La Comunitat de Madrid, que no s'ha endeutat amb l'Estat a través del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), també sortirà beneficiada de l'acord que el PSOE i Sumar han tancat amb ERC per condonar part del deute històric de Catalunya. La vicepresidenta quarta i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha aclarit aquest dilluns que totes les comunitats autònomes del règim comú (excepte País Basc i la Comunitat Foral de Navarra que tenen un règim fiscal propi) rebran diners de l'Estat, sense tenir en consideració si acumulen un alt nivell de deute o estan sanejades. Són cinc els territoris de règim comú que no han necessitat finançar-se a través de FLA -Galícia, Castella i Lleó, Aragó, La Rioja i la Comunitat de Madrid (totes elles, actualment en mans del PP), encara que la vicepresidenta ha esmentat exclusivament la Comunitat de Madrid.
EL FLA és un sistema creat per ajudar a aquells territoris que, per un nivell alt de deute, han tingut més difícil obtenir fons als mercats de deute públic que els han castigat amb interessos superiors pel risc afegit que suposa el sobreendeutament. Montero ha matisat que, no obstant això, la decisió d'acudir al FLA ha estat política i cada govern autonòmic ha tingut l'opció de finançar-se a través del fons -que aconsegueixen diners als mercats a tipus més reduïts- o d'aconseguir diners als mercats de deute sobirà o fins i tot a través d'entitats financeres.
La vicepresidenta quarta ha recordat que l'acord firmat entre ERC i els partits del Govern de coalició estableix que el model aprovat per a Catalunya s'aplicarà a la totalitat de les 15 comunitats autònomes del règim comú, incloses aquelles amb un menor problema de deute que no han utilitzat el FLA. Montero ha assenyalat que, per tant, beneficiarà aquells territoris que "com la Comunitat de Madrid, han decidit no acudir al mecanisme del FLA".
15.000 milions
L'acord amb ERC preveu que l'Estat condonarà 15.000 milions de deute que Catalunya ha contret amb el FLA i, per tant, amb l'Estat, la qual cosa segons fonts del Govern equival a alguna cosa més del 20% del deute. Als altres nou territoris que han sol·licitat diners al FLA també se'ls condonarà part del que deuen a l'Estat. Tanmateix, no es vol deixar fora les cinc comunitats que no deuen res al FLA, i que han al·legat que el seu menor endeutament es deu a un rigor pressupostari més gran amb dèficits baixos i, per tant, menor necessitat de finançament. Aquestes cinc comunitats rebran diners de l'Estat perquè puguin amortitzar anticipadament els diners que hagin demanat en préstec a bancs o als mercats de deute.
Montero no ha revelat quin serà el mecanisme per adjudicar els fons ni de les deu comunitats que estan endeutades amb l'Estat a través del FLA, ni les cinc que rebran diners per a amortitzacions anticipades del seu deute públic. En qualsevol cas, la vicepresidenta quarta ha descartat que s'apliqui a totes per igual un percentatge similar al que s'ha condonat a Catalunya. És a dir, que no equivaldrà a un 22% que, segons la Generalitat, se'ls condonarà.
En cada cas, és establiran uns criteris en funció de la situació financera. No obstant això, Montero ha avançat que es partirà del deute contreia en l'anterior crisi, la financera de 2009-2013- quan governava el Partit Popular amb Mariano Rajoy.
Reunions bilaterals
Primer s'haurà d'establir el mecanisme en un nou Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), encara que les xifres es negociaran amb reunions bilaterals a partir de gener, segons han avançat alguns consellers autonòmics d'Hisenda que han assistit aquest dilluns al CPFF i confirmat Montero. A tal finalitat, s'elaborarà una llei que permeti condonar els deutes i aportar diners a aquelles que no han contret deures amb el FLA.
D'altra banda, davant de l'amenaça del Partit Popular de bloquejar la tramitació dels pressupostos generals de 2024 en el Senat, on té majoria, Montero ha deixat clar que la decisió popular suposarà que deixarà sense efecte els objectius de dèficit no només de l'Administració central, sinó de totas les administracions, tan autonòmiques i locals. El que implica que tots els projectes que ja s'han aprovat o estan en tràmit haurien de reajustar-se.
Segons un informe jurídic de l'Advocacia de l'Estat que maneja el Ministeri d'Hisenda, si finalment en el Senat no s'aprova el senda de dèficit per als tres anys vinents que aprovarà aquest dimarts el Consell de Ministres, autonomies i ajuntaments hauran d'ajustar-se a la senda que es va presentar a Brussel·les en el Pla d'Estabilitat a l'abril. En el projecte de pressupostos s'estableix que el dèficit el 2024 serà un 3%, del qual el 2,7% l'assumeix l'Estat, un 0,1% les comunitats, la Seguretat Social un altre 0,2% i els ajuntaments hauran de tenir equilibri pressupostari.
Però si han de tornar a les xifres del Pla d'Estabilitat, les comunitats autònomes no podran incórrer en un dèficit del 0,1%, sinó que tindran equilibri pressupostari, i els ajuntaments, hauran d'obtenir un superàvit del 0,2%. En aquest sentit, la vicepresidenta quarta considera que el PP s'ho pensarà, ja que "serà com donar-se un tir al peu", amb referència a les administracions governades per ells.
Hisenda en compta amb un informe jurídic de l'Advocacia de l'Estat que avala que si el senda de dèficit no és aprovat per ambdues cambres legislatives (com estableix la llei d'estabilitat pressupostària), els objectius de dèficit vigents seran els comunicats a Brussel·les en el programa d'estabilitat 2023-2026 d'abril, el que obligaria a ajustar pressupostos autonòmics i municipals. L'informe avala així mateix que el Govern presenti els pressupostos de 2024, encara que no hi hagi un objectiu de dèficit per al pròxim any aprovat per les dues cambres legislatives.