 sobre el mateix període de 2021), fins a 140.517 vacants; un creixement rècord si es té en compte que en el tercer trimestre de 2022 va augmentar el 21% i en el segon un 21,7%. No obstant això, en valors absoluts el rècord històric de vacants es va col·locar en 145.053 en el segon trimestre d'aquest any, segons les dades de l'Enquesta Trimestral de Cost Laboral (ETCL) publicada aquest dijous per l'INE. En l'última dècada, des que l'INE comptabilitza les vacants, pràcticament s'ha multiplicat per tres, ja que en el quart trimestre de 2013 Estadística va comptabilitzar 53.910 llocs de treball que van quedar deserts.
Entre els sectors que han incrementat el percentatge de places sense cobrir l'últim any, l'INE col·loca en primer lloc les activitats artístiques, recreatives i d'entreteniment que ha passat de 1.100 vacants el 2021 a 2.181 en el quart trimestre de l'any passat, gairebé doblegui (96,5% d'increment). El segon sector és el subministrament d'aigua, activitats de sanejament i gestió de residus on en van quedar 908 oferta sense cobrir, un 79% d'augment i en tercer lloc l'educació que amb 5.624 vacants creix un 73%. Tanmateix, amb molta diferència, el volum de places desertes més gran l'ostenta l'Administració Pública i Defensa (Seguretat Social obligatòria) amb 51.426 vacants, un 63% més que fa un any.
Per grans sectors d'activitat, serveis és el que concentra més nombre de vacants, lògic si es té en compte el volum d'ocupació que maneja, encara que també és on més creix de forma percentual. En concret, en el quart trimestre l'INE comptabilitza un augment de 32.684 vacants (fins a 128.240), la qual cosa en percentatge suposa un 34%. La indústria puja un 18%, amb un total de 8.519 llocs i la construcció redueix un 40% les vacants respecte a un any enrere, només 3.760, segons les dades de l'ETCL conegudes aquest dijous.
Però la construcció no és l'únic sector on s'han reduït els llocs sense cobrir. Hostaleria ha tingut més sort aquest Nadal que les anteriors -o ha demandat menys gent, que també pot ser-, ja que les vacants es redueixen un 6,6%, amb un total de 4.152. Tanmateix, el sector ve queixant des de fa mesos del problema que té per cobrir posats, per exemple de cambreres de planta, entre altres funcions. Per volum, després de l'Administració, el segon sector amb més nombre de vacants és la Sanitat, amb 14.835 llocs deserts, un 15% superior a dotze mesos enrere; el comerç i la reparació de vehicles amb 14.260 vacants, el 5,8% d'increment i les activitats administratives i serveis auxiliars, 10.800 ofertes sense candidat, el 47,6% de creixement.
Dels més baixos d'Europa
La falta de personal qualificat i disponible s'ha disparat a tots els països de la Unió Europea, encara que segons les dades de Eurostat i les matisacions del Ministeri de Treball, a Espanya no s'ha convertit en un problema. Així, Espanya va deixar sense cobrir el 0,9% de les ofertes d'ocupació durant el tercer trimestre de l'any passat, un desena per sobre del mateix trimestre de l'any anterior, lluny del 3,1% de mitjana a la Unió Europea que ha incrementat en un any des del 2,6%. Àustria té el problema més important de falta de mà d'obra, ja que va comptabilitzar en el tercer trimestre un 5% de places sense cobrir, seguit per Bèlgica i els Països Baixos, amb un 4,9%
Tanmateix, les xifres que manegen tant Eurostat com l'INE no semblen reflectir l'escassetat real de mà d'obra que hi ha a Espanya. Són molts els sectors que venen demandant mesures per falta de treballadors, i no només en llocs molt qualificats en activitats tecnològiques, també en oficis tradicionals. Construcció, hostaleria, transport i logística, sanitat o agricultura han demandat mesures al Govern. Són els que apareixen en l'estadística de l'INE, encara que les xifres semblen no mostrar la dimensió del problema. Fa any i mig, el Ministeri de Treball va convocar els agents socials a una reunió per valorar i, molt especialment, quantificar l'escassetat de mà d'obra. Tanmateix, es va quedar en un intent, ja que no es va arribar a elaborar un informe sobre la necessitat de mà d'obra present i futura per sectors.
A l'estiu de l'any passat, el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions va posar en marxa un pla per atreure treballadors d'altres països a fi de pal·liar la bretxa entre l'oferta i la demanda de mà d'obra a certs sectors i certa zones geogràfiques, com per exemple el litoral mediterrani. La mesura no va agradar als sindicats, encara que tampoc al Ministeri de Treball, que consideren que amb tres milions d'aturats inscrits a les oficines d'ocupació, el problema no és la falta de treballadors, sinó la insuficient formació i, molt especialment, les males condicions laborals i salarials que ofereixen certs sectors.