No es parla tant de la covid com un any enrere, però, lluny de desaparèixer, els efectes del virus persisteixen. La Seguretat Social encara arrossegava uns costos derivats dels malalts de la covid de 1.418 milions d'euros fins al novembre. I és que encara es produeixen moltes baixes laborals per aquest virus que en els onze primers mesos de 2022 han disparat els pagaments per incapacitat temporal (IT) a les arques de la Tresoreria General de la Seguretat Social. Però no és l'única despesa que els efectes de la pandèmia porten actualment a la Seguretat Social.

A aquests 1.418 milions s'han de sumar uns altres 202 milions d'euros pels ajuts que els autònoms estan rebent de la Seguretat Social: 75 milions en la prestació extra per cessament d'activitat Covid 19 i uns altres 127 milions per assumir les quotes a la Seguretat Social dels autònoms amb la prestació extra. En total, les baixes per malaltia i els efectes econòmics en el col·lectiu dels treballadors per compte aliena han suposat un desemborsament de 1.620 milions de gener fins al novembre.

El més preocupant és que la despesa de les prestacions per incapacitat temporal motivades per Covid a falta del darrer mes de 2022 és pràcticament el mateix que l'any anterior per aquestes dates, 1.418 milions d'euros aquest any, davant 1.597 milions el 2021: 179 milions de diferència. En el conjunt del 2021, la Seguretat Social va costejar 1.680 milions d'euros als treballadors per baixa per incapacitat temporal.

11,4% del total de l'IT

Una partida gens menyspreable, doncs suposa l'11,4% dels 12.406 milions d'euros gastats en el total de la incapacitat temporal que la Tresoreria General de la Seguretat Social ha pagat en els onze primers mesos de 2022. A més dels 1.418 milions pel Covid, fins al novembre s'han reconegut 89.839 milions per subsidi temporal per contingències comunes (malalties no derivades de l'activitat laboral) i uns altres 1.149 milions per contingències professionals.

Una mica millor hauria d'anar el cost de les prestacions a autònoms pel cessament d'activitat amb motiu del virus. Si el novembre d'aquell any s'han pagat alguna cosa més de 200 milions, en el mateix període de 2021 van ser 746 milions d'euros. Encara que llavors, la composició va ser molt diferent: 552 milions d'euros per a la prestació, davant 75 milions el darrer any, i 194 milions per a les quotes, davant els 127 milions que es porten gastats.

Però la cinquena ona en ple Nadal del passat 2021 va disparar les despeses fins a 2.765 milions d'euros per a les quotes i uns altres 587 milions per a les prestacions. Una cosa que sembla descartada, ja que els menors riscos de la malaltia no semblen justificar noves mesures sanitàries que suposin tancaments de locals. De fet, les partides per costejar el cessament d'activitat dels autònoms han estat les mateixes l'octubre passat que el mes de setembre.

Només indemnitzacions

Es pot aclarir que els costos que és afrontant la Seguretat Social pel Covid es limiten a pagar les indemnitzacions que els assalariats reben quan estan de baixa, ja que els derivats de l'atenció sanitària corresponen al Servei Nacional de Salut. Els diners desemborsats per la Seguretat Social es dediquen a les nòmines dels treballadors de baixa que en el cas del Covid tenen el màxim de cobertura possible ja que el Govern espanyol va decidir assimilar els períodes d'aïllament o contagi amb els d'un accident de treball a efectes de la prestació econòmica.

La mesura, que buscava alleujar els comptes de les empreses, implica que el primer dia de baixa va a càrrec de l'ocupador i els següents els cobreix la Seguretat Social que adoba només el 75% de la base reguladora del treballador. Si el Covid hagués estat considerat malaltia comuna i no professional, el treballador no cobraria res els tres primers dies de baixa, del quart al 15 l'abonaria l'empresa, encara que només el 60% de la base reguladora, del 16 al 20 ja és la Seguretat Social que abona també el 60% i del dia 21 fins a un any màxim, la Seguretat Social ascendeix al 75% de la base reguladora. Tanmateix, molts convenis col·lectius estableixen que les empreses completen fins al 100% de la nòmina per evitar pèrdues de poder adquisitiu dels seus empleats malalts.

526 euros per treballador

El pagament d'aquestes nòmines per incapacitat temporal el gestiona les mútues col·laboradores amb la Seguretat Social. Segons les dades d'aquestes empreses, el 2021 el cost mitjà va ser de 525,9 euros per treballador que va estar 13,68 dies sense treballar. Aquell any el van cobrar 2,8 milions de persones amb una incidència mensual de 13,16 casos per cada 1.000 afiliats a la Seguretat Social.

El cost va ser més elevat el 2020, en ple confinament, fins a 630,7 euros de mitjana per treballador que va estar de baixa 15,99 dies, dos dies més que el 2021. En total, van tenir una prestació per incapacitat temporal 2,5 milions de persones, 300.000 menys que l'any següent, i la incidència mensual es va reduir a 12,91 casos per cada 1.000 afiliats.