La professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, Lourdes Guàrdia, ha analitzat els reptes que té al davant el sector educatiu per la irrupció de la intel·ligència artificial, “una tecnologia disruptiva, que conflueix amb moltes altres”. En la seva anàlisi, realitzada durant el tercer debat de FOCUS ON, Aprendre en digital: pot la tecnologia millorar l’educació?, la professora Guàrdia assenyala dos desafiaments principals: el nou rol de docent i la revisió dels models educatius.

L’experta en psicologia i educació ha argumentat que en el context actual en què ja confluïen moltes tecnologies, la IA ha estat com la cirereta del pastís. Això ha implicat molts més canvis i ara el docent ja ha d’avaluar diferent, ha de dissenyar diferent, ha de facilitar recursos d’aprenentatge molt diversos perquè “la IA pot ajudar al docent en moltes coses”. Però és aquí on Guàrdia es pregunta: llavors, quin és el valor afegit que aporta el docent?

Aquest és segons Guàrdia un dels principals debats que cal encarar, “perquè el rol és molt important i crec -assegura- que no es pot relegar el docent i el seu paper a un segon pla, sinó tot el contrari”.


La professora Guàrdia ha defensat aquesta idea davant de la resta de participants en el tercer FOCUS ON, que organitza ON ECONOMIA. Ha compartit taula amb Ramon Eixarch, president de l’EduTech Cluster i cofundador i CEO de Wiris; Andreu Dotti Boada, CEO i cofundador d'Innovamat; Baptista Borrell, director d’Educació de Seidor, en un debat moderat per Jordi Font, CEO de Batec, Monod i Crisàlide.

Guàrdia insisteix en la definició del valor afegit que tindrà el docent. Una persona que ha de guiar aquest aprenentatge dins el món de la IA, i que “segurament, haurà de canviar el seu nivell competencial”. A parer d’aquesta experta, “agafaran més força que mai algunes competències que ara estan allà, però que es consideren transversals i que no estan com específiques en el currículum”. “Ara més que mai tot el que és el pensament crític, ser molt més reflexius, aprendre realment a fer, a qüestionar, a fer moltes preguntes i a no creure'ns tot allò que ens diuen, des de la mateixa IA, els mitjans... serà prioritari”. Una de les seves conclusions és que: o formem realment, eduquem des de petit a les persones perquè puguin realment ser capaces de desenvolupar aquestes competències que li serviran al llarg de la vida per a tot, o serem tan dependents de la tecnologia que donarem per bo tot el que la tecnologia ens ofereixi.

Models educatius

La professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, Lourdes Guàrdia, ha centrat l’explicació sobre un segon repte, “també molt important”, com és la revisió dels models educatius, ja sigui a l’etapa escolar com a l’educació superior. “Cal definir quins elements d'aquest model educatiu han d'evolucionar i com; alhora que cal fer l’acompanyament per fer aquesta evolució. Guàrdia ha posat d’exemple un projecte, en el qual participa la UOC, per a la transformació digital als països de la Mediterrània, en què les universitats i institucions d'educació superior volen fer una evolució, però volen saber per on començar.

“Tots sabem que la tecnologia és un gran avenç”, però que també “comporta molts riscos” i s’ha de buscar un equilibri “que és necessari”. Guàrdia defensa que el sector educatiu ha d’evolucionar en un nou marc determinat per la irrupció de la IA i que ha de trobar la fórmula per seguir aportant valor afegit. “Haurem de redefinir com acompanyem a la formació i quina tecnologia és la més adequada per fer aquesta transformació. Si aconseguim això en els pròxims cinc anys, jo estaria més que satisfeta”, conclou Guàrdia.

La intervenció de Lourdes Guàrdia i de la resta de ponents es pot veure en la gravació del debat: