Les lleis i les normatives afegides per afavorir l'accés al lloguer no acaben d'erradicar el problema de l'habitatge. A més, mentre es parla de la manca d'aspiracions que poden tenir els joves tenint en compte el cost de la vida i uns salaris a la baixa, oblidem altres sectors de la societat que viuen, en silenci, unes restriccions més difícils. Es tracta dels jubilats. Les immobiliàries i els gestors de finques veuen amb recel atorgar-los un lloguer. No es tracta d'una qüestió de confiança i de mirada a llarg termini, com poden ser les hipoteques, però també presenten perfils poc favorables als ulls dels externs.

Per què no els volen?

Així doncs, el 'problema' rau en el següent. Una parella d'avançada edat, ambdós jubilats, tenen una pensió. Mentre un dels dos d'un matrimoni té una pensió baixa, l'altra és al contrari i ha aconseguit una jubilació alta. Malgrat tot, en el supòsit que un dels dos mori, la situació es queda amb una persona vulnerable. Fins i tot, encara que sigui el qui tingui la pensió alta. Per això, en la llista de candidats, la solució és prioritzar altres perfils. Això, sumat a que ara ja no és legal demanar més de tres mesos de fiança, fa que s'acabin quedant, massa sovint, sense pis. Una situació que, si fins ara resultava ser més anòmala, la tendència cada vegada va més a l'alça ja que s'incrementen els divorcis i les noves parelles en edats més avançades i perquè l'accés a un habitatge de propietat previ ja no és tan comú en les noves generacions que ja pugen i s'apropen al llindar de la jubilació. ON ECONOMIA, consultant amb diferents professionals d'aquest sector, ha pogut constatar que aquesta mena de 'norma no escrita', existeix.

Ajudes socials

Per tot plegat, no sorprèn la iniciativa que el govern espanyol ha engegat en els darrers temps. El passat mes de juny, es va obrir el termini perquè els jubilats que viuen de lloguer a Espanya puguin demanar una ajuda de 525 euros a través de l'Institut de Majors i Serveis Socials (Imserso). Poden ser beneficiàries d'aquest complement les persones que compleixin els següents requisits a la data de la sol·licitud: tenir reconeguda una pensió de jubilació o invalidesa de la Seguretat Social en la modalitat no contributiva tant en la data de la sol·licitud com en la de resolució. No posseir habitatge en propietat. Ser titular del contracte d'arrendament de la vivenda. No tenir una relació conjugal o de parentiu fins al tercer grau amb l'arrendador, ni constituir-hi una unió estable i de convivència amb una relació d'afectivitat anàloga a la conjugal. O bé tenir fixada la seva residència, com a domicili habitual, en un habitatge llogat. Es considerarà que és el domicili habitual si el contracte d'arrendament té una vigència no inferior a un any i la persona ha residit a l'habitatge durant almenys 180 dies anteriors a la data de sol·licitud.

Si la situació encara és més difícil, el govern espanyol també concedirà ajuts de fins al 100% de l'import del lloguer a llars que hagin patit una gran pèrdua d'ingressos . En el cas dels jubilats, si bé les pensions han incrementat, pot ser, per exemple, que algun dels cònjuges hagi mort. En qualsevol cas, la disminució dels ingressos haurà de ser, com a mínim, del 20% i més del 40% han d'anar destinats a pagar la renda de l'immoble, que pot ser, com a màxim, de 900 euros al mes. Cal destacar també s'ajudarà econòmicament totes aquelles empreses que ofereixin immobles assequibles per a gent gran o amb discapacitat . L'Executiu abonarà fins a 700 euros per metre quadrat, el 50% de les despeses o fins a 50.000 euros per habitatge, sempre que els contractes tinguin una durada mínima de vint anys i que comptin amb solucions de domòtica per ajudar a gent gran a casa seva.