El vicepresident del Banc Central Europeu, Luis de Guindos, ha explicat aquest dijous si han decidit pujar tipus, com han fet ara per baixar la inflació, és per afectar el rendiment de l'actiu i del passiu. "D'una banda, perquè la banca apugi els tipus que cobren als seus clients quan deixa diners", per reduir així la demanda i refredar l'economia. "Però després hi ha un altre canal de transmissió, la remuneració de l'estalvi. I la transmissió completa de la nostra política monetària exigeix que es remunera l'estalvi".
Durant la seva intervenció en els cursos de l'Apie, que se celebren aquesta setmana a Santander, De Guindos insistia que "és important que la pujada de tipus es reflecteixi en la totalitat dels rendiments dels actius i els passius dels bancs". És a dir, que no només s'apugi el preu a les hipoteques i crèdits, sinó que comencin a llançar dipòsits, una cosa que fins ara no han fet els bancs espanyols.
Preguntat per les declaracions de la ministra Yolanda Díaz, que ha qualificat "d'insensata" la política monetària del BCE per la dificultat que estan tenint algunes famílies per pagar la hipoteca ara que l'euríbor supera el 4%, el vicepresident recordava que tenen per objectiu reduir la inflació, que estava en el 10% l'any passat i encara que ho estan aconseguint, "la subjacent és més enganxosa i segueix alta" pel que continuaran pujant tipus. Si bé, tenen el mandat d'estabilitzar els preus i portar-los al 2%.
"No oblidem que la inflació és el mal absolut", apuntava. El que fos ser ministre d'Economia, comentava també que si hi ha una cosa que ja està afectant la pujada de tipus és en la moderació del consum. El BCE ja ha detectat que ha caigut la demanda de crèdit i això és un pas previ a la caiguda de l'activitat econòmica.
Respecte a la polèmica dels marges empresarials, després que diversos polítics continuïn insistint que estan disparats per les pujades de tipus i la mateixa vicepresidenta del Govern, Nadia Calviño, hagi dit que crearà un observatori per analitzar-los, Luis de Guindos llançava un missatge, "en època electoral, agafin les asseveracions dels polítics amb una mica de sal".
Reconeixia que el 2022, l'aportació dels marges a la inflació va ser més elevada que la dels costos laborals unitaris (els salaris) però en els últims dos anys "ha estat pràcticament idèntica". Així mateix, el del BCE considera que els marges creixeran menys aquest 2023 del que ho van fer el 2022 perquè la desacceleració econòmica. Tanmateix, sí que hi haurà un procés de recuperació de capacitat adquisitiva, "un increment salarial important".
A propòsit de les eleccions, ha lliscat que no serà ministre d'Economia si el PP governa, ja que li queden alguna cosa menys de 3 anys en el BCE, i espera "completar el meu mandat".