La Comunitat de Madrid, presidida per Isabel Ayuso, ha deixat de recaptar 1.260 milions d'euros de l'Impost de Patrimoni el passat 2022, segons les dades de l'Agència Tributària (AEAT) conegudes aquest dimecres. Unes altres dues comunitats populars, també han renunciat a ingressos procedents d'aquest polèmic impost: Andalusia (presidida per Juanma Moreno), que igual com Madrid té gravamen zero, ha deixat d'ingressar 97 milions, i Galícia (dirigida per Alfonso Rueda), que cobra l'impost parcialment, perd 23 milions dels 92 que tindria dret. Així, Catalunya, amb 607 milions d'euros, es converteix en el territori dins del règim fiscal comú (exclosos País Basc i Navarra) que més diners ingressen per l'impost a les grans fortunes: milions d'euros.

Aquest dimecres, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, anunci, durant l'obertura de l'any polític en la Moncloa, més impostos als rics i un finançament autonòmic que dupliqui el fons de solidaritat. Sánchez va declarar textualment: "Continuem avançant cap a una fiscalitat més progressiva, amb impostos que gravin més a qui més tenen i orientin el model productiu. Posarem en marxa noves accions destinades a delimitar els privilegis desproporcionats de certes elits i a gravar fiscalment els qui ja tenen al banc prou diners per viure cent vides. Ho farem, insisteixo, no per perjudicar als milionaris, sinó per protegir a les classes mitjanes i treballadores d'un sistema injust".

Imposat grans fortunes

És un intent del socialista per diferenciar-se del partit que presideix Alberto Núñez Feijóo, ja que les comunitats populars s'han posicionat majoritàriament en contra de gravar els seus contribuents més rics pel seu patrimoni, un imposat en desús en la majoria dels països comunitaris. En la declaració del pròxim exercici, de 2023, se suma la Regió de Múrcia a Madrid (que deixa de recaptar més de 2.500 milions a l'any), Andalusia i Galícia. No obstant això, els tres executius del PP que ja han renunciat a tot o part de la recaptació per l'Impost de Patrimoni, han reclamat per a si els ingressos del nou impost sobre grans fortunes, que ve imposat pel govern espanyol que ha permès, tanmateix, als territoris que el desitgin, quedar-se amb els ingressos procedents del nou gravamen. D'aquesta forma, queden bé amb els seus grans contribuents, ja que el nou tribut els ve imposat per Sánchez, encara que es queden amb els diners, mitigant part del perdut per Patrimoni.

I les tres comunitats populars ho han sol·licitat, malgrat que rebutgen el nou impost: el seu argument és que, si per ells fos, no es cobraria l'imposat sobre grans fortunes, però que perquè se'l quedi l'Estat, se'l queden elles. Així, la Comunitat de Madrid rep 558 milions de l'impost de les grans fortunes (podria haver obtingut 1.260 milions d'euros amb Patrimoni); Andalusia 29,6 milions (amb Patrimoni hauria recaptat 97 milions) i Galícia obté de grans fortunes 10 milions addicionals, encara que ha renunciat a 23 milions per Patrimoni. L'any vinent, Múrcia deixarà d'ingressar 28 milions per l'impost de Patrimoni.

Catalunya va ser la primera a anunciar que també es quedaria amb els ingressos procedents del nou impost de Pedro Sánchez. Tanmateix, ja que el pagat per aquest impost es resta del tributat per Patrimoni, el Govern només obté 2 milions extra per grans fortunes, elevant de 607 a 609 milions el recaptat.

La decisió dels executius populars d'aplicar una deducció del 100% en l'Impost de Patrimoni ha suposat, doncs, una minva en conjunt de 1.380 milions per Patrimoni, encara que tots tres han obtingut pel nou impost 597 milions. En conclusió, els residents a Madrid, Andalusia i Galícia s'han estalviat, en conjunt, 783 milions; encara que si fos pels 3 presidents autonòmics, l'estalvi hauria estat de 1.380 milions.

Pocs contribuents

Encara que el volum de diners obtingut per l'impost és molt alt, afecta a molt poques persones, especialment en aquests tres territoris que a més d'aplicar una bonificació total o parcial (un terç a Galícia), sinó que a més, eleven els llindars per deixar al màxim de contribuents fora de l'impost. Això explica que, segons les dades donades a conèixer per l'AEAT, Catalunya es col·loqui com el territori on més persones declaren l'Impost de Patrimoni (84.867), davant 10.465 a Madrid.

Tanmateix, el patrimoni mitjà dels residents a Catalunya que van abonar l'Impost de Patrimoni el 2022 es redueix a 2,72 milions d'euros, sobre una mitjana de 3,75 milions en el conjunt d'Espanya. A Madrid, el patrimoni dels hipotètics 10.465 residents que haguessin hagut de pagar l'impost, s'eleva a 11 milions d'euros; els andalusos tindrien de mitjà un patrimoni de 3,8 milions i els gallecs 6,8 milions.

El que també eleva les quotes que haurien d'haver pagat per l'Impost de Patrimoni. A Catalunya, la mitjana és de 7.038 euros; a Madrid hauria estat -si haguessin pagat el tribut- de 56.782 euros i a Andalusia, el mateix, haurien d'haver desemborsat 9.353 euros. En el cas de Galícia, gràcies a la bonificació del 30%, han abonat de migs 8.646 euros, malgrat ser la segona comunitat, per volum de patrimoni mitjà.