La Comunitat de Madrid va recaptar 24.132 milions d'euros i Catalunya 25.786 milions el 2021 dels impostos compartits amb Hisenda i els cedits per l'Estat. Tanmateix, la comunitat que presideix Isabel Díaz Ayuso va deixar voluntàriament d'ingressar 2.626 milions d'euros que li permeten les lleis, la qual cosa suposa el 15% del potencial fiscal de la Comunitat de Madrid; mentre que Catalunya va obtenir durant aquest exercici 625 milions per sobre del valor normatiu (establert per llei), superant un 4,3% el seu potencial legal. En cas d'haver-se ajustat a la seva capacitat normativa, Madrid hauria ingressat 26.760 milions i Catalunya 25.163 milions, segons es desprèn del document de balances fiscals realitzat pel Ministeri d'Hisenda.
Davant de la paradoxa que algunes comunitats autònomes hagin recaptat per sobre de la seva capacitat normativa, Diego Martínez López, professor d'Economia de la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla i un dels experts més grans en finançament autonòmic i local, explica que algunes comunitats autònomes han exercit "a l'alça" la seva capacitat legal sobre els tributs cedits, encara que matisa que la recaptació normativa "està molt mal definida", distorsionant la informació.
Les balances fiscals aporten les dades de recaptació potencial, segons el seu valor normatiu, i la recaptació real que cada comunitat autònoma ha obtingut per cada impost. Així, segons explica l'economista a ON ECONOMIA, es pot determinar quan en deixa de recaptar cada comunitat autònoma per decisions polítiques. Dels 15 territoris del règim comú —exceptuant País Basc i Navarra, del règim foral— només Catalunya i Balears recapten per sobre del seu valor normatiu, segons les dades d'Hisenda. Les altres 13 ho fan per sota del que els permet la Llei.
Contribuir, segons el potencial
La diferència entre la recaptació normativa i la real és imprescindible per determinar la contribució de cada comunitat autònoma als fons de solidaritat del Sistema de Finançament Autonòmic (SFA). Segons les dades de la balança fiscal, la Comunitat de Madrid va aportar el 2021 pel Fons de Garantia 4.620 milions d'euros i pel Fons de Suficiència uns altres 847 milions: en total 5.467 milions. Tanmateix, malgrat que la recaptació real de Catalunya va ser més gran que la de la Comunitat de Madrid, la seva aportació va ser de 1.700 milions al Fons de Garantia i uns altres 732 milions al de Suficiència: 2.432 milions en total.
Només tres altres territoris han hagut de compensar la diferència entre les seves necessitats reals i els recursos que obtenen pels impostos: la Comunitat Valenciana, que va haver d'aportar al Fons de Suficiència 1.550 milions d'euros i la Regió de Múrcia, 223 milions i les Balears, que va abonar 426 milions al Fons de Garantia i 739 milions al de Suficiència, en conjunt 1.165 milions. Es dona la paradoxa que les dues primeres estan en el grup de les quatre comunitats infrafinançades, una de les "floretes" del sistema de finançament autonòmic, segons apunta Martínez López.
I aclareix que l'aportació de cada comunitat es determina, no sobre el que han recaptat realment, sinó el que les lleis permeten ingressar, la qual cosa explica que Madrid no només perd recaptació amb la política fiscal que segueix, sinó que, a més, ha de contribuir en proporció amb el que podria haver obtingut en cas de no aplicar retallades fiscals als contribuents.
Per aquest motiu, només es computen aquells impostos en els quals els governs territorials tingui potestat normativa. De la part dels impostos compartits —aquells que recapta l'Agència Tributària, encara que comparteix amb les hisendes autonòmiques—, els executius territorials només tenen potestat legal sobre l'IRPF; per exemple, baixant el tipus en el tram autonòmic —el 50% de la declaració de cada contribuent— o, fins i tot, deflactant la tarifa com ha fet la Comunitat de Madrid els dos últims anys, encara que no ha estat l'única. Però no tenen capacitat legislativa ni de l'IVA (Hisenda cedeix el 50% del recaptat en cada comunitat autònoma), ni en els impostos especials, el qual 58% dels ingressos que generen els gestionen els territoris, segons explica el professor de la Universitat Pablo de Olavide. La recaptació de l'Impost sobre Societats se'l queda íntegrament l'Estat.
Però també es comptabilitzen per al FSA diversos impostos cedits per l'Estat que recapten i gestionen íntegrament les comunitats autònomes, en concret, l'Impost de Transmissió Patrimonial i actes jurídics documentats (ITP i AJD); l'impost de successions i Donacions (ISD); els tributs sobre el joc i l'impost de matriculació (IEDMT). Tanmateix, Martínez López aclareix que no s'utilitza en el còmput l'Impost de Patrimoni, malgrat que les hisendes autonòmiques tenen plana potestat legislativa.
La recaptació de Madrid
Amb les dades de les balances fiscals de 2021, la Comunitat de Madrid ha deixat d'ingressar 765 milions d'euros en IRPF (xifra que s'ha incrementat en els anys 2022 i 2023, perquè ha deflactat el tram autonòmic que suposa la meitat de la recaptació), de l'ITP i AJD ha deixat d'ingressar 345 milions d'euros, encara que ha ingressat 91 milions per sobre del seu valor normatiu en el cas de l'ISD. Encara que la renúncia més gran es produeix amb l'Impost sobre Patrimoni que, segons l'Agència Tributària, hauria aportat a la Hisenda d'Ayuso 1.212 milions d'euros, i només va obtenir 98.000 euros. En el cas de Catalunya, per IRPF va recaptar 394 milions més del seu valor normatiu el 2021, uns altres 732 milions per ITP i AJD i 303 milions més per ISD.
Cas a part mereixen els tributs sobre el joc per la seva baixa recaptació real sobre la potencial. El 2021 es podrien haver recaptat a les 15 comunitats autònomes 4.230 milions d'euros, però els ingressos reals es van limitar a 771 milions, tot just el 18% del seu potencial. En el cas de Catalunya, els diners obtinguts per aquestes taxes van ser del 16,8% de valor normatiu, amb una pèrdua potencial de 807 milions, i Madrid va obtenir el 24% del seu potencial, amb una minva potencial de 395 milions.
L'expert en finançament autonòmic ressalta que les recaptacions normatives estan molt mal calculades, ja que la llei les va definir a partir de valors de recaptació real històrics (les de 2021, sobre dades de 2009), i les ha anat evolucionant de diferent manera fins al present. Martínez López assenyala que la recaptació normativa dels impostos sobre el joc "ha de ser de les pitjors" calculades.