​La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha quantificat en 23.000 els espanyols el patrimoni dels quals supera els 3 milions d'euros i, per tant, obligats a declarar pel nou impost temporal de solidaritat, conegut com l'"impost als rics o de les grans fortunes". D'aquests, uns 9.700, el 42% del total, resideixen a la Comunitat de Madrid, segons els càlculs fets per ON ECONOMIA. O dit d'una altra manera, el 42% de les persones més riques d'Espanya tenen el seu domicili fiscal en aquest territori. Aquests 9.700 contribuents, més uns altres 2.000 amb residència a Andalusia, uns 11.700 —la meitat de tots els espanyols que superen els 3 milions— estaran obligats a pagar totalment la quota que els surti pel nou tribut. L'altra meitat en pagarà tan sols una part o fins i tot res. El perquè d'aquestes diferències és la manera com s'aplica en cada comunitat autònoma l'actual impost de patrimoni, la qual cosa permet que en uns territoris es pagui més que en altres. O fins i tot que a Madrid i Andalusia no es pagui res perquè així ho han establert els seus governs autonòmics.

A més, per evitar que es tributi dues vegades pel mateix concepte, el Govern d'Espanya ha establert que el que s'hagi desemborsat prèviament per l'impost de patrimoni es resti de la quota que resulti en el nou impost de solidaritat. Fet que explica que la meitat dels 23.000 afectats puguin compensar amb el que han desemborsat per l'impost de patrimoni la totalitat o part de la quota que els correspongui per l'impost de solidaritat. I l'altra meitat —madrilenys i andalusos—, que no paguen res per l'impost de patrimoni, hauran de fer front a la totalitat de la quota que els surti en el nou "impost als rics".

Entre els 23.000 contribuents obligats a presentar la declaració pel nou tribut es diferencien tres blocs. El primer, especialment afectat, haurà d'afrontar el desemborsament íntegre de la quota: es tracta dels residents a Madrid i Andalusia que aquest any 2022 (l'impost es liquida al desembre) tenen la quota bonificada al 100%. S'hi sumarien el pròxim 2023 els murcians, si es compleix la promesa de Fernando López Miras, president de la Regió de Múrcia. Són el grup més nombrós, entorn de la meitat.

A Catalunya s'abonarà una part

Un segon grup el configuren els residents dels territoris on els tipus de gravamen en l'impost de patrimoni, que determinen els governs autonòmics, estan per sota dels fixats en la llei per a l'impost de patrimoni, idèntics als tipus que la ministra Montero ha fixat per al nou impost de solidaritat. Així, ja que els seus tipus en l'impost de patrimoni són inferiors als que s'utilitzaran en l'"impost als rics", els diners que abonen pel primer no seran suficients per compensar el que han de pagar per l'impost de solidaritat, que els obligarà a ingressar la diferència. En aquest grup hi ha els residents de Galícia, Catalunya, Astúries, Cantàbria i la Regió de Múrcia.

En el tercer grup hi ha els residents d'Aragó, Canàries, Castella-La Manxa, Castella i Lleó, La Rioja, Balears, la Comunitat Valenciana i Extremadura, que no hauran de desemborsar res pel nou impost de solidaritat, ja que les seves quotes per patrimoni sobrepassen en tots els casos la que els correspondrà tributar pel nou "impost als rics".

Càlcul a partir de diferents estadístiques

Les estadístiques que publica l'Agència Tributària (AEAT) no segreguen per territoris els 23.000 contribuents que sobrepassen els 3 milions de patrimoni, cosa que no permet, a simple vista, saber quants són els afectats pel nou impost que resideixen a Madrid i Andalusia. Tanmateix, existeix una fórmula casant les dades de diverses estadístiques de l'AEAT per determinar, almenys, quants són els residents a Madrid. José María Mollinedo, secretari de l'associació de subinspectors d'Hisenda, Gestha, explica a aquest diari econòmic que és possible obtenir la dada de la Comunitat de Madrid gràcies als contribuents bonificats per l'exempció autonòmica, que l'AEAT sí que segmenta per trams de patrimoni. I, en la tributació de l'impost de patrimoni del 2019, els bonificats per l'exempció autonòmica van ser 9.919.

Mollinedo adverteix que no tots aquests contribuents bonificats són residents de Madrid, encara que sí la gran majoria ja que el 2019 (últimes dades disponibles per a l'anàlisi) era l'única comunitat que tenia exempció autonòmica en la quota. Posteriorment s'hi van sumar Galícia, amb un 25% de bonificació, i Andalusia, que aquest 2022 aplicarà per primera vegada una bonificació del 100%, emulant la Comunitat de Madrid. No obstant això, hi ha una minoria de contribuents que resideixen fora de Madrid que poden gaudir d'una bonificació del 100% si estan per sota de determinats nivells d'ingressos o per discapacitat. Encara que segons es pot deduir de les estadístiques de l'AEAT, són tan sols el 2,2% del conjunt de contribuents que el 2019 van gaudir d'una bonificació completa. Així doncs, dels 9.919 espanyols que van gaudir aquell any de l'exempció autonòmica, 9.700 són residents de Madrid i els altres 220 d'altres territoris.

Més imprecís és el càlcul dels andalusos que superen els 3 milions d'euros i que, per tant, estaran obligats a tributar en l'impost i abonar la quota resultant íntegrament. El 2019, els andalusos van ser una mica més del 8,5% del total d'espanyols que van declarar l'impost de patrimoni, amb una riquesa mitjana declarada de 2,6 milions d'euros. Per tant, podrien sumar uns 2.000 els andalusos que superen els 3 milions d'euros de patrimoni.

Diferències entre els dos impostos

La principal diferència entre l'actual impost de patrimoni i el nou de solidaritat és el nivell de patrimoni a partir del qual s'està obligat a tributar. Doncs bé, els límits de l'actual de patrimoni són molt inferiors, de 700.000 euros —500.000 a Catalunya— més 300.000 euros per l'habitatge habitual. Amb aquests paràmetres, el 2020 van presentar liquidació per l'impost de patrimoni 219.000 espanyols, amb l'excepció de bascos i navarresos que paguen el seu propi impost de patrimoni i no comptabilitzen en les estadístiques de l'AEAT. Així, els 23.000 afectats pel nou impost suposen tan sols el 10,7% de l'actual impost de patrimoni.

Pressa per recaptar

El Govern d'Espanya té pressa per ingressar diners del nou impost de solidaritat que neix amb vocació de ser temporal. Amb aquesta finalitat, serà al BOE aquest any per començar a recaptar el 2023 amb càrrec a l'exercici fiscal del 2022. El nou tribut ha sorgit de la baralla entre els territoris populars i el Govern d'Espanya, que busca frenar la competència fiscal entre territoris. Per aconseguir aquest objectiu, la nova llei que regula l'impost estableix que s'aplicarà en tot el territori nacional i no podrà ser transferit, encara que el Govern d'Espanya haurà de negociar amb bascos i navarresos si finalment es recapta en les dues comunitats amb règims fiscals especials.