L'avançament electoral anunciat aquest dilluns pel president del Govern d'Espanya, Pedro Sánchez, per al pròxim 23 de juliol suposa deixar en l'aire diferents normes en matèria energètica, laboral, financera o industrial que no podran tramitar-se en aquesta legislatura. L'estatut del becari, la nova tarifa regulada de la llum o la reforma de les pensions no podran tirar-se endavant en aprovar el Consell de Ministres la dissolució de les Corts, que suposa deixar en suspens la tramitació d'alguns projectes de llei.
D'aquesta manera, amb la dissolució de les Corts quedarà en suspens en matèria laboral la tramitació del projecte de llei amb l'última part de la reforma de les pensions. No obstant això, no tindrà efectes a la pràctica, ja que la reforma prové d'un decret llei en vigor ja convalidat pel Congrés, que recollia les qüestions negociades amb els grups parlamentaris.
La tramitació del projecte de llei de Funció Pública també queda paralitzada. La norma contempla una bateria de mesures per modernitzar l'ocupació pública, entre les quals destaca la creació de les avaluacions d'acompliment com un "incentiu" per premiar els bons resultats, sense que pogués suposar un acomiadament. El projecte de llei, acordat amb CCOO i UGT, també fomenta la promoció interna, que reserva almenys un 30% de les places, així com la formació permanent, mentre augmenta fins al 10% la reserva de places per a persones amb discapacitat.
Permís parental de 8 setmanes i estatut del becari
Així mateix, decau la tramitació de la llei de famílies que inclou un permís parental de 8 setmanes que la legislació europea obliga que sigui retribuït, si bé des del Govern espanyol ja es va advertir que hi havia temps per al seu desenvolupament fins a l'agost de 2024. Fruit del diàleg social entre Govern espanyol, sindicats i patronal s'esperava aprovar ben aviat un decret llei amb l'estatut del becari per posar límit a les pràctiques extracurriculars, que són en les que es genera el frau més gran.
L'acord estava tancat amb els sindicats CCOO i UGT des de fa mesos, però en un intent per atreure la patronal CEOE-Cepyme es va obrir de nou una negociació que encara no ha conclòs i que podria no tirar endavant, ja que l'avançament electoral implicarà la previsible paralització del diàleg social.
També en el diàleg social volia abordar el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions la regulació de la jubilació parcial amb contracte de relleu, un compromís adquirit en el marc de la reforma de les pensions que es quedarà sense desenvolupament. El ministre José Luis Escrivá sí que podrà concloure el seu pla per rebaixar els requisits establerts per regularitzar immigrants sense papers que faci dos anys viuen a Espanya i realitzin una formació que permeti la seva inclusió en el mercat laboral, perquè en aquest cas es tracta d'una instrucció del Ministeri.
La llei sobre els usos del temps i les reformes del mercat elèctric es queden al tinter
En el full de ruta del Ministeri de Treball i Economia Social hi havia altres normes que la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, va anunciar en algun moment per a aquesta legislatura, encara que els temps parlamentaris feien pensar que quedarien per a un altre mandat. Entre elles, la denominada llei sobre els usos del temps, amb la qual es volia revisar la jornada actual de 40 hores setmanals i abordar l'ús fraudulent de les hores extra, a més d'actualitzar el tipus d'excedències existents i abordar la flexibilitat a través de les borses d'hores.
Per al programa electoral quedarà també abordar la redacció d'un estatut dels treballadors del segle XXI, que inclogui la revisió de la causalitat de l'acomiadament i la forma d'indemnització, així com una reforma de la protecció per atur, que a més és una de les fites compromeses amb Brussel·les per al segon semestre de l'any en l'àmbit del pla de recuperació.
Entre les qüestions que li han quedat pendents al Govern espanyol en matèria d'energia, hi ha el Fons Nacional de Sostenibilitat del Sistema Elèctric, pel qual petrolieres i gasistes, a més d'elèctriques, contribuirien en funció dels seus ingressos per dotar-lo. Aquest fons serviria per reduir els càrrecs de la factura de l'electricitat, entre ells les quantitats que encara ha de pagar el sistema per les primes a les renovables de primera generació.
Tampoc no ha aprovat el Govern espanyol, fins a la data, la nova tarifa regulada de la llum o PVPC, a la qual es va comprometre amb Brussel·les perquè amb Portugal Espanya se l'autoritzés una excepció per topar, el preu del gas destinat a generació elèctrica al mercat a l'engròs.
D'altra banda, en matèria d'indústria ha quedat pendent de tramitació parlamentària la Llei d'Indústria, que ha de substituir la de 1992, i encara està pendent de llançar la segona convocatòria del Perte VEC (Vehicle elèctric i connectat), després que en la primera tan sols s'adjudiquessin 800 milions d'euros d'una dotació de 2.975 milions. Com ja va ocórrer amb el govern anterior, queda pendent en el Ministeri abordar el model de finançament de les autopistes amb la implantació d'un peatge a les autovies.
Acaba la legislatura sense un defensor del client financer
Amb la convocatòria d'eleccions, salta pels aires el projecte de crear una Autoritat de Defensa del Client Financer, una de les grans apostes de la vicepresidenta econòmica del Govern espanyol, Nadia Calviño, que permetria als usuaris reclamar davant d'un únic organisme qüestions bancàries, d'assegurances o d'inversió financera.
Després del seu pas pel Congrés dels Diputats, el projecte de llei arribava aquesta setmana al Senat amb la idea que en aquesta legislatura es posés a caminar l'autoritat, que centralitzaria les reclamacions que ara es presenten davant del Banc d'Espanya, la Direcció General d'Assegurances i la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).
Amb la dissolució de les Cambres decaurà també el projecte de llei de Mobilitat sostenible, en tramitació parlamentària i una de les grans apostes de transports per a aquesta legislatura, que perseguia convertir-la en l'eina per promoure la descarbonització i digitalització del transport.
El ministeri que dirigeix Raquel Sánchez té també oberta la creació de l'autoritat independent per a la investigació tècnica d'accidents i incidents ferroviaris, marítims i d'aviació civil, així com la liberalització de set torres de control (Bilbao, Gran Canària, Màlaga, Palma de Mallorca, Santiago de Compostel·la, Tenerife Nord i Tenerife Sud).