Fa uns dies, el govern dels Estats Units, liderat per Donald Trump, va anunciar una pausa de 90 dies per als aranzels més elevats per a desenes de països, excepte la Xina. Davant d'aquesta moratòria, el sector del luxe mundial conté l'alè a l'espera que passin els tres mesos "concedits" pel president Trump per decidir si aplica les pujades aranzelàries anunciades, que en el cas d'aquestes empreses podrien superar el 20%.

Es tracta d'una nova clatellada per a un sector que ja estava tocat per la desacceleració econòmica que des de finals de 2023 travessa la Xina, un dels principals compradors de marques de luxe al món, juntament amb el Japó i els Estats Units, mercat aquest últim en el qual la indústria del luxe havia dipositat les seves esperances de creixement.

Segons un informe de Bernstein, abans fins i tot de les amenaces aranzelàries dels EUA, ja es preveia que la facturació d'aquesta indústria cauria un 2% a escala global el 2025, davant els càlculs anteriors que apuntaven a un creixement del 5%, el que confirma que el deteriorament de les expectatives no és d'ara. Precisament, el Grup LVHM, que engloba més de 70 empreses de moda i complements "prèmium", entre elles Louis Vuitton o Tiffany & Co, va protagonitzar aquesta setmana una forta caiguda a la borsa de París després d'anunciar una retallada del 2% en les seves vendes del primer trimestre de l'exercici.

"Moltes de les marques de luxe són centenàries. Han demostrat resiliència i capacitat d'evolució"

Per potenciar el sector i mantenir o fins i tot incrementar les vendes, una resposta a aquestes amenaces podria ser reforçar els llaços amb la clientela i cuidar més la imatge de marca i el relat, la història que amaga cada disseny i que ho fa exclusiu, que és justament el que busquen els anomenats ultrarics. La directora sènior de Reputació i Lideratge en la consultora LLYC, Eva Pedrol, considera en declaracions a EFE que les marques afectades pel nou context hauran de teixir una sòlida estratègia reputacional que protegeixi el negoci a través de l'anticipació al risc i l'adaptació al canvi i també estigui alineada amb els seus valors de marca i estratègia.

"Moltes de les marques del sector del luxe a escala mundial són centenàries, amb la qual cosa ja han demostrat resiliència i capacitat d'evolució davant de noves realitats i tendències", pel que "aquelles que prenguin decisions audaces i protegeixin la seva raó de ser davant d'aquest nou escenari global sortiran reforçades a la llarga", afegeix.

Més enllà de l'augment dels preus, que aquests consumidors podrien acollir amb una certa flexibilitat, com han fet en altres crisis, la demanda es podria veure afectada per la volatilitat del mercat borsari, el menor creixement econòmic i la renovada pressió inflacionària.

Nous mercats

Respecte a la possibilitat que alguna d'aquestes grans empreses traslladi una part de la seva producció als EUA per esquivar els aranzels (una cosa que va fer fa anys el Grup LVMH), l'analista financer Gustavo Martínez, de la Universitat Francisco Marroquín, considera que, si bé el luxe s'associa al "Made in Italy" o "Made in France", certes línies poden adaptar-se.

I què poden fer aquestes empreses per continuar representant el luxe per a ultrarics i rics aspiracionals? Per a Martínez, poden reforçar la seva presència en altres mercats amb potencial com l'àrab, encapçalat sobretot per Dubai i Abu Dhabi (Emirats Àrabs) o Doha (Qatar). L'elevat poder adquisitiu de la població d'aquests països, el gust pel luxe i la menor exposició de les seves economies a les tensions comercials globals poden equilibrar la caiguda de la demanda en altres mercats, afegeix.