Gairebé una de cada tres persones (29,6%) que treballen per a una administració pública espanyola té un contracte temporal a desembre de l'any passat, encara que els percentatges pateixen forts vaivens depenent de les comunitats autònomes, segons les dades de l'enquesta de població activa (EPA). Així, l'ocupació pública temporal a la Comunitat de Madrid es redueix al 21,5% -la més baixa dels 17 territoris- seguida de Catalunya amb un 23,5%. En l'altre extrem, gairebé una de cada dues ocupacions públiques (45,8%) al País Basc són temporals, el 42,4% a Astúries i el 40,2% a Extremadura.

Miriam Pinillos, secretària de Polítiques Públiques de CCOO, declara que les diferències s'expliquen pel pes que cada administració (central, autonòmica i local) té en la comunitat autònoma i matisa que la temporalitat més gran es dona en les corporacions locals (ajuntaments i diputacions) i les comunitats autònomes, on la Sanitat i l'Ensenyament, amb altes taxes de temporalitat, pesen molt en l'ocupació autonòmica. No obstant això, Pinillos apunta la dificultat per conèixer la temporalitat en l'administració local, tenint en compte que hi ha 8.000 municipis; dificultat que també ressalta Montse Haro, d'UGT.

Autonòmics i locals

Tanmateix, el pes de les tres administracions no explica, per si sol, l'escassa temporalitat de la Comunitat de Madrid i la de Catalunya. En el cas de la primera, el 36,5% del total dels empleats públics estan contractats per l'Administració Central, la meitat per l'autonòmica i el 13% pels ajuntaments de la província. En canvi, l'espectre de l'ocupació pública a Catalunya és diametralment oposat, ja que només el 6,7% de la força laboral feta servir en els serveis públics pertany a l'Administració Central, davant el 67,3% a l'autonòmica i el 26% a la local.

Per tant, la baixa temporalitat de Madrid té el seu origen en el pes de l'Administració General de l'Estat, on 8 de cada deu empleats són funcionaris (per tant, amb contracte indefinit) i en el cas dels laborals, més de la meitat té també un contracte fix, segons el Butlletí Estadístic de la Funció Pública. Tanmateix, el percentatge dels funcionaris es redueix a cinc de cada deu en el conjunt de les administracions autonòmiques i a un de cada tres en les locals. Xifres que corrobora Pinillos en apuntar aquestes dues últimes administracions com les responsables de l'alta temporalitat en l'administració, del 30% davant el 15% del sector privat.

Al contrari, l'escàs pes de l'ocupació pública de l'Administració General de l'Estat a Catalunya no serveix per explicar la baixa taxa de temporalitat, que es deu que en les administracions autonòmica i local catalanes hi ha una majoria de contractes indefinits, en comparació amb altres comunitats autònomes. Una cosa que queda patent si es compara la temporalitat amb el País Basc, més del doble que a Catalunya, malgrat que en ambdós territoris, només el 6,7% de l'ocupació pública és al servei de l'Administració central. La baixa presència d'empleats de l'Estat en aquestes dues comunitats s'explica que ambdues tenen transferides les forces de seguretat, que suposen 1 de cada 2 funcionaris de l'Administració General de l'Estat. Per tant, el 46% de temporalitat a Euskadi és imputable a una propensió major al seu ús en les administracions autonòmica i local basques, a diferències de les catalanes.

Matisem la temporalitat

Tanmateix, malgrat que la temporalitat és una xacra en el servei públic espanyol, té un component positiu, segons assenyala la responsable de l'Administració pública de CCOO. "La baixa temporalitat pot significar que les administracions locals i autonòmiques no estan reposant les baixes que es produeixen, ja que si és urgent, la substitució ha de fer-se necessàriament mitjançant contractes temporals, ja que una feina fixa necessita Ofertes Públiques d'Ocupació que poden tardar més d'un any, des de la convocatòria fins a la presa de possessió de la plaça".

A més, Pinillos assenyala que el 2021 es van prendre mesures, amb l'acord entre sindicats i Funció Pública, per acabar amb l'alta temporalitat en l'ocupació pública, mitjançant un pla de xoc firmat el juliol d'aquell any. Llavors es va establir una cascada de concursos de mèrits perquè els temporals optessin a una plaça indefinida. L'any passat es va obrir l'última finestra, i el procés ha de culminar el desembre d'aquest any. La sindicalista assenyala que ja s'han publicat 570.000 places, de les quals vuit de cada deu ja estan en fase de convocatòria. A més, assenyala que qualsevol plaça que es cobreixi des de 2021 s'ha de convertir en una plaça fixa, per la qual cosa haurà de sortir en una oferta pública d'ocupació.

"El compromís és que la temporalitat es col·loqui per sota del 8% al sector públic, una cosa que s'hauria d'aconseguir amb aquestes 570.000 places que hauran d'estar convocades al llarg d'aquest any." No obstant això, assenyala que podrien sortir més places, especialment de les corporacions locals.

Però hi ha un problema afegit. L'edat mitjana dels empleats públics és alta a causa de la caiguda de la contractació entre 2012 al 2018, després que el Govern de Mariano Rajoy establís una taxa de reposició que només permetia reemplaçar un de cada deu jubilats. Des de 2018 s'ha anat flexibilitzant i ara es permet cobrir el 120% de les places dels jubilats per anar reposant la pèrdua d'ocupació pública d'aquests anys. Però la jubilació de molts treballadors públics també ha fet elevar la temporalitat, ja que els seus buits es cobreixen amb urgència sense oferta pública. Per aquesta raó, assenyala la importància d'establir, a més dels plans d'estabilització, plans de reposició.