Dels 46.542 habitatges que la Sareb té a Espanya, 20.789 es posaran a la venda perquè la comprin les comunitats autònomes i ajuntaments i els gestionin com a pisos de lloguer social. Encara que Catalunya és de llarg la comunitat on més habitatge té la Sareb (13.499), ha quedat per darrere de la Comunitat Valenciana en el repartiment dels que estaran a la venda per a la gestió d'autonomies i municipis, dins del pla de Sánchez per injectar a l'habitatge públic 50.000 de socials i assequibles entre 35.000 de les que ja hi ha construïdes i 15.000 més que estan per construir.

Així, la Generalitat i els ajuntaments catalans podran comprar 3.539 dels habitatges per gestionar-los al parc social, segons ha informat el ministeri de Vivienda en un comunicat. La Comunitat Valenciana i els seus municipis, que sumen  8.897 habitatges de la Sareb al seu territori, podran, en canvi, optar a més pisos que les administracions catalanes, amb un total de 4.950 habitatges disponibles.

Per darrere de Catalunya i València, Castella i Lleó (2.288), Múrcia (2.093), Andalusia (2.040), Castella-La Mancha (1.534), Galícia (1.285), Cantàbria (611), Aragó (580) i Madrid, amb 455, concentren la majoria d'habitatges que la Sareb posarà a la venda per a les administracions. La Rioja (388), Extremadura (305), les Canàries (305), Astúries (171), les Balears (120), País Basc (81) i Navarra (25) completen la llista.

 

La quantitat de pisos que posarà a la venda l'estat en cada comunitat depèn en part de l'estat i la ubicació de cada un d'ells, ja que segons la Sareb la meitat necessiten reformes. Més enllà de les vendes, l'estat contempla pactes de cessió, que en el cas de Catalunya era el que pretenia la Generalitat amb la totalitat dels 13.400 pisos, encara que ara per ara no ha tingut èxit en les seves negociacions.

Els 21.000 habitatges en venda per a les comunitats i ajuntaments se sumen a 14.000 de ja ocupades, de les que s'està identificant en quins resideixen unitats familiars vulnerables. Les que no ho siguin, hauran d'abandonar la seva llar quan finalitzi el contracte, tal com va avançar ON ECONOMIA. Ara per ara, s'han identificat indicis de vulnerabilitat en 9.000 unitats familiars, s'han aprovat 2.200 i ja s'han posat en marxa 400 lloguers socials, segons ha informat en consell de ministres la vicepresidenta i ministra d'Economia, Nadia Calviño.

A tots aquests habitatges caldrà sumar les 15.000 per construir, de la que els mateixos constructors es faran càrrec al mercat d'habitatge assequible, o sigui a preus menors que el mercat, però no vinculats al poder adquisitiu, a diferència del lloguer social, que sí que estableix un màxim d'un terç dels ingressos de cada unitat familiar. Es tracta d'un pla emmarcat en l'estratègia d'habitatge públic del Govern espanyol, que espera sumar en els anys vinents 100.000 habitatges (les 50.000 de la Sareb i 50.0000 més) a un parc públic de 300.000 pisos públics, un percentatge d'un 3% molt per sota del 9% de mitjana europea.

 

Les capitals de província tan sols compten amb 7.000 dels 46.000 habitatges de la Sareb, per la qual cosa és possible que l'efecte sobre el mercat immobiliari sigui limitat. A Barcelona, segons dades de la Sareb, hi ha 767 habitatges de la Sareb, o sigui 47 per cada 100.000 habitants. L'alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, va assegurar que l'anunci de Sánchez "no tindrà impacte" a la capital catalana. A L'Hospitalet de Llobregat n'hi ha 563, a Badalona 487 i en Santa Coloma de Gramenet, 305. A Tarragona n'hi ha 169, en Girona 347 i a Lleida 286 habitatges de la immobiliària estatal.