Encara que el percentatge de persones vivint de lloguer en els últims anys ha crescut, l'habitatge en propietat continua sent predominant a Catalunya. Segons les xifres publicades per Idescat aquest dilluns, el 69,1% d'habitatges eren de propietat el 2023, un 23,2% eren de lloguer i el 7,7% tenien altres règims de propietat. L'institut català d'estadística distribueix també aquestes dades per municipis (encara que no té la llista completa) i per comarques. El mapa mostra un percentatge de lloguers més elevat a la zona del Pirineu de Lleida, amb Aran, el Pallars Sobirà i la Cerdanya com les comarques amb menor percentatge d'habitatges en propietat.
El 60,5% dels habitatges a Aran són de propietat, el 59,1% en el Pallars i el 56,2% en la Cerdanya, comarques on les segones residències tenen més pes. En l'altre extrem, les Terres de l'Ebre són el territori on més domina el règim de compra, amb percentatges per sobre del 74% de propietat i per sobre de la mitjana catalana. A Montsià, el 75,7% de l'habitatge és de propietat, a Baix Ebre un 76,3% i en la Terra Alta un 77,7%. Les comarques de Girona tenen percentatges més baixos de propietat, especialment l'Alt Empordà, amb un 64,1%.
En l'àrea metropolitana de Barcelona la tònica també és de més pisos de propietat que la mitjana catalana. Així, en el Baix Llobregat el 75,2% dels pisos són de propietat. En el Maresme, el 70,3% de l'habitatge és de propietat i en el Vallès Oriental un 73% de l'habitatge és de propietat, percentatge molt similar al 73,8% del veí Vallés Occidental.
L'índex també classifica els règims de tinença en els municipis, però no compta amb la informació de tots ells. A Barcelona, entre 671.178 habitatges n'hi ha 409.683 de propietat i 208.467 de lloguer, així com 53.025 tenen altres règims de propietat. Això significa que el 61% de l'habitatge a Barcelona és de propietat i el 31% és de lloguer, o sigui que té més lloguer que la mitjana. També bastant més que la comarca del Barcelonès, que té un 63,3% d'habitatge en propietat, punt amb menor percentatge de la província de Barcelona i, per tant, on el lloguer és més habitual.
Girona compte amb 11.946 habitatges de lloguer i 24.891 en propietat sobre un total de 38.712 habitatges, o sigui un 64,3% en propietat i un 30% de lloguer. A Tarragona la propietat predomina, amb 37.515 habitatges, un 70% sobre el total de 53.550 en aquest règim, mentre que tan sols 12.861 o un 24,02% és de lloguer. Lleida, finalment, compta amb un percentatge gairebé idèntic que Tarragona en tenir 12.648 habitatges de lloguer i 38.694 en propietat sobre el total de 54.540 habitatges.
Més enllà de les capitals de província, la segona ciutat més poblada de Catalunya, l'Hospitalet de Llobregat, compta amb 27.915 habitatges de lloguer sobre un total de 101.808 habitatges habituals, o sigui, un 27,42% del total. El 65,75% dels habitatges són de propietat. Badalona, tercera ciutat més poblada, té 61.548 habitatges en propietat, un 73,85%, i 16.968 de lloguer, un 20,36% sobre un total de 83.337. A Terrassa, quarta ciutat molt ajustada amb Badalona, hi ha 60.654 habitatges de propietat, un 71,53%, i 19.065 de lloguer, un 31,43% sobre un total de 84.792 habitatges habituals.
Idescat també va publicar la superfície útil dels habitatges a Catalunya i va mostrar que l'habitatge més habitual té entre 46 i 60 metres quadrats, el 22,0%, pel 14,8% de 91 a 120 m² i el 13,5 més de 120 m². El 9,1% dels habitatges principals tenien fins a 45 m². Les comarques amb més percentatge d'habitatges fins a 45 m² són el Barcelonès (16,7%), l'Alta Ribagorça (10,1%) i la Selva (9,3%).
🏠 Quants pisos buits o segones residències hi ha en el teu municipi? A Catalunya són 4 de cada 10
Per primera vegada, Idescat va disgregar també els habitatges catalans per intensitat d'ús, o sigui, va separar entre habitatge principal, secundari i buit basant-se en la llum que consumi. En total, a Catalunya hi havia el gener de 2021 3.915.129 habitatges, dels quals gairebé 3 milions (2.989.357), el 78,3% eren habitatges familiars principals, o sigui, que tenien població empadronada. Els habitatges no principals són 925.770, el 23,6% del total, amb repartiment desigual pel territori català.
Un 10,7% dels habitatges s'han classificat com buides perquè van registrar un consum de llum inferior en afrontar municipal mínim, equivalent a l'ocupació de 15 dies per any. Un 2,7% dels habitatges és considerada d'ús molt baix en tenir un consum equivalent a l'ocupació d'un mes, entre el mínim i 250 kWh, mentre que un 8,2% són habitatges d'ús esporàdic, amb un consum d'entre 251 i 750 kWh, equivalent a l'ocupació d'entre un i tres mesos. La resta tenen un consum superior a 750 kWh.
Hi ha diversos municipis que superen el 30% d'habitatges buits, com Montferrer i Castellbò (31%), Santa Maria d'Oló (31,3%), Castelló d'Empúries (31,9%), Tivissa (32,5%), Ascó (34%), Arbeca (34%), Isona i Conca Dellà (34,5%) o Flix, amb un 36,1% d'habitatges buits sobre el total. Però entre totes destaca el Perelló, municipi del Baix Ebre de 3.000 habitants on la meitat dels habitatges (49,6%) estan buides. A Barcelona, sobre un total de 808.751 habitatges, Idescat en comptabilitza 75.476 de buides, xifra que coincideix amb el registre de l'Institut Nacional d'Estadística i que correspon al 9,3% del total. A la capital, a més, hi ha 16.124 habitatges d'ús molt baix i 55.767 d'ús esporàdic.