La Comunitat de Madrid és el territori que més inversió ha rebut fins al moment dels fons Next Generation (NG), amb 7.074 milions d'euros; Catalunya es col·loca en segona posició, amb 7.033 milions, i Andalusia, a continuació, amb 6.417 milions, segons l'últim Informe d'Execució del Pla de finals d'any elaborat pel Ministeri d'Hisenda. No obstant això, l'assignació que cada comunitat autònoma ha de gestionar directament dels fons comunitaris s'estableix en funció del criteri poblacional: a més població, més fons. Així, a data 30 de novembre —quan s'han assignat des de l'Administració General de l'Estat (AGE) 26.200 milions als 17 territoris, més Ceuta i Melilla— a Andalusia, amb 8,6 milions d'habitants, li han correspost 4.077 milions d'euros; a Catalunya, amb 8 milions, 3.963 milions; i a la Comunitat de Madrid, amb 6,9 milions, 2.875 milions.
Tanmateix, a aquests diners cal afegir la inversió que realitza directament el Govern espanyol a cada territori i que varia percentualment d'unes comunitats a les altres. I la Comunitat de Madrid és la que més inversió acumula dels fons que gestiona directament l'AGE, 4.109 milions d'euros, que sumats als 2.875 milions assignats a data 30 de novembre en el repartiment per a la gestió autonòmica, sumen els 7.074 milions. Això implica, que dels diners procedents dels fons NG invertits a Madrid, gairebé el 60% és gestionat directament pel Govern espanyol, una cosa que està molt relacionada amb l'arribada de fons a grans empreses amb seu a la comunitat o fons destinats a la investigació, entre d'altres. De fet, dels diners que ja s'han resolt (amb projectes ja adjudicats), la meitat ha anat a parar a les empreses, en la seva gran majoria executat des de l'AGE.
En el cas de Catalunya fins a finals d'aquest any, l'Estat executarà directament inversions per valor de 3.070 milions d'euros, el 43,7% del total de les que es destinaran al territori, la segona suma més gran rebuda per una comunitat autònoma. En el cas d'Andalusia, la inversió de l'AGE és de 2.340 milions d'euros, el 36,5% del total dels fons destinats fins ara, amb alguna cosa més de 45.000 milions d'euros autoritzats i compromesos, sobre el total de 69.528 milions de subvencions no reemborsables que rebrà Espanya. Davant de tal allau de milions i projectes, els sindicats han sol·licitat al Govern poder fiscalitzar els fons NG.
Execució estatal
Encara que Madrid rep el volum de diners més gran executat directament per l'Estat, percentualment sobre la inversió autoritzada i compromesa és superada per Astúries, perquè dels 1.803 milions Next Generation adjudicats fins al moment, el 64,6% l'executarà directament l'Estat. Madrid es col·loca en segona posició, amb el 59,4% del total invertit en la comunitat, i per sobre de la meitat de la inversió dependent de l'AGE, hi trobem Múrcia, amb el 53%; Aragó, 52,1%; Castella i Lleó, 51,4%; Galícia, 51,2% i el País Basc, 50,7%. A l'altre extrem, hi ha les Balears, on l'Estat només gestiona el 20% dels fons invertits a l'arxipèlag.
L'últim informe d'Hisenda posa de manifest el retard en l'adjudicació dels programes a l'usuari final, siguin empreses, persones físiques o institucions públiques, com per exemple ajuntaments, per part dels fons gestionats per les comunitats autònomes. Així, fins ara s'ha completat l'adjudicació de projectes concrets, alguns amb diners ja desemborsats, per valor de 33.600 milions, dels quals tan sols 5.600 milions, el 17% del total, correspon a les comunitats autònomes. La resta ha estat concedit per l'Administració General de l'Estat.
El 20% de les CCAA
No obstant això, Hisenda no desagrega aquests 5.600 milions per territoris ni tampoc dona xifres d'execució dels fons assignats a cada executiu autonòmic. Encara que, tenint en compte que ja s'han assignat 26.600 milions als 17 territoris, més Ceuta i Melilla, el nivell conjunt d'execució ronda el 20% de mitjana; però es desconeix el percentatge desagregat. Tanmateix, l'últim informe sí que aporta dades sobre el nombre de convocatòries resoltes per cada comunitat autònoma i el nombre de participants que s'han beneficiat dels programes posats ja en marxa. Madrid encapçala el nombre de convocatòries resoltes, 460, fins al 30 de novembre de l'any passat, seguit de Catalunya, amb 420 convocatòries tancades; Aragó, amb 410, i Andalusia, amb 395. Navarra és la que menys, amb 155 convocatòries, a poca distància de La Rioja, amb 160.
Ara bé, per nombre de beneficiaris, les convocatòries de Catalunya han arribat a 109.800, dels quals 72.150 són empreses i centres d'investigació, 33.550 persones físiques i 3.100 entitats locals. La Comunitat de Madrid es queda molt a prop, amb 109.000 beneficiaris, encara que amb una composició molt diferent, perquè les empreses i centres d'investigació sumen 56.450, les persones físiques 50.950 (amb una població inferior) i entitats locals 850.
Les convocatòries resoltes per l'executiu andalús, han arribat a 86.200 beneficiaris, amb 62.150 empreses i centres d'investigació, 21.900 persones, amb la població més gran d'Espanya, i 1.700 ens locals. La quarta posició és per a la Comunitat Valenciana, amb 58.100 beneficis assolits per les seves 390 convocatòries ja resoltes, dels quals 41.400 han estat empreses i centres d'investigació, 14.500 persones físiques i 1.750 entitats locals.