Les famílies i empreses de Madrid, Catalunya i Andalusia n'acumulen juntes més de la meitat dels dipòsits bancaris a Espanya, un tipus d'estalvi que ha iniciat l'any amb la minva més important de la història per l'escassa o nul·la remuneració que ofereixen els bancs malgrat la pujada dels tipus d'interès a la zona de l'euro. Els tipus d'interès estan ja en el 3,75% després que el Banc Central Europeu els hagi pujat set vegades des de juliol del 2022.

En aquestes tres comunitats autònomes, els dipòsits de llars i empreses se situaven en finalitzar el 2022 en gairebé 766.000 milions d'euros, la meitat dels 1,506 bilions que sumava en total aquest tipus d'estalvi, que inclou els dipòsits de les administracions públiques i els confiats a la banca electrònica, segons recull l'Agència EFE.

Les últimes dades per comunitats autònomes publicades pel Banc d'Espanya mostren que la major part d'aquest bilió i mig d'euros eren dipòsits d'"altres sectors residents", és a dir, llars i empreses, que tenien en total 1,410 bilions al final de l'any passat, davant els 1,390 bilions de l'exercici anterior.

I tot això malgrat que les entitats espanyoles, un any després que comencés a apujar el preu dels diners a l'eurozona, encara es resisteixen a pagar interessos de forma generalitzada per aquests productes, tret d'ofertes puntuals, a diferència d'altres països del nostre entorn. El cert és que els bancs espanyols es van estalviar 3.250 milions d'euros només el 2022 en no augmentar la remuneració dels dipòsits, com ho feien en el passat quan els tipus d'interès pujaven, segons un estudi publicat recentment a la revista d'Estabilitat Financera del Banc d'Espanya.

Segons els experts consultats, aquesta escassa o nul·la remuneració és la raó principal que explica l'abundant retirada de fons que van realitzar en el primer trimestre de l'any les famílies i empreses, que va ser de més de 21.000 milions d'euros i la més elevada des que hi ha registres. Aquests diners, afegeixen, s'haurien utilitzat per buscar productes amb més potencial de rendibilitat com els fons d'inversió o el deute públic, o bé per amortitzar les hipoteques i altres crèdits abans que s'encareixin encara més.

Però una part d'aquestes empreses o llars amb més dificultats econòmiques també podrien haver fet servir aquests diners, acumulats majoritàriament durant la pandèmia, per a les despeses més corrents de la vida diària, com la cistella de la compra o el lloguer, a causa de l'elevada inflació de l'economia.

Tanmateix, les dades més recents del Banc d'Espanya mostren que aquesta tendència es va frenar a l'abril, ja que les famílies espanyoles van aportar 500 milions d'euros als seus comptes, després que algunes entitats -principalment estrangeres i una part de les que operen exclusivament a internet- milloressin la remuneració d'aquest estalvi.

La Rioja, on menys s'estalvia

Tornant a les dades per comunitats autònomes de 2022, llars i empreses ubicades a Madrid, Catalunya i Andalusia van ser els que van acumular més dipòsits als bancs, en tant que els que menys van guardar van ser els residents a La Rioja, menys de 10.500 milions.

Els madrilenys, amb 389.471 milions d'euros en dipòsits bancaris, es van situar en la primera posició en aquest rànquing, encara que van baixar un 5,5% en comparació interanual.

En el segon lloc, s'hi va situar Catalunya, amb un matalàs de 216.059 milions d'euros, uns 10.000 milions menys que un any abans, en tant que Andalusia, en tercera posició, guardava 160.437 milions davant els 149.083 milions anteriors.