El grup hongarès Magyar Vagon haurà de demanar autorització al Govern espanyol per a la compra de la totalitat del capital de Talgo una vegada que presenti formalment l'opa anunciada la setmana passada, que després serà analitzada en la Junta d'Inversions Exteriors (JINVEX). Una vegada sol·licitada l'autorització, la Junta -en la qual participen els ministeris d'Economia, Hisenda, Exteriors, Indústria i Defensa, entre d'altres, i les decisions del qual no són vinculants- disposa d'un termini de tres mesos per elevar el seu informe al Consell de Ministres, encara que hi ha certa flexibilitat en funció de les necessitats d'informació i la complexitat de l'operació. El fabricant de trens hongarès ha llançat una opció de compra per l'espanyola per 619 milions d'euros.
Aquest òrgan analitza, també, entre moltes altres operacions, la possible compra de fins i tot 9,9% de Telefónica per part de Saudie Telecom Company (STC), moviment que va tenir resposta del Govern espanyol amb l'anunci de l'entrada en l'operadora de telecomunicacions amb un 10% del capital pel seu caràcter estratègic i els seus contractes en l'àrea de defensa. El control d'inversions s'empara amb un reglament de la Unió Europea de març de 2019, impulsat sobretot per Alemanya, que volia protegir-se de compres de tercers, fonamentalment de la Xina, en empreses del sector tecnològic, segons experts consultats per EFE.
El fenomen és comú als països desenvolupats, especialment després de l'inici de la guerra a Ucraïna, com confirma un informe de l'UNCTAD (Conferència de Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament), que constata que, al llarg de 2021, es van introduir sistemes de reforç per protegir a les empreses estratègiques de les adquisicions estrangeres. Aquest organisme de Nacions Unides destaca que, en el primer trimestre de 2022, es va produir un augment espectacular en l'adopció de polítiques d'inversió estrangera, derivades de les sancions i contrasancions que afecten les entrades i sortides d'inversió estrangera directa de Rússia i Bielorússia.
La Comissió Europea va publicar l'abril de 2022 orientacions als estats membres per garantir una vigilància més gran de les entrades de fons procedents de Rússia i Bielorússia. A més, les institucions europees van animar els estats membres a impulsar aquests esquemes de control d'inversions. Actualment, només dos Estats no tenen o no preveuen implementar mecanismes així.
63 operacions aprovades
En aquest context, Espanya va aprovar el juliol de 2023 un Reial decret (RD) d'inversions estrangeres, que al seu torn modifica la Llei de 2003 de règim general de moviments de capitals i transaccions econòmiques amb l'exterior, per acomodar la legislació espanyola al nou marc comunitari. El RD va tenir un desenvolupament posterior en una ordre ministerial, de gener d'aquest any. Les normes de control temporal d'inversions són vigents fins a finals d'aquest 2024.
Les últimes dades publicades sobre control d'inversions, relatives a 2022, reflecteixen que aquell any -el segon complet en què és vigent el mecanisme- la JINVEX va rebre 83 sol·licituds d'autorització d'inversions, un 27% més que el 2021. D'aquestes, 10 van ser desestimades i de les 73 restants, 63 van ser autoritzades sense mesures de mitigació, com que no riscos significatius per a la seguretat; en 9 casos es van acceptar, però amb mesures de mitigació; i una operació no va ser autoritzada perquè era impossible establir mesures eficaces, segons la informació oficial.
Mesures de mitigació
Entre aquestes mesures de mitigació adoptades destaquen les encaminades a garantir el subministrament de determinats béns o serveis considerats fonamentals, per limitar l'accés de l'inversor a informació delicada, per mantenir determinades capacitats i per evitar pèrdua de sobirania, entre altres. De les 73 operacions informades per la Junta, només tres tenien com a inversor últim resident a la UE o en l'Associació Europea de Lliure Comerç. El 2022, en el 45% dels casos l'origen de l'inversor últim és els Estats Units, seguit del Regne Unit (13%), la Xina i els Emirats Àrabs Units (7% en ambdós casos), amb pesos similars als que es detecten en el conjunt de la UE.
La major part de les operacions es van examinar per estar relacionada la societat espanyola amb tecnologies crítiques, amb el subministrament d'entrades fonamentals o per tenir accés a informació crítica.