La llei d'habitatge va entrar en vigor el passat 26 de maig amb l'objectiu principal de frenar la pujada dels preus de lloguer, sobretot a les zones on el mercat és més car, aplicant una regulació sobre el preu que el limiti. Cinc mesos després, les comunitats autònomes encara no s'han posat a aplicar la regulació dels preus, a excepció de Catalunya, que ja tenia l'experiència prèvia amb la llei autonòmica que finalment va ser tombada pel Constitucional. La primera conseqüència, no obstant això, d'aquesta mesura, és una retirada de pisos del mercat de lloguer per part de propietaris i, ara per ara, els preus no han baixat. Al contrari, l'últim any han pujat un 9,3% a Espanya i un 5,8% a Catalunya. A Barcelona, assoleix cotes rècord i puja un 18,6% en un any.
Encara que la pujada trimestral és molt més lleu a Espanya, d'un 0,3%, en zones tensades l'increment és més gran, d'un 6,6% a Barcelona i un 5,1% a Madrid en comparació a setembre de l'any passat, assoleix un màxim històric a 21 capitals i ha pujat en 34 d'elles, segons un informe publicat aquest dilluns per Idealista.
Més enllà de Barcelona i Madrid, hi ha altres capitals amb increments significatius com Alacant (5,6%), València (4,2%) o Màlaga (3,4%), en tan sols tres mesos. En aquests mercats, la pujada en relació amb l'any passat assoleix els dos dígits: València lidera amb un 22,1% de pujada de lloguer en comparació a setembre de l'any passat, mentre que Alacant (18,6%) i Barcelona (18,1%), Màlaga (17,9%) i Madrid (10,7%). En total, són 34 les capitals espanyoles que tenen preus més alts que l'any passat.
Quant al trimestre, Santa Cruz de Tenerife ha protagonitzat la pujada més elevada, d'un 10,2%, mentre que Sant Sebastià i Lugo han assolit el 6,8%. Amb aquestes pujades, els preus arriben a xifres rècord en 4 de cada 10 capitals espanyoles, o sigui en 21 d'elles. Àvila, Barcelona, Burgos, Castelló de la Plana, Granada, Guadalajara, Logronyo, Lugo, Madrid, Oviedo, Pamplona, Pontevedra, Santa Cruz de Tenerife, Sevilla, Sòria, Tarragona, València, Valladolid, Vitòria i Saragossa són les ciutats on mai havia estat més car llogar.
A contracorrent, hi ha 16 capitals on els preus han baixat en aquests tres mesos. Ceuta és el lloc on ha estat més pronunciada la baixada, d'un 6,4%. Terol ha caigut un 3,4%, Huelva un 2,7%, Zamora un 2,4%, Jaén un 1,7% i Salamanca un 0,9%. En aquest context, Barcelona continua sent la ciutat més cara on llogar un pipí, amb 20 euros per metre quadrat, per sobre de Madrid, 17,7, i Sant Sebastià, 16,9 euros per metre quadrat. Just després trobem Palma, amb 14,6 euros per metre quadrat i una mica menys Bilbao (13,2 euros per metre quadrat). Les ciutats més barates són Zamora (6,1 euros per metre quadrat), Càceres i Ciudad Real (6,2 euros per metre quadrat).
L'estudi d'Idealista analitza també les xifres per províncies i en 37 d'elles els preus han pujat en el tercer trimestre, amb Barcelona liderant amb una pujada del 7,5%. Barcelona és també la província amb el lloguer més car, amb una mitjana de 17,2 euros al mes, per sobre de les Balears (16,2) i Madrid (16,1 euros per metre quadrat). Quant a comunitats autònomes, en canvi, Balears supera lleugerament amb 16,2 euros per metre quadrat a Madrid (16,1) i a Catalunya (16) com la més cara per llogar un habitatge.
Els requisits, un problema afegit a l'hora de llogar
A més d'Idealista, un altre dels principals portals d'habitatge, Fotocasa, ha publicat un informe que apunta que els requisits que imposen els propietaris a l'hora de llogar un habitatge és una dificultat per al 38% d'ells a l'hora de trobar habitatge, més fins i tot que el desemborsament inicial, que afecta el 37% dels llogaters. Són, això sí, inconvenients menors que els elevats preus, que són un escull per al 70% dels enquestats a l'informe 'Experiència del lloguer el 2023'.
Els joves són els que en pateixen més pels preus, un 73% dels que tenen entre 25 i 34 anys així ho relaten. Però per als que són entre els 45 i els 54 anys el complicat és l'escassetat d'oferta, o així ho percep el 47% dels llogaters d'aquest rang d'edat. El problema del preu afecta totes les comunitats autònomes, però incideix més en el cas d'Andalusia i la Comunitat Valenciana, ambdues amb un 74%.
L'escassetat d'ofertes és especialment rellevant a la Comunitat Valenciana, on assoleix el 47% dels llogaters. També en aquest territori afecta especialment el problema de l'estat dels habitatges (48%), un motiu que també destaca a Catalunya, amb el 44%.